A la nit, al centre de Barcelona hi pot haver fins a set graus més que a la perifèria

Passejar de nit pel centre de Barcelona pot significar estar a una temperatura fins a set graus superior que si fem un tomb per la platja de Gavà. Si ens movem per la plaça de els Glòries, la diferència serà menor, però també important: uns dos graus.

Són algunes dades del projecte "L'illa de calor a l'àrea metropolitana de Barcelona i l'adaptació al canvi climàtic". La dada principal és que en més del 90 % de les nits estudiades, la temperatura al centre de Barcelona és més elevada que a la perifèria, amb diferències que han arribat a superar els 7,5 graus. En aquest gràfic es poden veure diferències de temperatura entre alguns llocs:

El projecte està dirigit per Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, i finançat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El punt de referència de l'estudi és la plaça de la Universitat, en el punt de trobada entre el final de l'Eixample i la part alta del Raval. L'estudi comprèn l'àrea situada entre Castelldefels i Montgat.

L'illa de calor és un fenomen nocturn en què les característiques d'una ciutat fan que la calor del dia s'alliberi de forma desigual i en el centre urbà la temperatura és més elevada que a la perifèria. Els edificis i l'asfalt absorbeixen la calor, sigui natural o d'activitats humanes com el trànsit, i l'alliberen a la nit, de manera que la temperatura és més elevada. També hi ha menys circulació de vent, sobretot en carrers estrets i amb edificis alts, que podria refredar l'ambient.

En l'estudi ara publicat s'han tingut en compte els valors del factor de visió del cel (SVF), el percentatge de cel que es pot veure des d'un punt d'observació mirant cap al zenit. En general, l'entramat urbà i els edificis redueixen l'SVF dels carrers. Per això, a les zones amb un SVF baix la radiació de calor que escaparia queda obstaculitzada per les façanes, de manera que el refredament nocturn dels carrers disminueix.

L'efecte més gran es produeix en els mesos de tardor i hivern i en condicions d'estabilitat atmosfèrica.

L'estudi s'ha fet a Barelona, però es rodueix en menor mesura a totes les ciutats grans o mitjanes, com Girona. En alguns casos pot arribar a representar un vertader problema, com explica Martín Vide:

"Les dades actuals de l'illa de calor a Barcelona fan que hàgim passat, en aquests trenta anys, de veure l'efecte com una anècdota a veure'l com un risc per a la salut i amb una repercussió directa en la despesa energètica.

La intensitat més elevada de l'illa de calor té lloc a Barcelona, però també hi ha el que s'anomena illots de calor -illes de calor de menor escala- a tots els municipis estudiats de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En el cas del Prat de Llobregat, el contrast tèrmic entre la zona de camps de conreu del voltant de la ciutat i el nucli urbanitzat és molt nítid, i pot arribar a diferències de fins a 5 graus. A Badalona i Santa Coloma de Gramenet es pot observar que les illes de calor respectives s'uneixen formant un altiplà extens de temperatures relativament elevades. En aquesta zona també hi ha espais que redueixen els valors tèrmics, com el parc de Montigalà o el parc fluvial del riu Besòs.

Precisament, zones verdes i cursos d'aigua poden reduir l'efecte illa de calor. A l'interior dels parcs i en una zona de fins a un centenar de metres al seu voltant poden fer disminuir la temperatura més de dos graus. A Barcelona, això s'ha observat al parc de la Ciutadella i al Turó Park.

Quant als cursos fluvials. A Sant Boi de Llobregat, per exemple, la temperatura mínima registrada a l'estudi coincideix amb una zona residencial de baixa densitat a prop del curs de la riera de Can Pinyol. En aquesta localitat també destaca l'efecte refrescant del parc de la Muntanyeta.

Perfil tèrmic respecte al perfil urbà aproximat. El perfil s'ha calculat a partir de l'observació, durant vint nits, del transsecte transversal que recorre 35 km de la zona més poblada de l'AMB i que travessa la ciutat de Barcelona de SO a NE. Imatge: UB/AMB