Què és una fusió del nucli en una central nuclear?

El perill de la fusió del nucli és el que més preocupa a la central nuclear de Fukushima, al Japó. Però què vol dir exactament aquest terme? I quines conseqüències podria tenir en el cas de la nuclear japonesa?
Què és una fusió del nucli en una central nuclear?
Tòquio

Què és una fusió del nucli en una central nuclear?

El perill de la fusió del nucli és el que més preocupa a la central nuclear de Fukushima, al Japó. Però què vol dir exactament aquest terme? I quines conseqüències podria tenir en el cas de la nuclear japonesa?
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El món viu pendent del que passa a la central nuclear de Fukushima després que el sisme i el tsunami del Japó n'afectessin el funcionament. Els experts assenyalen que hi ha perill de fusió del nucli de la central, cosa que segons alguns senyals ja podria haver passat parcialment.

Què és?

La fusió del nucli és un tipus d'accident greu per a una central i es produeix quan el combustible passa de l'estat sòlid al líquid per l'escalfament del combustible. El procés pot ser el resultat d'un augment de la potència o de la impossibilitat de refrigerar-lo. Quan el combustible es troba en estat líquid té la capacitat de destruir l'estructura del vas de contenció i fins i tot de l'edifici de contenció. A més, hi pot haver explosions per acumulació de gasos o pel contacte amb l'aigua i es poden expulsar materials radioactius. El terme no s'ha de confondre amb la fusió nuclear, que fa referència a la unió d'àtoms.

Fusió parcial

El cas més conegut de fusió nuclear parcial és l'accident de Three Mile Island, que va tenir lloc el 1979 a la central nuclear de Harrisburg, situada en una illa dels EUA, a l'estat de Pennsilvània. El combustible es va tornar líquid i hi va haver una explosió, però la càpsula de contenció va impedir que la radiació sortís lliurement a l'exterior.

No es van registrar víctimes mortals i tampoc es van produir danys en persones a llarg termini. Va ser considerat l'accident nuclear més greu fins que set anys més tard va tenir lloc el de Txernòbil.

Fusió completa

L'accident de Txernòbil el 26 d'abril del 1986 està considerat l'accident nuclear més greu per l'INES i un dels desastres mediambientals més grans de la història. En aquest cas, la fusió del nucli del reactor va ser completa i els materials radioactius que va expulsar van ocasionar directament la mort de 31 persones, encara que extraoficialment es parla de diverses desenes de milers. En aquest cas, l'accident es va produir durant una prova que simulava un tall en el subministrament elèctric. Aleshores hi va haver un augment sobtat de potència al reactor 4 i el sobreescalfament va acabar provocant l'explosió de l'hidrogen acumulat al seu interior.

No obstant això, els efectes devastadors d'aquell accident van venir del fet que la central no disposava de càpsula de contenció. De fet, la central nord-americana de Harrisburg va estar més temps en estat de fusió que la ucraïnesa, i els danys van ser molt menors.

El cas de Fukushima

Els reactors nuclears de Fukushima són com el de Santa María de Garoña, a Burgos, i estan dins d'una càpsula de contenció d'acer i formigó, cosa que no tenia el de Txernòbil. Això en teoria hauria de servir per contenir els materials radioactius a dins de l'edifici de la central i evitar que sortissin a l'exterior en cas que hi hagués una fusió del nucli.

No obstant això, als reactors 3 i 4 de la central les carcasses protectores han rebut danys importants. De fet, al reactor 4 la càpsula ha quedat arrasada després de dos incendis. Per això, les autoritats japoneses ja han alertat que si aquests reactors arriben a la fusió el material radioactiu sortirà a l'atmosfera.

El perill que això passi és més alt que mai, ja que les barres de combustible estan a punt de quedar al descobert. El líquid de refrigeració està baixant a nivells alarmants i per això el govern japonès, en un intent desesperat per rebaixar la temperatura del combustible, ha autoritzat finalment el vol d'helicòpters carregats d'aigua de mar per ruixar els reactors tot i els elevats nivells de radiació.

Evolució de la crisi nuclear


Quan hi va haver el terratrèmol, els tres reactors de la planta nuclear de Fukushima que estaven en marxa es van parar automàticament, tal com està previst en aquests casos. Però calia continuar refrigerant els nuclis, perquè l'urani es continuava escalfant, i es van posar en marxa els grups electrògens d'emergència per fer-hi circular aigua.  

L'arribada del tsunami, al cap de poca estona, va espatllar la majoria de grups, i no es van poder continuar refredant els nuclis. A partir d'aquí, la temperatura i la pressió dins dels reactors ha anat augmentant i la situació s'ha fet insostenible.

La pressió que pateix l'interior del reactor ja va motivar que s'alliberés vapor radioactiu a l'exterior. Després es va començar a intentar refrigerar amb aigua de mar -que inutilitza definitivament el reactor-. Però els dos incendis que ha tingut el reactor 4 i els danys del reactor 3 han malmès el vas de contenció i l'edifici que l'embolcalla.

El professor de Física Atòmica i Nuclear de la UAB Carles Domingo apuntava a l'inici de la crisi que el pitjor que podria passar en cas que es produís una fusió del nucli dels reactors "podria ser similar a la situació de Harrisburg, on recordem que no hi va haver cap víctima mortal com a conseqüència de la radiació, i en tot cas el material radiactiu quedaria confinat a l'interior de l'edifici de contenció."

Però la pregunta és ara si efectivament la carcassa i l'edifici de contenció podran resistir una fusió del nucli.

VÍDEOS RELACIONATS