A Rússia, ja es poden comprar amics: 100 per un euro i mig!

No és la primera vegada que em passa. Ni serà l'última. M'escriuen des de Catalunya -aquesta vegada la Vicky Miró- i m'expliquen que han llegit o han sentit que a Rússia hi ha aquesta o aquella altra cosa. La meva primera reacció és sempre la mateixa: ok! però deixa-m'ho mirar i et dic alguna cosa! Perquè moltes de les coses que "se senten" sobre Rússia no són certes. Sí, agafeu en general el que llegiu sobre Rússia amb pinces. Però d'altres vegades, i algunes davant dels fets que semblen més inversemblants, sí. Són veritat. Com en aquesta ocasió. Vaig trobar una màquina en un centre comercial molt cèntric, a tocar de la plaça Roja, on POTS COMPRAR LIKES i AMICS!!!! a Instagram i Vkontakte (la xarxa social més popular a Rússia). Crec que no han pogut oferir aquest servei a Facebook, perquè li van bloquejar el compte al creador de l'invent... Bé, que he passat estones durant un parell de matins observant la màquina i la gent que s'hi acosta.

En realitat, la majoria d'usuaris -noies joves- utilitzen les màquines per imprimir fotografies. Aquest és el servei principal. Però un 10% dels clients que s'hi acosten ho fan per comprar amics o likes, segons l'empresa que ha obert aquest nou negoci. La pregunta inevitable és: PER QUÈ? La resposta podria ser destructiva. Es pot buscar una resposta també des de la comprensió cap al comprador (mancances afectives, víctimes d'un món on a falta de certeses cal intentar estar el nivell com a mínim en les aparences, buidors espirituals, etc.). Es podria respondre també amb un contraatac: si ens posem a discutir el que són les amistats, creus que encaixa en la definició tothom qui tens a la llista de Facebook? I a la vida real... que no se'n compren, d'amics? Que fem mal a algú? Si no t'agrada, te n'allunyes i punt. Etcètera.

Amb l'únic usuari que he pogut parlar just després de comprar uns quant seguidors em va dir simplement que volia ampliar auditori. I que tenir força followers te'n pot portar més.

A la màquina hi havia un número d'atenció per a avaries. A través del número vaig acabar localitzant el propietari de l'empresa: un noi de 25 anys, un enginyer a qui li agrada l'economia, les màquines i, sobretot, el màrqueting. Tan emprenedor com podria ser un jove de Califòrnia. I m'explica que, de màquines, n'hi ha 20 a Rússia, 6 a l'estranger i molts plans per instal·lar-ne a diversos llocs. Aviat segurament a França i a Espanya. I potser n'hi haurà a Barcelona, però encara no ho pot assegurar.

I que el negoci no està tant en els diners que paguen els usuaris directament, sinó més aviat en aquells que, a canvi de descomptes, donen les seves dades personals i accepten rebre publicitat d'altres empreses. També serveixen per fer estudis de mercat molt valuosos, assegura. I es va embalant i ara és ell que fa preguntes: saps quants diners pots fer si aconsegueixes que una "estrella" es faci una fotografia a Instagram amb algun objecte d'una marca? I amb una mitja rialla comenta que aquí al darrere hi ha un mercat enorme. Interessant, sens dubte...

De moment, en termes quantitatius, les màquines de comprar amics i "m'agrada" són una anècdota. Però jo no faré pronòstics ni diré el que en penso. Perquè el primer dia que em van asseure davant d'un ordinador per demostrar-me el que era internet, després d'esperar-me no sé quanta estona per obrir una pàgina que era molt insípida, em vaig dir: tot el que vulgueu, però jo seguiré anant a la biblioteca a buscar informació. I aquí estem...

Però jo el que volia saber és qui hi ha al darrere d'aquests likes i amistats de pagament. Són robots? Persones reals? Cobren? I el responsable de l'empresa respon que sí, que hi ha un petit exèrcit de gent que quan reben l'ordre, a canvi d'una petita quantitat de diners, et començaran a seguir submisament.

Escolta, t'imagines que un dels compradors i un dels seguidors a sou es creuen un parell de missatges? I que el segon like ja no és de pagament, sinó entregat. I que la quarta conversa ja no és virtual, sinó davant d'un parell de cerveses i que comença la més bonica de les històries d'amor?

Quin món...