Imatge d'arxiu de nens que fan classe en una aula
Imatge d'arxiu de nens que fan classe en una aula
Madrid

Les set reformes educatives de la democràcia

El sistema educatiu afronta la setena gran reforma de la democràcia. Des dels anys 70 s'han anat succeint les reformes, algunes amb més canvis i d'altres amb modificacions més lleus.

RedaccióActualitzat
El sistema educatiu afronta la setena gran reforma de la democràcia. Des dels anys 70 s'han anat succeint les reformes, algunes amb més canvis i d'altres amb modificacions més lleus. Fem-ne un repàs:

-La Llei General d'Educació (LGE). Va entrar en vigor l'agost de 1970 i va establir l'obligatorietat i la gratuïtat de l'educació bàsica fins als 14 anys. Va introduir, a més, una nova estructura de l'ensenyament: l'EGB (Ensenyament General Bàsic), el BUP (Batxillerat Unificat Polivalent), el COU (Curs d'Orientació Universitària) i l'FP (Formació Professional).

-La Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars (LOECE). Va entrar en vigor el juny de 1980, amb el govern d'UCD. Va ser una llei de transició i la primera en matèria d'educació que es va aprovar després de la Constitució de 1978. Va introduir un model democràtic en l'organització dels centres docents i va regular la creació d'òrgans col·legiats de govern que representessin tots els sectors de la comunitat educativa, entre elles les associacions de pares d'alumnes.

-La Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació (LODE). Va ser aprovada el 1985, amb el govern del PSOE. La llei va mantenir l'estructura de l'ensenyament tal com estava regulada a la llei del 70, amb l'EGB i el BUP, però va canviar el sistema de subvencions a escoles privades per un nou sistema de concerts, que les obligava a complir diversos requisits i imposava un barem que les obligava a admetre preferentment els nens que vivien més a prop de cada escola, els que tenien menys recursos econòmics o els que ja hi tenien germans. A més, va incloure per primera vegada el dret de professors, alumnes, pares i personal d'administració i serveis a participar en la gestió i el funcionament dels centres docents gestionats amb fons públics, a través dels consells escolars.

-La Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Va començar a aplicar-se el 1992, també amb el govern del PSOE. Va introduir l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys, el descens de 40 a 25 alumnes per classe i les assignatures impartides per professors especialitzats: llengües, música o educació esportiva. A més, la LOGSE va dividir els cicles en cinc: Educació Infantil (0 a 6 anys); Educació Primària (6 a 12 anys); Educació Secundària Obligatòria, l'ESO (de 12 a 16 anys) i el Batxillerat, cicle no obligatori que comprenia la franja d'edat dels 16 als 18 anys, un període en què també es podria cursar la Formació Professional de grau mitjà.

-La Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG). Es va aprovar el novembre de 1995, també amb govern socialista. Donava als centres més autonomia i obligava els centres concertats a admetre els alumnes que formen part de minories socials. El director el seguia escollint el Consell Escolar, ara però, per quatre anys, en lloc de tres. També es van reforçar les inspeccions i es va permetre, fins al 2000, la jubilació anticipada dels professors als 60 anys.

-La Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). Va ser aprovada el desembre de 2002, i va entrar en vigor el 2003, ara ja amb el govern del PP. Ara bé, el 2004 ja es va interrompre amb l'arribada al govern del PSOE. La normativa establia diferents itineraris d'ESO i Batxillerat, canvis en els continguts de l'Educació Infantil, una prova de revàlida a final del Batxillerat i l'assignatura de religió com a avaluable.

-La Llei Orgànica de l'Educació (LOE). En vigor des de 2006, amb el govern del PSOE. Aquesta llei va derogar la LOGSE, la LOPEG i la LOCE, però conviu amb la LODE de 1985. Entre les novetats, la llei va incloure l'assignatura d'educació per la ciutadania i va mantenir la de religió com a oferta obligatòria pels centres, però optativa per als alumnes. La normativa permet superar el curs amb totes les matèries o dos suspensos com a màxim. A més, es blinden els ensenyaments comuns que han d'impartir-se en totes les comunitats i que han de ser entre el 55 al 65%, segons les comunitats amb llengua cooficial o no.
Anar al contingut