Un web posa a l'abast de tothom el patrimoni literari català digitalitzat

El patrimoni literari català contemporani es posa a l'abast dels filòlegs però també dels estudiants i de qualsevol ciutadà que hi tingui interès gràcies al projecte de Corpus Literari Digital, que s'acaba de presentar en una universitat britànica i que empenyen des de la Universitat de Lleida els membres prou voluntariosos d'un grup de recerca de la Càtedra Màrius Torres d'aquesta universitat.
Un web posa a l'abast de tothom el patrimoni literari català digitalitzat
janquim

Un web posa a l'abast de tothom el patrimoni literari català digitalitzat

El patrimoni literari català contemporani es posa a l'abast dels filòlegs però també dels estudiants i de qualsevol ciutadà que hi tingui interès gràcies al projecte de Corpus Literari Digital, que s'acaba de presentar en una universitat britànica i que empenyen des de la Universitat de Lleida els membres prou voluntariosos d'un grup de recerca de la Càtedra Màrius Torres d'aquesta universitat.
Ja fa més de tres anys que desenvolupen la base de dades i els continguts eren visibles en un entorn restringit des de fa mesos, però ara el nou web del Corpus Literari Digital, amb més informació, ja està obert a tothom i posa a l'abast materials com el que il·lustra aquesta informació, l'original mecanoscrit del poema "Bosc" de Gabriel Ferrater ("Teoria dels cossos", 1966).



Com explica a aquest mitjà un dels seus responsables, el professor Joan Ramon Veny, la digitalització comprèn tota mena de documents, des de manuscrits i mecanoscrits fins a enregistraments de veu. El tret que distingeix aquest projecte d'altres procediments semblants és que han construït una base de dades de textos de manera que una cerca per autor o títol dóna tots els resultats, d'una tacada.

Així, la persona que ha fet la consulta pot accedir sense esforç a documents de naturalesa diversa. Escrivint el mot "fúria", per exemple, es poden consultar versions editades o autògrafes del poema "La fúria adormida" de Carles Riba ("Estances", 1930) però també es pot escoltar una lectura dels versos feta per ell mateix.

Dimensió única

Aquest sistema ha exigit una adaptació del servidor als protocols estandarditzats, com anota la responsable tècnica, Anna Comas, del grup GRIHO de la Universitat de Lleida, que subratlla la importància d'haver fet servir OAI-PMH per garantir que des d'altres espais, com ara la Biblioteca de Catalunya, s'arriba als mateixos documents.

Veny destaca que la creació de la base de dades té a veure amb la decisió d'afegir els materials encara que provinguin de fonts molt diferents. Gràcies a aquesta actuació, ja no cal traslladar-se a molts arxius i fundacions per accedir als manuscrits i textos inèdits que es troben conjuntament amb locucions i primeres edicions. A banda dels materials que s'han digitalitzat també s'accedeix a diverses fonoteques i arxius que ja existien.

Això els ha dut a establir acords amb editorials i també amb els hereus d'escriptors catalans que són responsables de la gestió d'aquests llegats. El filòleg assegura: "A la xarxa no hi ha, sigui per l'abast de la literatura catalana o pel motiu que sigui, cap altre projecte d'aquestes dimensions".

Tot i això, han limitat el seu camp d'actuació a l'edat contemporània, amb un enfocament singular cap al període que va dels anys 30 als 50. Però, en veu baixa, Veny reconeix que l'objectiu final és que això no s'aturi mai i que es pugui continuar fins a incorporar al web tants documents com sigui possible del patrimoni literari en català, tant de l'edat mitjana com de la moderna.

Per aconseguir recursos, el grup de recerca inicial es va constituir en una organització no lucrativa que, gràcies a un conveni amb la Universitat de Lleida, ha establert la Càtedra Màrius Torres, des d'on s'impulsa aquesta tasca tan ingent com singular.

Filologia amb bits

A més del servei públic que la inspira, hi ha també un interès filològic. Els editors de textos troben en aquest fons digital proves de variacions textuals que són cabdals per a la comprensió del procés d'escriptura. Diversos poemes de Joan Teixidor, per posar un cas, apareixen en un enregistrament de l'any 1951, tres anys abans que el poeta publiqués el seu llibre "El Príncep", dedicat a la mort del seu fill. Aquests detalls que apassionen els estudiosos estan ara a l'abast de tothom.

Ara mateix tenen un conveni a punt de firmar amb l'Institut d'Estudis Catalans i tenen previst adreçar-se a més institucions del país, amb la voluntat de fer créixer el corpus digitalitzat d'aquest patrimoni literari. El projecte té vocació pancatalana i per això s'ha presentat a Barcelona, València i Mallorca, però també internacional: fa pocs dies, s'ha donat a conèixer a Londres, on s'ha acordat iniciar una col·laboració amb la British Library. Ben aviat repetiran un acte de presentació a Nàpols.

El Corpus Literari Digital se suma a d'altres accions que s'han dut a terme gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com ara mapes literaris o la topobiografia de l'exili.

El cas més recent d'una actuació literària a les xarxes socials ha consistit en l'establiment per primer cop del Dia de la Poesia Catalana a Internet, per omplir de versos durant unes hores el flux de missatges del Twitter.