Una ruta per descobrir els secrets de la història del correu a Barcelona

Molts dels secrets de la història del correu es poden descobrir a través d'una passejada per la Barcelona postal
Una ruta per descobrir els secrets de la història del correu a Barcelona
Barcelona

Una ruta per descobrir els secrets de la història del correu a Barcelona

Molts dels secrets de la història del correu es poden descobrir a través d'una passejada per la Barcelona postal
Sara Grimal / Alonso Carnicer Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La tramesa d'informació per correu ha estat essencial per al comerç i la relació entre persones al llarg de la història. Ha tingut una constant evolució, dels correus a cavall de l'edat mitjana a la revolució tecnològica dels últims anys.

Ara la correspondència per correu va de baixa, amb un descens dels enviaments postals de 510 milions d'objectes postals el 2012 als 443 milions del 2013. Però alhora augmenta el volum de paquets enviats per correu, i aquesta és una aposta estratègica de Correus. Un 80% d'aquest mercat són productes que es venen a través de comerç electrònic.

Molts dels secrets de la història del correu es poden descobrir a través d'una passejada per la Barcelona postal, un recorregut pels diversos emplaçaments que han estat la seu dels correus a la ciutat, que mostra la forma en què ha evolucionat la carta des dels seus orígens. Durant bona part de la història del correu postal, les cartes no portaven sobre ni segells, i l'adreça s'escrivia en el revers plegat de la carta. El missatger la portava al destinatari, que li pagava el cost del servei.

La història del correu té el vestigi més antic a Barcelona a la capella construïda per Bernat Marcús al segle XII al carrer Carders, aleshores principal sortida de la ciutat cap a França, en la cantonada del carrer Montcada, on vivien els nobles i mercaders més rics. Des del 1417 la capella d'en Marcús va ser la seu de la Confraria de Correus de Barcelona, considerada la primera veritable organització postal d'Europa, i amb caràcter públic.

Com explica la persona que dirigeix les visites, el geògraf i investigador de la història de Correus Antonio Aguilar,, "és quan hi ha tota l'expansió pel Mediterrani, comencen les relacions comercials amb llocs molt allunyats, i és el que fa sorgir el gremi de correus de Barcelona". Però el correu era molt diferent de com l'entenem ara, i era molt minoritari: "A l'edat mitjana el correu només el feia servir una elit, primer perquè era molt car enviar una persona exclusivament a un destí i s'havia de pagar molt per això."

El símbol de la confraria era un correu a cavall tocant una trompa de caça. En el Centre de Conservació i Restauració del Museu d'Història de Barcelona se'n conserva la imatge gravada en el respatller d'un banc de fusta que hi havia a la capella d'en Marcús, l'únic que es va salvar de les cremes d'esglésies dels segles XIX i XX.

Correus en deu seus

Els participants en la passejada per la Barcelona postal van descobrint els deu emplaçaments on ha tingut la seu el correu a la ciutat en diferents èpoques. Al carrer del Correu Vell hi ha el palau renaixentista de la família Ferran, que del segle XVI al XVIII transmetia de pares a fills el títol de Correu Major de Catalunya. Els Ferran es van haver d'enfrontar amb tot un poder internacional com eren els Tassis, una família que tenia el monopoli del correu a l'imperi dels Habsburg, i, per tant, a partir de la dinastia dels Àustries, a Espanya. En el llarg litigi van prevaldre els drets de l'antic gremi dels correus per nomenar els seus càrrecs.

Però aquests drets es van perdre amb l'arribada de la dinastia borbònica, al segle XVIII. Aleshores l'oficina central de Correus es va traslladar a la desapareguda Casa Golorons, a la plaça Regomir, i posteriorment va estar a la casa Bacardí, a la plaça del Teatre.

El sistema dels correus a cavall es basava en una extensa xarxa de cases de postes o punts de relleu per tot el territori, que va subsistir fins al segle XIX. Primer les diligències, a partir de 1812, i després el ferrocarril, a mitjans del segle XIX, el van fer obsolet. Al carrer de Sant Pere Mitjà, al casc antic, una placa recorda l'última casa de postes de Barcelona.

Com explica Antonio Aguilar, "d'acord amb el reglament, a l'edifici hi vivia el mestre de postes. I a les quadres havien de tenir fins a nou cavalls per assegurar el relleu en tot moment. Des del Masnou, la posta anterior, venien el correu i el postilló a cavall. Quan arribaven feien sonar la corneta i llavors s'havien d'afanyar per tenir el cavall preparat per al relleu. El postilló tornava amb dos cavalls a Masnou, i el correu continuava fins a Sant Feliu."

Una de les successives oficines centrals de Correus va estar a la plaça Urquinaona de 1904 a 1929, al mateix edifici que ara ocupa el teatre Borràs Aquí, als anys vint del segle passat, el transport del correu ja es feia amb vehicles de motor.

Hi va haver molts projectes, a vegades fantasiosos, per construir una gran seu central de Correus. Com el gran edifici que va dissenyar l'arquitecte Pere Falqués, que s'havia de situar a la plaça de Catalunya i que mai es va construir.

Finalment el Palau de Comunicacions, el gran edifici representatiu de Correus, es va construir a l'inici de la Via Laietana, amb un estil monumental i espais de gran amplitud i rica decoració. Va entrar en funcionament el 1929. La passejada per la Barcelona postal permet descobrir algunes de les dependències menys conegudes com la torratxa, amb grans vistes sobre la Via Laietana i el mar, un petit museu amb interessants aparells de telègrafs antics, la capella o la zona dels apartats de correus, amb una decoració característica dels anys 50.

Del passat al futur

Al Palau de Comunicacions (que aplegava en un sol edifici Correus i Telègrafs) s'hi van anar vivint les transformacions tecnològiques, des d'un treball totalment manual fins a la introducció de maquinària cada cop més sofisticada per classificar la correspondència.

A la Zona Franca de Barcelona s'hi acaba d'estrenar el Centre Integral Logístic de Correus, amb la tecnologia més moderna i un alt grau d'automatització. Funciona les vint-i-quatre hores del dia. Aquí s'hi tracten 6.000 paquets per hora, que es classifiquen i distribueixen pel codi de barres. Una bona part corresponen a la tramesa de productes venuts per internet, un sector del mercat que pot donar nova vida a la distribució per correu i que justifica una inversió d'uns 5 milions d'euros. Aquest avenç tecnològic és la prova de la constant evolució del correu a Catalunya en sis segles d'història.

VÍDEOS RELACIONATS