Nova York

Nova York redescobreix la seva herència holandesa 400 anys després

Quan el navegant Henry Hudson va arribar a les costes del nou continent a bord del vaixell "Halve Maen", poc podia imaginar-se que a la riba d'aquest riu que més endavant prendria el seu nom s'hi aixecaria la ciutat més imponent i influent del planeta. I és que en un dia com avui, a principis de setembre de l'any 1609, va néixer Nova York.

Actualitzat
L'expedició del comandant Hudson pertanyia a la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals i tenia com a objectiu trobar una ruta de comerç amb l'Àsia més curta i accessible. La missió neerlandesa, tanmateix, mai va assolir l'objectiu inicial, però en establir una petita colònia a la costa atlàntica va canviar el rumb de la història. La terra escollida, batejada com a Nova Amsterdam, va ser ni més ni menys que l'actual illa de Manhattan. Amb el temps, aquest petit assentament de colons holandesos va esdevenir la Gran Poma.

Un aniversari gloriós

Aquesta setmana, del 8 al 13 de setembre, la ciutat dels gratacels commemora amb tots els honors els 400 anys del seu naixement. I ja se sap que de celebracions i aniversaris, els americans en saben un niu, i Nova York no n'és una excepció. La ciutat sencera s'ha omplert d'actes, festes i parlaments en el que s'ha convertit en una reivindicació multitudinària de l'orgull de ser novaiorquès. Hi haurà actes especials en diversos museus de la ciutat, concerts, mostres de disseny i arquitectura holandesos i passejades comunitàries en bicicleta.

Com acostuma a passar, però, les autoritats han pres a la ciutadania el protagonisme. La secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, i l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, van convidar els prínceps holandesos a la cerimònia principal, una mastodòntica desfilada naval en què els curiosos van poder veure navegar una rèplica del "Halve Maen", la goleta del capità Hudson.

Els hereus a la corona neerlandesa creuen que "és meravellós que encara es puguin palpar les influències d'Holanda a la ciutat, des del transport fins a l'art i la música, passant per la gastronomia. Aquesta ciutat es va construir sobre els valors dels pioners holandesos que van fundar Nova Amsterdam". També han destacat els valors compartits a banda i banda de l'oceà, com "la passió per la llibertat, l'esperit empresarial i l'indestructible convenciment que tot el món té dret a buscar la felicitat".

Els actes de celebració de l'inici del cinquè segle de vida de la ciutat conclouran el dia 13 amb el primer "Harbor Day" (dia del port) de la ciutat, una efemèride que vol rememorar, any rere any, la fundació de Nova York.

Entre les diverses curiositats que ofereix aquesta gran festa, destaca un document provinent d'Amsterdam que es considera "la partida de naixement de Nova York", una carta redactada el 1626 en què s'informa de la compra de l'illa de Manhattan als indis nadius que l'habitaven abans del desembarcament dels colons. L'adquisició va dur-se a terme per la mòdica xifra de 24 dòlars. Quant valdria avui Manhattan?

Hudson, un heroi tràgic

Més endavant, el 1664, els britànics van conquerir la ciutat i van rebatejar-la en honor del duc de York. Malgrat el domini britànic, mai discutit fins ara, la capital artística i financera el món sencer no oblida el seu fundador. Henry Hudson va ser un dels grans navegants de l'era dels descobriments, al més pur estil Magallanes i Vasco de Gama. Va fundar Nova Amsterdam en el tercer dels seus quatre viatges expedicionaris, que va salpar de l'illa holandesa de Texel amb una tripulació de 20 homes. L'expedició navegava a la recerca del pas del nord-est, però el fred i el gel van obligar-la a posar rumb a Nova Escòcia, seguint la costa est de l'Amèrica del Nord. Així va ser com el setembre del 1609 el "Halve Maen" va arribar a la badia de Nova York i va seguir riu amunt (un riu que avui porta el nom de Hudson, igual que la badia de Hudson, a l'Àrtic, i l'estret de Hudson, entre l'Atlàntic i el Canadà).

La història, però, va ser cruel amb Hudson en reservar-li un final tràgic. Malgrat batejar importantíssims accidents geogràfics i descobrir paratges naturals clau, en el seu quart i últim viatge (1611) va ser abandonat amb el seu fill per la seva tripulació amotinada. De Hudson no se'n va saber mai més res, però el seu nom perdura en tots els mapamundis i en l'ànima de la ciutat de Nova York.
Anar al contingut