Madrid

Zapatero defensa "l'Espanya plural" i replica que "no se'ls pot tancar la boca als catalans que se senten nació"

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha negat que l'anomenada "Espanya plural" hagi patit una "involució" durant el seu mandat, sinó que ha defensat que el seu desenvolupament ha estat "constant" en els darrers sis anys. L'Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional ha tornat a ser un dels eixos de la segona sessió del Debat de Política General. Zapatero ha respost a les acusacions arran del seu compromís de recuperar alguns aspectes retallats de l'Estatut al·legant que "no podem tapar la boca als catalans que se senten nació". Això, després que Rosa Díez, líder del partit UPyD, ha acusat Rodríguez Zapatero de corrupte per aquesta nova promesa. Zapatero ha tancat el debat amb la proposta d'eliminar els anuncis de prostitució i fent una crida al conjunt dels grups polítics a treballar per sortir de la crisi.

Actualitzat
Zapatero ha reivindicat que, més enllà del contingut de l'Estatut, des que ell governa el desenvolupament de l'Espanya de les autonomies plural ha estat "constant" i que ha avançat "dins de la Constitució".

Torna a "l'Espanya plural"

En resposta al Grup Mixt, el president del govern espanyol ha subratllat l'èxit del model de l'"Espanya plural" i ha dit que la sentència del TC sobre l'Estatut adapta a la llei conceptes com el de "nació". "Espanya és més forta sempre que procuri que la majoria de les comunitats autònomes se sentin vinculades al projecte comú", ha afirmat en la rèplica a les crítiques que li ha llançat el portaveu del BNG, Francisco Jorquera.

Acusacions d'"involució" i "corrupció"

Durant la segona jornada del Debat de Política General, Zapatero s'ha esforçat a defensar el model de l'anomenada "Espanya plural" i el seu èxit durant els sis anys de govern socialista. Les crítiques sobre aquesta qüestió, però, li han plogut des de posicions ben contràries. Jorquera, des del BNG, l'ha acusat d'haver claudicat i d'haver permès una "involució", mentre que Rosa Díez, per part d'UPyD, ha acusat Zapatero de "corrupte" per haver promès en la jornada d'ahir recuperar a través de modificacions de lleis preceptes de l'Estatut de Catalunya que s'han declarat inconstitucionals en la sentència del TC.

La reforma de les pensions i la llei de caixes


D'altra banda, Zapatero ha justificat la necessitat de revisar les pensions i la possibilitat d'allargar l'edat de jubilació fins als 67 anys d'acord amb els criteris de l"'evolució demogràfica" i tenint en compte l'augment de l'esperança de vida. Sobre la llei de caixes, Zapatero ha explicat que es tracta d'un procés necessari i limitat en el temps per evitar el que ha qualificat com "una mort dolça" d'aquest tipus d'entitats.

L'única proposta del debat

Per últim, el president espanyol ha tancat el debat amb la proposta d'eradicar els anuncis de prostitució de la premsa. Zapatero ha indicat que "mentre segueixin existint anuncis de contactes s'estarà contribuint a la normalització" de la prostitució, per la qual cosa ha afirmat que aquest tipus de publicitat "ha d'eliminar-se" dels diaris.

El Debat de Política General s'ha acabat amb una crida del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a la col·laboració de tots els grups. Les resolucions del debat es votaran la setmana que ve.

Crisi i Estatut, eix de la primera sessió

Durant la primera sessió, Josep Antoni Duran i Lleida, de CiU, va retreure a Zapatero que hagi acceptat una sentència que suposa un retrocés en aspectes com la llengua, el finançament i la justícia, i fins i tot va fer un paral·lelisme de la sentència amb el decret de Nova Planta. Per això, no va dubtar a qualificar la sentència com l'acte més separador dels últims 35 anys entre Catalunya i Espanya, així com una provocació matussera el fet de publicar-la el dia abans de la manifestació.

Joan Ridao, d'ERC, va aprofitar el debat per anunciar la fi de l'Espanya plural i l'inici del camí cap a la independència, mentre que Joan Herrera, d'ICV, va demanar al govern espanyol que reconegui que Espanya és un "estat plurinacional" i que impulsi una reforma de la Constitució o bé que permeti que Catalunya tingui el dret de decidir el seu futur.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut