Un parc eòlic amenaça un escenari clau de la batalla de l'Ebre

Un grup de veïns i col·lectius de la Terra Alta han denunciat que el projecte d'un parc eòlic podria fer malbé un dels escenaris de la batalla de l'Ebre. Els veïns que s'oposen al projecte han donat a conèixer que a la Fatarella encara hi ha restes dels soldats que van morir, osseres al descobert i molt material bèl·lic i han demanat que es conservi la zona com a patrimoni històric. Aquesta demanda arriba abans que el 25 de juliol comencin els actes de commemoració dels 70 anys de la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil, en què van morir 100.000 persones.
Un parc eòlic amenaça un escenari clau de la batalla de l'Ebre
La Fatarella

Un parc eòlic amenaça un escenari clau de la batalla de l'Ebre

Un grup de veïns i col·lectius de la Terra Alta han denunciat que el projecte d'un parc eòlic podria fer malbé un dels escenaris de la batalla de l'Ebre. Els veïns que s'oposen al projecte han donat a conèixer que a la Fatarella encara hi ha restes dels soldats que van morir, osseres al descobert i molt material bèl·lic i han demanat que es conservi la zona com a patrimoni històric. Aquesta demanda arriba abans que el 25 de juliol comencin els actes de commemoració dels 70 anys de la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil, en què van morir 100.000 persones.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
Veïns i diversos col·lectius de la Terra Alta han denunciat que un projecte per construir dotze centrals eòliques amenaça un escenari clau de la Batalla de l'Ebre. La zona al mig de la muntanya és 70 anys després que s'hi visqués la batalla més sagnant de la Guerra Civil una ossera al descobert, amb molt material bèlic a la superfície, a l'abast de tothom que s'hi pugui atansar. La denúncia ciutadana que coincideix amb l'inici aquest 25 de juliol dels actes de commemoració dels 70 anys de la Batalla de l'Ebre ha arribat al meu 3cat24.cat enviada per l'usuari Josep Maria Font i "Els matins d'estiu", de TV3, han volgut veure en directe aquest escenari clau de la història de la Guerra Civil Espanyola.

Dignificar les víctimes


Les persones que s'han mobilitzat contra el projecte demanen que a banda d'aturar la construcció del parc eòlic es prenguin mesures per restituir la dignitat dels soldats que van morir en batalla i per preservar un dels camps de batalla més sagnants. Més encara quan hi ha nombroses restes òssies dels soldats morts en batalla escampades per la serra de la Fatarella al descobert o amuntegades en un ossari.

El portaveu en defensa de la Terra Alta, Jordi Lluch, ha explicat a TV3 que els veïns i col·lectius en contra el projecte ja van dur a terme el 2003 una iniciativa per recollir tot aquest material i es va contruir una ossera. No obstant, cinc anys després l'ossera segueix al descobert. Els ciutadans es queixen de la manca d'actuació des de la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre i el COMEBE (Consorci per a la Museïtzació dels Espais de la Batalla de l'Ebre) i demanen que es doni alguna sortida a les seves demandes.

Preservar els espais físics de la batalla

En aquest sentit, un aficionat a la història local, Joan Antonio, ha explicat que no es tracta sols d'impedir que la comarca de la Terra Alta es converteixi en una gran font d'energies malmetent el terreny sinó que cal plantejar "si es preserven els espais físics de la batalla de l'Ebre o no". "No hi ha millor manera d'aprendre la història que al mateix lloc on es va produir", ha afegit. Aquest aficionat a la història local ha explicat a TV3 que les zones interiors de la Batalla de l'Ebre, con la serra de la Fatarella i la partició del terme de Corvera i la Fatarella, "han estat poc conegudes i explorades".

A les muntanyes es poden trobar moltes restes òssies, molt material bèl·lic i búnquers que, segons Josep Maria Font, formarien part de la línia defensiva que va construir l'exèrcit republicà als plans de Flix de la Fatarella, al cap de la costa d'Ascó. En aquest punt, durant tres dies es va fer front a l'exèrcit franquista i es va permetre a la resta de l'exèrcit republicà i a la població civil fugir perl pont que es va construir a Flix. Per això, es creu que les restes humanes que hi ha escampades per la serra de la Fatarella són sobretot de soldats republicans caiguts per protegir la retirada de la població i dels altres companys. Es calcula que quan l'exèrcit franquista va trencar la línia per tres punts van acabar morint 1.000 soldats.

TV3 ha comprovat que les restes humanes, la metralla i l'artilleria i les restes de les bombes que va llençar l'aviació alemanya, italiana resten com a testimonis muts d'aquells dies.

VÍDEOS RELACIONATS