Abstenció i indiferència a l'Iran en uns comicis sense les principals candidatures reformistes
L'Iran ha celebrat unes eleccions que, segons els pronòstics, capgiraran la situació política. Després de l'aclaparadora victòria dels reformistes, l'any 2000, tots els pronòstics apunten que els conservadors, avalats pels "ayatollah", recuperaran el control del Parlament. El veto a centenars de candidatures reformistes ha desmobilitzat l'electorat fins al punt que les autoritats han retardat tres hores el tancament dels col·legis electorals en un intent d'elevar la participació.
La indiferència ha presidit la jornada electoral a l'Iran, tot i que s'augura un canvi de mans del Parlament, que passaria a estar controlat pels conservadors. Els resultats de les eleccions d'aquest divendres a l'Iran, però, encara trigaran dos dies a saber-se.
Les principals candidatures reformistes, i fins a dues mil cinc-centes, van ser vetades pel Consell de Guardians, màxima autoritat a l'Iran. Per això, els estudiants i alguns grups reformistes han fet crides a boicotejar els comicis.
El Consell de Guardians de la Revolució Islàmica -un òrgan de 12 clergues dominats pels conservadors i encarregat de supervisar les candidatures- va anunciar el veto de 3.600 candidats, sobre un total de 8.000. Els candidats rebutjats eren reformistes, i entre ells hi havia diversos diputats que ocupaven escó al Parlament i que es presentaven a la reelecció.
Segons el Consell, però, els candidats eren "sospitosos" de ser poc lleials a l'Islam i a la Revolució.
La protesta dels reformistes va acabar finalment amb la revisió de les candidatures, el veto de les quals es va reduir fins a les 2.300.
Però tot i que el Consell va acceptar finalment 1.300 candidatures que havien estat rebutjades, 888 candidats han decidit no presentar-se a les eleccions com a mesura de protesta.
A més, el desencant d'una població que no ha vist durant l'última legislatura els canvis promesos pels reformistes podria haver fet augmentar també l'abstenció.
I la clau dels resultats és la participació. Una gran abstenció afavorirà els conservadors, que tenen un electorat fidel.
L'"ayatollah" Ali Khamenei, el guia suprem de la revolució islàmica, ha estat un dels primers a anar a votar. Els conservadors han fet crides durant tot el dia a votar per, textualment, "disparar una bala al cor de Bush", ja que creuen que el president nord-americà es felicitarà d'una gran abstenció.
El president reformista, Mohammed Khatami, per la seva banda, ha demanat participació per donar una sorpresa a pesar dels pronòstics.
Shirin Ebadi, la premi Nobel de la Pau, no ha votat perquè no hi ha hagut llibertat per escollir els candidats i creu que res impedirà la fi de la tímida obertura que ha viscut el país.
La crisi ha acabat per dividir les forces reformistes. Així, el nou grup Coalició per Iran és la principal opció reformista als comicis, integrada pels moderats, com el president Khatami i Karrubi mateix, i els pròxims a l'expresident Akbar Hasemi Rafsanjani. No obstant, aquesta força compta amb 206 candidats, i ni tan sols arriba al nombre de la Cambra, formada per 290 escons.
