Aboleixen les taxes a la importació de productes tèxtils dels països en desenvolupament
Avui, 1 de gener, és una data de referència en el comerç internacional de productes tèxtils. S'acaba el període de deu anys en què s'han mantingut unes taxes a la importació dels països en desenvolupament. Això obrirà la porta de bat a bat a la competència de països com la Xina, que en els últims anys ja ha accelerat la crisi del sector tèxtil a Catalunya, que el 2004 s'ha notat força.
El sector del tèxtil afronta un gran canvi aquest 2005. A partir d'ara, el tèxtil fet a països com la Xina podrà ser exportat sense límits de quantitat, un compromís acordat per l'Organització Mundial del Comerç. Fins ara, el tèxtil xinès ha desplaçat, no només el d'altres zones, com Catalunya, sinó també el de nous centres productors, com Mèxic o Turquia.
El portaveu del Consell Xinès per a la Promoció del Comerç, Ang Jinzhen, ha explicat que aquest canvi "és una mena de col·laboració". "No es tracta únicament del benefici d'un sol país. Estem en un món globalitzat i en una economia global, hem d'ajudar-nos mútuament i comerciar els uns amb els altres."
Aquests intercanvis permetran, segons els xinesos, que els consumidors europeus estalviïn milions d'euros. També recorden que prop de la meitat del tèxtil que es fabrica a la Xina és d'empreses multinacionals. Segons algunes previsions, d'aquí a dos anys la meitat de la roba del món s'haurà fabricat a la Xina.
També passarà el mateix en un altre sector important com és el del calçat. Aquí, la competència xinesa en aquest sector ha portat conseqüències desagradables. Concretament, l'episodi de la crema de sabates d'empresaris xinesos a Elx.
De moment, les sabates xineses han entrat amb força pel seu baix preu, una situació que, a la inversa, també beneficia el calçat espanyol. Aquestes marques de calçat de qualitat han obert punts de venda a Pequín i Xangai. La sabata còmoda i resistent és, curiosament, un dels productes que més compren els xinesos que viatgen a Espanya.
