Estats Units

Què és el "superdimarts"?

Es coneix com a "superdimarts" aquell dimarts de febrer o març en què gairebé la meitat dels estats nord-americans celebren simultàniament els caucus o eleccions primàries per elegir gairebé la meitat dels 4.049 delegats de la convenció demòcrata i dels 2.380 de la convenció republicana.

En el sistema electoral nord-americà de primàries, el "superdimarts" és una data clau perquè en un mateix dia voten 24 dels 50 estats de la Unió i s'elegeixen gairebé la meitat dels delegats. Uns delegats que designaran formalment el pròxim estiu, durant les convencions del partit republicà a Minneapolis i del partit demòcrata a Denver, el candidat respectiu a la presidència dels Estats Units a les eleccions del també dimarts 4 de novembre.

En el "superdimarts" se celebren els caucus (reunions de militants) o primàries (votacions d'electors) als següents estats: Alabama, Alaska, Arizona, Arkansas, Califòrnia, Colorado, Connecticut, Delaware, Geòrgia, Idaho, Illinois, Kansas, Massachusetts, Minnesota, Missouri, Montana, Nova Jersey, Nou Mèxic, Nova York, Dakota del Nord, Oklahoma, Tenessee, Utah i Virgínia de l'Oest. De tots aquests estats, els decisius en són set, a causa de la seva major població: Califòrnia amb 370 delegats per als demòcrates i 170 per als republicans; Nova York, amb 232 delegats demòcrates i 101 republicans; Massachusetts, amb 93 per als demòcrates i 40 per als republicans; Nova Jersey, amb 107 i 52; Illinois, amb 153 i 57; Geòrgia, amb 87 i 72, i Missouri, amb 72 i 58 delegats demòcrates i republicans, respectivament.

En total, avui es decideixen 1.081 delegats per a la convenció republicana i 2.084 per a la demòcrata. Però no tots els delegats són iguals. N'hi ha uns, els delegats a seques, que són els que a la convenció han de votar pel candidat que ha resultat guanyador en el seu estat. Però n'hi ha uns altres, els "superdelegats", que poden canviar el sentit del seu vot durant la convenció. D'aquests "superdelegats", avui els republicans n'escullen 133 i els demòcrates 329.

Tot i la seva complexitat, el "superdimarts" sol aclarir la incògnita de quins aspirants queden fora de la cursa i quins es refermaran com a candidats a la Casa Blanca. En aquest moment, dos aspirants demòcrates –Hillary Clinton i Barack Obama- i quatre de republicans –John McCain, Mitt Romney, Mike Huckabee i Ron Paul- es disputen la nominació per als partits respectius. Segons les enquestes, els demòcrates podrien sortir d'aquest "superdimarts" sense un guanyador clar, mentre que McCain podria imposar-se definitivament als seus rivals republicans.

Hillary Clinton, de 60 anys, senadora per Nova York i dona de l'expresident Bill Clinton, ha guanyat les primàries de Nou Hampshire i els caucus de Nevada. Disposa ja de 238 delegats. Juga la carta de l'experiència i de la renovació. Promet la retirada de l'Iraq, tot i que va votar a favor de la intervenció militar, congelar els tipus d'interès, legalitzar els 12 milions d'immigrants clandestins i bastir un sistema d'assistència sanitària universal i obligatori.

Barack Obama, de 46 anys i senador per Illinois, ha guanyat als caucus d'Iowa i les primàries de Carolina del Sud. Disposa ja de 167 delegats. Fill de pare kenià i mare de Kansas, ha centrat la campanya en la idea del "canvi". Promet també la retirada de l'Iraq, un pla d'acció contra la pobresa, suprimir les reduccions d'impostos per als més rics i mantenir-los per a la classe mitjana i baixa, legalitzar els immigrants en situació irregular i una cobertura sanitària voluntària.

John McCain, de 71 anys, senador per Arizona, heroi de la guerra del Vietnam, ha guanyat les primàries de Nou Hampshire, Carolina del Sud i Florida. Promet reforçar les tropes a l'Iraq, mantenir les rebaixes d'impostos, castigar l'"avidesa" de Wall Street, fer més accessible la cobertura sanitària i reforçar les fronteres com a pas previ a la legalització dels immigrants clandestins.