A un pas d'aconseguir abaratir el principal fàrmac contra la malària

Un equip internacional liderat des de Catalunya identifica un gen que permetrà abaratir el fàrmac perquè sigui utilitzat a l'Àfrica subsahariana
A un pas d'aconseguir abaratir el principal fàrmac contra la malària

A un pas d'aconseguir abaratir el principal fàrmac contra la malària

Un equip internacional liderat des de Catalunya identifica un gen que permetrà abaratir el fàrmac perquè sigui utilitzat a l'Àfrica subsahariana
Xavier Duran
L'artemisinina rep aquest nom perquè s'extreu de l'artemísia

L'artemisinina rep aquest nom perquè s'extreu de l'artemísia

Un equip internacional d'investigadors ha aconseguit obtenir, mitjançant enginyeria genètica, plantes d'Artemisia annua que produeixen fins al doble d'artemisinina, el component principal dels tractaments contra la malària. L'equip ha estat liderat per Soraya Pelaz, investigadora ICREA del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), situat en el campus de la Universitat Autònoma, i Luis Matías-Hernández, de l'empresa Sequentia Biotech, ubicada al Parc Científic de Barcelona.

L'artemisinina s'extreu de l'artemísia. Tot i ser un fàrmac molt eficaç, la planta en produeix poca quantitat, i això n'augmenta el preu. Tenint en compte que el 90% dels casos de malària i el 92% de les morts per aquesta malaltia es produeixen a l'Àfrica subsahariana, el cost és una barrera que impedeix l'accés al fàrmac a les poblacions més afectades.

En l'article que publica la revista "The Plant Journal", els científics descriuen com van identificar un gen, anomenat AaMYB1, que promou la formació de tricomes -també anomenats pèls-, unes protuberàncies que es formen en la superfície d'òrgans vegetals i on té lloc la síntesi de diversos compostos. El gen, a més, promou la síntesi d'artemisinina dintre d'aquests tricomes.

Amb la manipulació del gen es van aconseguir varietats d'artemísia que produeixen fins al doble d'artemisinina. Això pot dur a l'abaratiment del fàrmac.

La troballa és una mostra de com la recerca bàsica porta resultats de gran interès pràctic. Luis Matías-Hernández va començar a estudiar la formació de tricomes en una planta model molt utilitzada en recerca, l'Arabidopsis thaliana, quan era investigador al CRAG. El coneixement adquirit el va portar a pensar en la possibilitat de manipular la formació de tricomes en plantes amb aplicacions industrials. Des de fa dos anys, dirigeix una línia de recerca amb artemísia a Sequentia Biotech.

Els investigadors assenyalen que hi ha gens semblants en espècies distants i que el mètode es podria aplicar a altres plantes que produeixen substàncies d'interès.

L'efecte antimalàric de l'artemisinina va ser descobert per la científica xinesa Tu Youyou, fet que li va valer el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 2015. El descobriment té una història curiosa i bonica. El 1967, el govern xinès va posar en marxa un pla nacional contra la malària. L'equip de Tu Youyou va investigar més de 2.000 herbes utilitzades en medicina tradicional xinesa, entre les quals va observar que l'artemisinina tenia efectes contra la malària.

Com que durant la Revolució Cultural no hi havia manera de fer proves clíniques de nous fàrmacs, ella i els seus col·legues van fer proves amb si mateixos sobre la seguretat de la substància. Després, el van administrar a pacients infectats amb dos tipus de plasmodis que provoquen la malaltia. Els resultats van ser positius i van continuar investigant el procés de síntesi i la forma d'administració de les dosis adequades.

Des de fa anys, existeix una altra línia d'investigació dintre del CNAP Artemisia Research Project, que desenvolupen la Universitat de York (Regne Unit) i la Fundació Bill i Melinda Gates. http://www.gatesfoundation.org/ En aquest cas, no utilitzen enginyeria genètica, sinó que fan creuaments entre diverses varietats i analitzen amb quines s'obté més quantitat d'artemisinina.