Troben una espècie d'insecte desapareguda al parc natural del Montsant

La troballa, segons el Departament d'Agricultura, suposa una "fita històrica per al patrimoni natural del país i per a la conservació de la biodiversitat", perquè des de la seva descripció taxonòmica (Navas, 1899) no s'havia pogut ni fotografiar ni gravar. Així doncs, les úniques citacions disponibles daten de la primera dècada del segle XX i pertanyen al naturalista Joan Barat. Partint d'aquestes dades, l'espècie s'havia donat per desapareguda.
Troben una espècie d'insecte desapareguda al parc natural del Montsant
Priorat

Troben una espècie d'insecte desapareguda al parc natural del Montsant

La troballa, segons el Departament d'Agricultura, suposa una "fita històrica per al patrimoni natural del país i per a la conservació de la biodiversitat", perquè des de la seva descripció taxonòmica (Navas, 1899) no s'havia pogut ni fotografiar ni gravar. Així doncs, les úniques citacions disponibles daten de la primera dècada del segle XX i pertanyen al naturalista Joan Barat. Partint d'aquestes dades, l'espècie s'havia donat per desapareguda.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
L'espècie és un ortòpter endèmic de la muntanya del Montsant i és l'últim ortòpter conegut a Catalunya que, segons els tècnics de la Generalitat, faltava per trobar. Per tant, aquesta fita confirma la seva presència després de 110 anys que es descobrís.

Per tal de preservar la conservació de l'espècie, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura, ha activat immediatament un pla de gestió de conservació. Així doncs, s'ha construiït una gàbia de cria i també s'estan elaborant protocols de censos i anàlisis de dades de camp amb la finalitat de conèixer millor la seva biologia i el seu comportament, i garantir, d'aquesta manera, que el protocol de gestió sigui el més adient possible.

Va ser el 1897 qual el prestigiós entomòleg català Longelí Navàs va descobrir la somereta del Montsant. Més de cent anys després, el 2006, es va fer un inventari en un atles de tots els ortòpters, incloent-hi els salamantins, les llagostes, les someretes i els grills de Catalunya, on hi figuraven més de 170 espècies diferents. Cadascuna de les espècies estava representada en una fitxa amb la distribució i una fotografia de l'espècie en el seu mitjà natural. En l'elaboració d'aquest atles, els especialistes van descobrir que aquesta era l'espècie més desconeguda i l'única que no havia estat mai fotografiada viva.

Els especialistes apunten que tant el comportament com la biologia i la distribució d'aquesta espècie són un misteri. Longelí Navàs únicament en va poder tenir a les mans dos exemplars el 1897, que van servir per descobrir i descriure l'espècie. Aquells exemplars van formar part de la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Més tard, gràcies a l'elaboració del "Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya", la somereta del Montsant es va incloure en la categoria de "en perill d'extinció" perquè hi havia una alta probabilitat que es tractés d'una espècie ja estingida o en procés d'extinció.

L'agost del 2000 l'especialista Joan Barat va comunicar la presència d'una femella de la somereta del Montsant a la zona de la Morera. L'espècie passaria a ser objecte de recerca i deixaria de ser un enigma. La troballa de la femella va posar en alerta els tècnics del Servei de Biodiversitat i del Parc Natural del Montsant, però no ha estat fins al 2011 que els censos han donat la bona notícia perquè s'han trobat almenys dos exemplars al medi natural.

Els tècnics destaquen que no és normal que una somereta tingui una àrea d'hàbitat tan limitada. Apunten que una possible explicació és que les someretes són espècies prehistòriques de fa uns 30 milions d'anys i, en tot cas, la somereta del Montsant podria haver quedat aïllada dels seus parents propers, limitada pels canvis del paisatge, i el seu aïllament hauria provocat la seva especiació marcant molt la diferència amb les espècies veïnes.

VÍDEOS RELACIONATS