Xavier Sala i Martín: "La crisi a Espanya serà pitjor que als EUA"

Ja era un habitual dels mitjans abans que esclatés la crisi, però en les últimes setmanes ha de carretejar les seves llampants americanes -per les quals també se'l coneix- plató rere plató, amb l'agenda plena de compromisos durant els dies que la seva càtedra a la Universitat de Colúmbia li permet volar a casa nostra. Fa broma dient que la crisi, a ell, li ha anat bé, però adverteix que no som prou conscients de la magnitud que té i alerta que les seves conseqüències seran pitjor aquí que als EUA. Esmorzem amb Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia de la Universitat de Colúmbia.
Xavier Sala i Martín: "La crisi a Espanya serà pitjor que als EUA"
Iolanda Garcia

Xavier Sala i Martín: "La crisi a Espanya serà pitjor que als EUA"

Ja era un habitual dels mitjans abans que esclatés la crisi, però en les últimes setmanes ha de carretejar les seves llampants americanes -per les quals també se'l coneix- plató rere plató, amb l'agenda plena de compromisos durant els dies que la seva càtedra a la Universitat de Colúmbia li permet volar a casa nostra. Fa broma dient que la crisi, a ell, li ha anat bé, però adverteix que no som prou conscients de la magnitud que té i alerta que les seves conseqüències seran pitjor aquí que als EUA. Esmorzem amb Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia de la Universitat de Colúmbia.
Actualitzat
L'economista Xavier Sala i Martín, en una imatge d'arxiu

L'economista Xavier Sala i Martín, en una imatge d'arxiu

Comencem pel principi, buscant culpables...

Jo, primer, no buscaria culpables. A tothom li agrada la idea que hi hagi un culpable, que se'l pugui detenir i que la seva foto surti als mitjans de comunicació. Un directiu d'una gran empresa, amb un sou ben elevat... Però no hi ha un culpable. Les coses pugen i baixen i s'ha d'intentar que els períodes de pujada siguin més llargs i profunds que els de baixada. En aquesta ocasió és un cúmul de coses el que ha fet que hi hagués aquesta crisi. 

En un article publicat a "La Vanguardia" situes l'inici de la crisi actual el 2001, amb la rebaixa dels tipus d'interès als EUA...

Sí, com a primer factor situaria la decisió d'Alan Greenspan de reduir els tipus d'interès del 6,5 al 2,5% l'any 2001, en un intent d'evitar el col·lapse de la borsa amb la crisi de les puntcom. Això va fer que els bancs, que viuen de prestar diners a canvi d'un interès, busquessin el negoci en hipoteques "subprime", les hipoteques que es concedien a famílies amb pocs ingressos i amb poques possibilitats de poder tornar els diners. Com que el risc d'aquestes hipoteques és superior, l'interès que aquestes famílies havien de pagar era més alt i els bancs podien fer més negoci.

El problema és que el nombre d'hipoteques que els bancs podien donar està limitat per la regulació de Basilea, però el que sí que podien fer, i de fet van fer, era crear uns fons d'inversió paral·lels -els "conduits"- per comprar els crèdits. Aquests fons compraven les hipoteques i els bancs recuperaven els diners i podien fer més hipoteques. Per la seva banda, els "conduits" empaquetaven aquestes hipoteques d'alt risc i les venien a altres bancs d'inversió.

Aparentment no semblava tan arriscat, perquè si una família amb una hipoteca "subprime" no podia pagar-la el banc cobraria igual, perquè el preu de la casa havia pujat. Però als EUA les hipoteques tenen una clàusula segons la qual les famílies tenen l'opció de tornar el crèdit o tornar la casa. Mentre el preu de la casa pujava no passava res, però quan comença a baixar, què passa? Que la gent no torna la hipoteca, sinó que torna la casa, una casa que ara val menys que la hipoteca, i els bancs no poden cobrar. I això passa en un moment que hi ha milions i milions d'hipoteques empaquetades i reempaquetades que un banc havia venut a un altre banc, i a un altre... i que ara ja se sabia que no es cobrarien. Hi ha un forat però no se sap qui el té. Els bancs ja no es deixen diners els uns als altres, es descapitalitzen, passen a valer 100, 80, 40, 30, 10, 2... Els bancs no poden deixar diners perquè no en tenen. El pitjor és que els bancs tampoc deixen diners a les empreses, i així el que comença al sector hipotecari i s'estén pel sector bancari ara ja afecta el sector real. Les empreses comencen a acomiadar gent... 

La crisi es podria haver evitat?

Sí, mirant enrere és fàcil veure què s'ha de canviar. El problema és que la propera crisi no serà com aquesta... Les mesures que els governs estan prenent ara per fer front a la crisi actual estan sembrant la llavor d'una crisi futura, de la mateixa manera que regulacions passades han comportat la crisi que vivim avui.

Regulació, intervenció, control, tutelatge... són termes que no deixen de pronunciar els responsables econòmics de tots els governs, siguin del color que siguin. Estem davant el final del liberalisme econòmic?

El final del liberalisme s'ha anunciat tantes vegades... Karl Marx a la seva obra "El capital"... Es va repetir arran del crac del 29, a la crisi del 73... i, ara, els predictors del final del capitalisme, com l'energia, ni es creen ni es destrueixen, sinó que es transformen. Al final, el capitalisme supera les crisis.

La crisi afecta tothom?

Sí, la crisi afecta tothom. De manera positiva o negativa... 

Qui en surt beneficiat?

Jo. A mi em contracten consultories, i per fer conferències, per fer seminaris... Seriosament, els sectors que són més segurs que els altres sortiran beneficiats d'aquesta crisi. També els sectors que, en la seva activitat, depenen en gran mesura del petroli se'n veuran beneficiats. Amb la crisi mundial es compra menys petroli, el preu del petroli baixa...

Quant de temps s'allargarà aquesta situació?

La durada d'una crisi no es pot predir. Però es donen tota una sèrie de factors que fan que la cosa pugui ser molt profunda i llarga, i a Espanya serà pitjor que als EUA. Durant molts anys, Espanya ha crescut de manera fictícia, basant la riquesa en la construcció. Com que les coses anaven bé, ningú no es va preocupar de fer una economia realment productiva, ser productius en altres sectors. Era previsible que els preus de les cases deixarien de créixer i que la construcció un dia s'aturaria. S'hauria d'haver preparat l'economia, la societat, el jovent, perquè fossin productius en altres sectors, diversificar. Però no s'ha innovat. Aquí, la crisi serà pitjor del que la gent es pensa perquè l'economia no és productiva. En canvi, als EUA la crisi serà més petita del que es creu perquè, mentre es desencadenava a Wall Street, el motor del país, Silicon Valley, seguia innovant, seguien fent els seus productes. I quan el sector financer torni a la normalitat, l'economia sortirà disparada. Però quan tot s'acabi aquí, Espanya no té res a fer... Què es produirà a Espanya?

Les crisis se superen amb canvis. Tu, què canviaries?

Jo, poca cosa. En els últims vint anys, la pobresa al món s'ha dividit per tres. La gran majoria de les famílies pobres nord-americanes tenen casa. És veritat que un 18% de les hipoteques "subprime" han fet fallida, però la resta tenen una casa. Si el govern de la Generalitat tingués un programa d'habitatge que aconseguís que el 82% de les famílies pobres catalanes tinguessin una casa tothom pensaria que és fantàstic. És veritat que ara hi ha crisi, però el que no podem fer és dir que el capitalisme és bo o dolent basant-nos en aquesta crisi, perquè en conjunt ha anat bé.

Llegeix l'entrevista a Josep Oliver: "La crisi serà més greu a Espanya perquè els joves hi han reaccionat de manera sobredimensionada"