Un tribunal europeu diu que la norma espanyola que regula els desnonaments és abusiva i contrària a la legislació

És el que assegura el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una sentència. Això obligarà a modificar la legislació espanyola, perquè actualment no garanteix drets bàsics dels consumidors. Molts desnonaments quedaran aturats, de moment. De fet, ja hi ha jutges que, intuint que la llei espanyola pot quedar inhabilitada, fa setmanes que ja van decidir suspendre tots els desnonaments.
Un tribunal europeu diu que la norma espanyola que regula els desnonaments és abusiva i contrària a la legislació
Luxemburg

Un tribunal europeu diu que la norma espanyola que regula els desnonaments és abusiva i contrària a la legislació

És el que assegura el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una sentència. Això obligarà a modificar la legislació espanyola, perquè actualment no garanteix drets bàsics dels consumidors. Molts desnonaments quedaran aturats, de moment. De fet, ja hi ha jutges que, intuint que la llei espanyola pot quedar inhabilitada, fa setmanes que ja van decidir suspendre tots els desnonaments.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha posat en evidència que a l'estat espanyol s'ha desnonat moltes persones amb una llei que no dóna cap dret als afectats. El motiu, segons diu la sentència, és que la normativa espanyola sobre execució hipotecària vulnera els drets dels consumidors, en impedir-los defensar-se de les clàusules abusives imposades per la banca en la firma de la hipoteca.

El text qualifica d'"incompleta" i "insuficient" la legislació espanyola perquè "no permet evitar la pèrdua definitiva i irreversible de l'habitatge", sinó que es limita "al pagament d'una indemnització per danys i perjudicis". El motiu és que la legislació espanyola no permet al jutge paralitzar un desnonament encara que existeixen clàusules abusives a la hipoteca, sinó que això s'ha de decidir en un judici a part un cop s'ha fet efectiva l'execució hipotecària.

"N'hi ha prou que els professionals iniciïn un procediment d'execució hipotecària per privar els consumidors de la protecció que pretén garantir la directiva", s'afirma a la sentència. Així, Luxemburg conclou que "la normativa espanyola no s'ajusta al principi d'efectivitat, en la mesura que fa impossible o excessivament difícil (...) aplicar la protecció que la directiva confereix en aquests casos".

I ara què?

El pronunciament dels magistrats de Luxemburg obligarà a modificar la legislació espanyola que permet als bancs iniciar el procés per desnonar, sense que ni el jutge ni l'afectat puguin al·legar res en contra. A més, la sentència comunitària permetrà paralitzar el desnonament si es demostren clàusules abusives a l'hora de firmar la hipoteca.

Les conseqüències poden ser múltiples i immediates. En el vessant polític, el govern del PP, que ja s'espera aquest correctiu dels jutges de Luxemburg i té aturades les dues iniciatives legislatives -una d'elles, la ILP de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca- , haurà d'adoptar les modificacions a què l'obligui la sentència. I en el vessant social, molts desnonaments quedaran aturats, de moment. De fet, ja hi ha jutges que, intuint que la llei espanyola pot quedar inhabilitada, fa setmanes que ja van decidir suspendre tots els desnonaments que tenien marcats, perquè un cop executats la llei no permet fer marxa enrere. La sentència també donarà eines als magistrats per renegociar a la baixa el deute amb els bancs.

Un desnonament de fa dos anys, origen de la sentència

Va ser el desnonament a Martorell de la família de Mohamed Aziz, fa dos anys, cosa que ha desencadenat la sentència del Tribunal Europeu. El seu cas va ser denunciat per un advocat, convençut que era injust fer fora de casa els seus clients i que la llei no els donés opció a defensar-se. El jutge que va assumir el cas, José Maria Fernández Seijo, va comprovar la rigidesa de la llei espanyola i que, aparentment, infringia la normativa comunitària. Per això va formular la consulta que ara respon el màxim tribunal europeu.

VÍDEOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS