Una part del genoma de l'"Homo sapiens" coincideix amb el de Neandertal
Els homes moderns -els "Homo sapiens"- van tenir un "affaire" amb els de Neandertal. El lloc de la cita va ser algun punt de l'Orient Mitjà, després que els "Homo sapiens" sortissin de l'Àfrica fa 100.000 anys. La prova: gens coincidents. Un grup d'investigadors internacionals, entre els quals científics catalans han constatat que una part del genoma de l'home modern coincideix amb el de Neandertal. Això demostra que en algun moment es va produir un encreuament. Aquestes conclusions suposen un canvi de paradigma.
Fins ara se seguien dues hipòtesis. Una és coneix amb el nom de "fora de l'Àfrica" i parlava d'una sortida recent de l'Àfrica de l'"Homo sapiens" sense encreuaments amb altres espècies humanes arcaiques.
La segona, anomenada "hipòtesi multiregional" creia que s'havia produït una evolució local a cada continent a partir d'una migració datada fa 2 milions d'anys.
L'esborrany genòmic del Neandertal es va fer a través de mostres procedents de diversos jaciments, entre els quals el d'El Sidrón, a Astúries. També es van seqüenciar els genomes complets de cinc homes: un sud-africà San, un africà Yoruba, un xinès Han, un francès i un nadiu de Papua Nova Guinea.
L'anàlisi conjunta d'aquests genomes va permetre veure que algunes regions cromosòmiques presents en almenys 10 dels 23 cromosomes de l'home modern procedien dels de Neandertal. Aquestes regions resultaven idèntiques en individus no africans, però diferents en els humans africans.
Aquesta part del genoma en comú suggereix que van produir-se encreuaments o flux gènic entre els Neandertal i homes moderns. "La regió implicada podria ser el Pròxim Orient, perquè aquest fenomen va afectar per igual els genomes d'Europa, d'Àsia i Oceania", ha explicat el científic del CSIC Antonio Rosas.
L'"Homo sapiens" i el de Neandertal tenen 83 gens diferents, gens que explicarien funcions dispars i desconegudes. En conjunt es correspondrien a aspectes fisiològics, metabòlics, morfològics i cognitius, però encara queda molt per saber. Una altra de les incògnites que treu el son als científics és quines d'aquestes funcions es relacionarien amb els canvis genètics descoberts en aquesta investigació.
Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista "Science".
La segona, anomenada "hipòtesi multiregional" creia que s'havia produït una evolució local a cada continent a partir d'una migració datada fa 2 milions d'anys.
L'esborrany genòmic del Neandertal es va fer a través de mostres procedents de diversos jaciments, entre els quals el d'El Sidrón, a Astúries. També es van seqüenciar els genomes complets de cinc homes: un sud-africà San, un africà Yoruba, un xinès Han, un francès i un nadiu de Papua Nova Guinea.
L'anàlisi conjunta d'aquests genomes va permetre veure que algunes regions cromosòmiques presents en almenys 10 dels 23 cromosomes de l'home modern procedien dels de Neandertal. Aquestes regions resultaven idèntiques en individus no africans, però diferents en els humans africans.
Aquesta part del genoma en comú suggereix que van produir-se encreuaments o flux gènic entre els Neandertal i homes moderns. "La regió implicada podria ser el Pròxim Orient, perquè aquest fenomen va afectar per igual els genomes d'Europa, d'Àsia i Oceania", ha explicat el científic del CSIC Antonio Rosas.
L'"Homo sapiens" i el de Neandertal tenen 83 gens diferents, gens que explicarien funcions dispars i desconegudes. En conjunt es correspondrien a aspectes fisiològics, metabòlics, morfològics i cognitius, però encara queda molt per saber. Una altra de les incògnites que treu el son als científics és quines d'aquestes funcions es relacionarien amb els canvis genètics descoberts en aquesta investigació.
Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista "Science".
