S'acaba el segrest més extens de la història d'Al-Qaeda al Magreb

El malson de Roque Pascual, Albert Vilalta i Alícia Gámez va començar el vespre del diumenge 29 de novembre del 2009. La Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental, amb 33 persones i 20 tones de material d'ajuda humanitària, avançava cap a la capital de Mauritània. Un grup d'homes armats van assaltar l'últim vehicle del comboi i van emportar-se Pascual, Vilalta i Gámez, i van deixar el tot terreny abandonat al mig del camí. 101 dies després, el 10 de març del 2010, Alícia Gámez era alliberada. Els seus companys han complert en captiveri un trist rècord, ser protagonistes del segrest més extens de la branca magrebina d'Al-Qaeda: d'aquí a set dies s'haurien complert 9 mesos.
S'acaba el segrest més extens de la història d'Al-Qaeda al Magreb
Barcelona

S'acaba el segrest més extens de la història d'Al-Qaeda al Magreb

El malson de Roque Pascual, Albert Vilalta i Alícia Gámez va començar el vespre del diumenge 29 de novembre del 2009. La Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental, amb 33 persones i 20 tones de material d'ajuda humanitària, avançava cap a la capital de Mauritània. Un grup d'homes armats van assaltar l'últim vehicle del comboi i van emportar-se Pascual, Vilalta i Gámez, i van deixar el tot terreny abandonat al mig del camí. 101 dies després, el 10 de març del 2010, Alícia Gámez era alliberada. Els seus companys han complert en captiveri un trist rècord, ser protagonistes del segrest més extens de la branca magrebina d'Al-Qaeda: d'aquí a set dies s'haurien complert 9 mesos.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Els cooperants catalans segrestats per Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) van desaparèixer el 29 de novembre del 2009 a Mauritània mentre participaven en una caravana solidària que portava ajuda humanitària a diferents països africans. Juntament amb ells, Alícia Gámez, que va ser alliberada el 10 de març. El nord de Mali, on se sospita que han passat el seu captiveri els cooperants, és una àmplia zona desèrtica i molt difícil de controlar per les autoritats del país.

Dues setmanes després, Al-Qaeda del Magreb Islàmic va reivindicar l'acció. Aquest grup actua a la zona del Sahel i els segrestos d'occidentals, molts al nord de Mali, són una de les seves fonts de finançament. De fet, a la mateixa època que rapta els tres catalans, l'organització terrorista tenia captius també un francès i dos italians. Com Alícia Gámez, van ser alliberats. No va tenir la mateixa sort, però, un altre cooperant francès que va ser segrestat posteriorment per una branca més radical. Van matar Michel Germaneau en resposta a una operació militar conjunta de soldats francesos i mauritans a Mali.

Un segrest portat amb la màxima discreció

En el cas dels catalans, els seus captors mai han fet públiques les condicions per al seu alliberament, tot i que algunes fonts apuntaven que haurien demanat l'excarceració de diversos presos islamistes i un rescat econòmic, que podria ser de cinc milions d'euros. La Moncloa no ha deixat de negociar des del principi però ha optat per la màxima discreció, prudència i responsabilitat, tal com ha repetit per activa i per passiva durant aquests mesos la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega. També ha assegurat en reiterades ocasions que no paga rescats. Cautela, perquè qualsevol moviment en fals podria allunyar l'objectiu final.

En les rodes de premsa que ha fet durant aquest temps, l'ONG Barcelona Acció Solidària ha reclamat també prudència, tant al govern com als mitjans de comunicació. Prudència fins ara, que ha arribat per fi la notícia que esperaven.

Amb comunicats i algunes imatges, Al-Qaeda del Magreb Islàmic ha insistit al llarg d'aquest temps que els dos catalans es troben bé de salut. Però el segrest d'Albert Vilalta, director de Túnels del Cadí, i Roque Pasqual, conseller delegat d'una empresa constructora, es convertia el 8 d'agost en el segrest més llarg d'Al-Qaeda al Sahel.

Un possible intercanvi

La via judicial a Mauritània avança amb rapidesa. En aquests gairebé nou mesos, les autoritats mauritanes han detingut i jutjat diversos homes acusats de ser autors materials i còmplices del segrest. La fiscalia ha enviat a la presó cinc persones i l'11 d'agost es confirmava la condemna a 12 anys de presó d'Omar Saharaoui. Se'l considera l'organitzador del segrest.

Fa escassament una setmana Mauritània va extradir Saharaoui a Mali i es van disparar els rumors sobre la possibilitat d'un intercanvi amb els cooperants segrestats.

Una branca menys radical

Albert Vilalta, Roque Pascual i Alícia Gámez han estat en mans de la branca menys radical d'Al-Qaeda en aquesta zona, liderada per l'algerià Mokhtar Belmokhtar. Als anys 90, Belmokhtar va viatjar a l'Afganistan per entrenar-se, i des de fa temps és una peça clau per als islamistes algerians del Sàhara. Les disputes amb els líders del grup central i els seus èxits amb negocis criminals lucratius han situat Belmokhtar com a operador independent més que no pas com a jihadista devot. El tarannà menys radical del segrestador algerià és una porta oberta a l'esperança per a Vilalta i Pascual.

L'organització Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) està liderada per Abdelmalek Droukdel i es va donar a conèixer el gener del 2007, quan els lluitadors de l'antiga organització algeriana anomenada Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC) es van reorganitzar sota el nom actual. Diferents milícies rebels de la zona del Sahel, que comprèn Algèria, Tunísia, Mauritània, el Níger, Mali, el Txad i part del Sudan i Burkina Faso, van anar sumant-se a la nova organització, que actuava sota l'empara d'Al-Qaeda a la zona.

El Sahel s'ha convertit en una nova ruta per traslladar droga de l'Amèrica del Sud cap a Europa. L'organització, liderada per Ossama bin Laden, manté una aliança de conveniència amb els traficants de drogues.

VÍDEOS RELACIONATS