Un lingüista fa servir internet per detectar els refranys catalans més vius entre els parlants

Un lingüista demana als seus lectors d'internet que li facin arribar els refranys que saben, sense rumiar-hi gaire, per detectar els que estan més vius. El resultat s'ha fet públic al seu blog. La dita més popular ara mateix seria: "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era".
Un lingüista fa servir internet per detectar els refranys catalans més vius entre els parlants
Barcelona

Un lingüista fa servir internet per detectar els refranys catalans més vius entre els parlants

Un lingüista demana als seus lectors d'internet que li facin arribar els refranys que saben, sense rumiar-hi gaire, per detectar els que estan més vius. El resultat s'ha fet públic al seu blog. La dita més popular ara mateix seria: "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era".
"Qui no vulgui pols que no vagi a l'era". Vet aquí la dita més popular actualment o com a mínim la que sembla més viva segons l'enquesta que el paremiòleg Víctor Pàmies ha fet a través d'internet.

"Tenim dades en paper sobre refranys i frases fetes, però no hi ha estudis que demostrin la vitalitat actual del refranyer català". Víctor Pàmies, lingüista barceloní que viu a Vallromanes (Vallès Oriental) des del 1999, ha volgut determinar quin és l'ús actual dels refranys catalans i per això al març d'aquest any va iniciar la recollida de dades a través d'una senzilla enquesta plantejada des del seu blog personal, Raons que rimen.

Enquesta

Demanava que les persones interessades a participar en l'estudi li enviessin al seu correu electrònic particular (per no condicionar la tria d'altres participants) els 10 primers refranys catalans que li vinguessin al cap i que especifiquessin les seves arrels i influències dialectals (on havien viscut majoritàriament).

Amb aquestes dades, per Sant Joan, ja havia recollit més de 1.200 enquestes d'arreu dels territoris dels Països Catalans. I ara, entre l'1 i el 10 d'octubre ha ofert, en ordre invers, el rànquing de classificació dels refranys triats pels enquestats.

Així, amb un percentatge superior al 33% (una de cada tres persones), ha sortit en primera posició el refrany "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era", seguit de dos refranys també prou coneguts: "Al maig cada dia un raig" (segon, amb el 26% de vots) i "No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat" (tercer, amb el 25% de vots, un de cada quatre).

Altres refranys d'aquest rànquing són, empatats en quart lloc, "Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc" i "A la taula i al llit al primer crit", amb 295 vots, el 24,5%.

Territoris

Pàmies ha intentat treballar amb una mostra equilibrada de tots els territoris de parla catalana, cosa que li permetrà oferir també uns resultats diferenciats per les principals zones dialectals. Així, no sorprèn que els refranys més votats al Principat difereixin dels triats al País Valencià o a les Illes, per exemple.

"Qui no vulgui pols que no vagi a l'era" surt tan ben classificat perquè és un refrany amb tradició a tot el territori, que ha sortit molt ben valorat en totes les zones dialectals. Però al País Valencià s'han enlairat a les primeres posicions refranys com "Cel a borreguets, aigua a canterets", "No deixes les sendes velles per les novelles" o "Li diu el mort al degollat: qui t'ha fet eixe forat?". I a les Illes destaquen com a refranys més propis en el rànquing "S'ase va dir orellut a n'es porc", "Qui barata es cap es grata" o "Qui dia passa, any empeny".

Altres dades destacables d'aquest estudi és que s'han pogut classificar 2.341 refranys diferents, entre els més de 12.000 enviats, i que només 18 refranys han rebut més de 100 vots. Gairebé 1.500 refranys els ha dit una única persona.

Estudiós

Aquest paremiòleg, com a ell li agrada que el presentin, ja fa més de 15 anys es dedica a la ciència que estudia els refranys. Això li ha permès bastir una base de dades pròpia amb més de 350.000 peces lèxiques, basada tant en fonts escrites com orals i amb informacions ben concretes i diverses. Així mateix disposa d'una biblioteca personal amb més de 500 exemplars sobre la temàtica dels refranys.

Manté el portal Refranys.com i manté a internet una dotzena de blogs especialitzats (un refranyer català-castellà, un refranyer temàtic, un vocabulari de paremiologia, una biblioteca paremiològica, un diccionari de citacions, l'explicació de l'etimologia de les dites, etc.).

Pàmies aposta per oferir tots aquests materials a través d'internet: "Els refranys neixen a l'oralitat, en una societat gairebé analfabeta. Posteriorment tot aquest coneixement passa als llibres, en diccionaris o refranyers ben diversos. I ara som davant el repte de fer-los passar a la pantalla, a la xarxa internet, des d'on la seva consulta i actualització és més senzilla i eficaç i on el concepte de la tasca col·laborativa pren forma i una dimensió inesperada, assegura.