Segons el dret civil català, el Suprem hauria d'haver admès a tràmit la demanda del presumpte fill del rei Joan Carles

El Tribunal Suprem no ha tingut en compte el dret civil català a l'hora d'examinar la demanda de paternitat que Albert Solà, veí de Sant Climent de Peralta, al Baix Empordà, va plantejar contra el rei Joan Carles I.

Els experts en dret civil català remarquen que s'havia d'acceptar a tràmit, perquè amb el dret propi no és necessari que hi hagi un principi de prova, al contrari de la legislació espanyola.

Joaquim Bayo, exmagistrat de l'Audiència de Barcelona i expert en dret civil català, ha manifestat que el demandant compleix tots els requisits, nascut a Catalunya i hi viu, perquè se li apliqui el dret propi i fins i tot d'ofici per part del Suprem:

"És un dret processal que està íntimament lligat al dret civil català. És part del dret civil català segons preveu l'Estatut d'Autonomia. Per tant, el Tribunal Suprem no pot deixar d'aplicar una llei que és vigent i que s'ha d'aplicar perquè, insisteixo, ve unida al dret que el demandant sigui de veïnatge civil català".

Bayo remarca que a la legislació catalana no cal que hi hagi un principi de prova per admetre la demanda.

Hi ha també un principi de figura pròpia: la presumpció de paternitat extrapatrimonial que comporta això, segons diu Bayo:

"Si el demandant pot comprovar que la seva mare va tenir relacions sexuals en el període legal de la concepció, doncs curiosament la situació s'inverteix. Aleshores és el demandat el que ha de demostrar que ell no és el pare i és a ell a qui li interessa fer-se la prova de l'ADN".

Xavier Amir, assessor d'imatge d'Albert Solà, assegura que el presumpte fill de Joan Carles I l'únic que persegueix és reclamar els seus drets sense cap ànim d'atacar la corona. Només desitja ser reconegut com a fill per part de Joan Carles I.

D'altra banda, el Suprem sí que ha admès a tràmit la demanda presentada per la ciutadana belga que assegura que és filla il·legítima del monarca.