Pujol considera que al pacte del Majestic hi va haver una "escenificació excessiva", a l'últim volum de les memòries
L'endemà de l'aprovació dels pressupostos, certificada amb una ràpida encaixada entre Artur Mas i Alícia Sánchez-Camacho, s'han conegut els primers paràgrafs del tercer i últim volum de les memòries de Jordi Pujol. El llibre, que es posarà a la venda el dia 23, dedica diversos capítols al pacte del Majestic del 1996, que va propiciar la investidura de José María Aznar. L'expresident de la Generalitat creu que l'escenificació va ser "excessiva" i se li va escapar de les mans, tot i defensar que va ser un bon pacte pels guanys en finançament i infraestructures.
RedaccióActualitzat
Amb el tercer volum, editat per Proa i que porta per títol "Memòries. De la bonança a un repte nou (1993-2011)", Jordi Pujol completa la trilogia de records polítics i personals. En el llibre, escrit conjuntament amb el periodista Manuel Cuyàs, l'expresident de la Generalitat rememora les seves relacions amb Felipe González i José María Aznar i la darrera part de la seva obra de govern.
Pujol rememora com l'any 1996 es va passar dels crits "Pujol, enano, habla castellano" del carrer Génova a una oferta formal de pacte del PP a CiU. L'expresident recorda que aquest pacte el va avalar fins i tot Felipe González –el candidat derrotat en aquelles eleccions-, que en una entrevista secreta en un xalet del CESID va descartar una aliança multipartida per tallar el pas al PP i va aconsellar-li amb "sentit de la responsabilitat" que segellés el pacte amb els populars.
Entre les condicions que CiU va imposar al PP, Pujol explica que hi havia la de posar fi a l'actitud d'"agressivitat" de l'aleshores president del PP català, Alejo Vidal-Quadras, que anava "contra la convivència" a Catalunya i que "no es discutís ni ataqués la política lingüística de la Generalitat".
Tot plegat va culminar en el pacte del Majestic, en què CiU i el PP van posar les bases per a acords en matèria econòmica, de finançament, traspassos de competències com la policia de trànsit o la supressió del servei militar. "Ens vam trobar per sopar a l'hotel Majestic del passeig de Gràcia amb les dones respectives i molta gent d'una i altra força política. Hi va haver fotos, brindis, encaixades de mans ", reconeix el president de la Generalitat entre 1980 i 2003, que lamenta "l'escenificació excessiva". Pujol assegura que l'acord amb el PP és "sens dubte bo", sobretot en el capítol d'inversions estatals en infraestructures, i afegeix que les coses es van complicar després que Aznar aconseguís la majoria absoluta l'any 2000.
Pujol descriu Aznar com un "home de paraula" que té una "mentalitat molt fèrriament centralista" i en critica l'actitud en la legislatura en què tenia majoria absoluta, quan creu que es "va obnubilar" pel seu "èxit" i va sobrevalorar el poder d'Espanya.
Mas, "un autèntic líder"
Pujol conclou les memòries amb un reconeixement rotund al seu successor a CDC i actual president de la Generalitat, Artur Mas, de qui diu que és "un autèntic líder" que "acaba d'esborrar la meva figura com a polític". L'expresident recorda que al principi ni tan sols li deia pel seu nom i per error s'hi referia com a "Andreu Mas", però que en un discurs d'inauguració d'un túnel de l'Eix Transversal es va adonar de la vàlua de Mas: "Vaig pensar: 'aquest home parla bé, de manera clara i entenedora i amb il·lusió'".
El fundador de Convergència destaca que Mas, a qui defineix com "un home de pedra picada", ha sabut conduir "la travessia del desert" i "guanyar-se a pols la confiança de molta gent". Tot i reconèixer de Duran i Lleida "la seva habilitat, la seva preparació i la seva tenacitat", Pujol apunta que des del principi va tenir clar que el seu relleu havia de sortir de CDC.
Acostament a l'independentisme
Pujol explica que l'últim instant al palau de la Generalitat com a president el va passar en companyia del fotògraf Pedro Madueño. Se sentien crits a la plaça de Sant Jaume que celebraven la presa de possessió de Pasqual Maragall i va dir al fotògraf: "Si ja són aquí, anem-nos-en".
L'expresident dedica l'epíleg del seu llibre a deixar per escrit el seu acostament a l'independentisme, que ja ha deixat clar en diverses conferències. Pujol, diu, ja no troba arguments per rebatre l'estat propi.
El tercer volum de les memòries de Jordi Pujol es presentarà el dimarts 28 de febrer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La presentació comptarà amb la presència de l'exsecretari general de CDC i ponent constitucional Miquel Roca i Junyent i moderarà l'acte la directora de TV3, Mònica Terribas.
Pujol rememora com l'any 1996 es va passar dels crits "Pujol, enano, habla castellano" del carrer Génova a una oferta formal de pacte del PP a CiU. L'expresident recorda que aquest pacte el va avalar fins i tot Felipe González –el candidat derrotat en aquelles eleccions-, que en una entrevista secreta en un xalet del CESID va descartar una aliança multipartida per tallar el pas al PP i va aconsellar-li amb "sentit de la responsabilitat" que segellés el pacte amb els populars.
Entre les condicions que CiU va imposar al PP, Pujol explica que hi havia la de posar fi a l'actitud d'"agressivitat" de l'aleshores president del PP català, Alejo Vidal-Quadras, que anava "contra la convivència" a Catalunya i que "no es discutís ni ataqués la política lingüística de la Generalitat".
Tot plegat va culminar en el pacte del Majestic, en què CiU i el PP van posar les bases per a acords en matèria econòmica, de finançament, traspassos de competències com la policia de trànsit o la supressió del servei militar. "Ens vam trobar per sopar a l'hotel Majestic del passeig de Gràcia amb les dones respectives i molta gent d'una i altra força política. Hi va haver fotos, brindis, encaixades de mans ", reconeix el president de la Generalitat entre 1980 i 2003, que lamenta "l'escenificació excessiva". Pujol assegura que l'acord amb el PP és "sens dubte bo", sobretot en el capítol d'inversions estatals en infraestructures, i afegeix que les coses es van complicar després que Aznar aconseguís la majoria absoluta l'any 2000.
Pujol descriu Aznar com un "home de paraula" que té una "mentalitat molt fèrriament centralista" i en critica l'actitud en la legislatura en què tenia majoria absoluta, quan creu que es "va obnubilar" pel seu "èxit" i va sobrevalorar el poder d'Espanya.
Mas, "un autèntic líder"
Pujol conclou les memòries amb un reconeixement rotund al seu successor a CDC i actual president de la Generalitat, Artur Mas, de qui diu que és "un autèntic líder" que "acaba d'esborrar la meva figura com a polític". L'expresident recorda que al principi ni tan sols li deia pel seu nom i per error s'hi referia com a "Andreu Mas", però que en un discurs d'inauguració d'un túnel de l'Eix Transversal es va adonar de la vàlua de Mas: "Vaig pensar: 'aquest home parla bé, de manera clara i entenedora i amb il·lusió'".
El fundador de Convergència destaca que Mas, a qui defineix com "un home de pedra picada", ha sabut conduir "la travessia del desert" i "guanyar-se a pols la confiança de molta gent". Tot i reconèixer de Duran i Lleida "la seva habilitat, la seva preparació i la seva tenacitat", Pujol apunta que des del principi va tenir clar que el seu relleu havia de sortir de CDC.
Acostament a l'independentisme
Pujol explica que l'últim instant al palau de la Generalitat com a president el va passar en companyia del fotògraf Pedro Madueño. Se sentien crits a la plaça de Sant Jaume que celebraven la presa de possessió de Pasqual Maragall i va dir al fotògraf: "Si ja són aquí, anem-nos-en".
L'expresident dedica l'epíleg del seu llibre a deixar per escrit el seu acostament a l'independentisme, que ja ha deixat clar en diverses conferències. Pujol, diu, ja no troba arguments per rebatre l'estat propi.
El tercer volum de les memòries de Jordi Pujol es presentarà el dimarts 28 de febrer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La presentació comptarà amb la presència de l'exsecretari general de CDC i ponent constitucional Miquel Roca i Junyent i moderarà l'acte la directora de TV3, Mònica Terribas.
