Mubarak dimiteix després de 18 dies de pressió popular i cedeix el poder a l'exèrcit

El president d'Egipte, Hosni Mubarak, ha dimitit aquest divendres després de dvuit dies de revolta popular que li exigia la renúncia. Ho ha anunciat el vicepresident egipci, Omar Suleiman, en una compareixença televisada en què ha explicat que el fins ara president deixava el poder en mans de les forces armades. La dimissió de l'anomenat "últim faraó" ha provocat un esclat de joia tant a la plaça Tahrir, epicentre de les protestes, com a les portes del palau presidencial, on s'havien aplegat milers de manifestants. Hores abans de l'anunci, Mubarak ha abandonat el Caire en direcció a Sharm al-Sheikh acompanyat de la seva família.
Mubarak dimiteix després de 18 dies de pressió popular i cedeix el poder a l'exèrcit
El Caire

Mubarak dimiteix després de 18 dies de pressió popular i cedeix el poder a l'exèrcit

El president d'Egipte, Hosni Mubarak, ha dimitit aquest divendres després de dvuit dies de revolta popular que li exigia la renúncia. Ho ha anunciat el vicepresident egipci, Omar Suleiman, en una compareixença televisada en què ha explicat que el fins ara president deixava el poder en mans de les forces armades. La dimissió de l'anomenat "últim faraó" ha provocat un esclat de joia tant a la plaça Tahrir, epicentre de les protestes, com a les portes del palau presidencial, on s'havien aplegat milers de manifestants. Hores abans de l'anunci, Mubarak ha abandonat el Caire en direcció a Sharm al-Sheikh acompanyat de la seva família.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Hosni Mubarak, de 82 anys, ha posat punt final a trenta anys de poder al capdavant d'Egipte, un poder exercit amb mà de ferro i esquitxat de denúncies de corrupció. Ho ha fet forçat pel seu poble, que el 25 de gener va prendre els carrers exigint-ne la dimissió.

El moment que milers i milers de manifestants havien estat esperant ha arribat finalment aquest divendres a les cinc i dos minuts de la tarda, hora catalana, en veu del vicepresident egipci, Omar Suleiman.

En una breu declaració a la televisió estatal, d'escassos trenta segons, Suleiman ha explicat que, davant les "difícils circumstàncies que travessa el país", el president Hosni Mubarak ha decidit renunciar al seu càrrec de president de la República i ha encarregat al Consell Suprem de les Forces Armades administrar els assumptes del país.

La primera decisió

Omar Suleiman, que els últims dies s'havia convertit, des de la seva posició de vicepresident, en la cara més visible del règim de Mubarak, sembla que ha perdut el paper d'home fort del règim en benefici del ministre de Defensa, Mohamed Hussein Tantawi, que és qui governa l'organisme militar que ha assumit els poders del país.

Hussein, que ha sortit al balcó del palau presidencial per saludar les persones que hi havia congregades, ja ha pres la primera decisió. Ha destituït el govern, se suspenen les dues cambres egípcies i governarà juntament amb el president del Tribunal Constitucional.

Eufòria al carrer

Tan bon punt Omar Suleiman ha acabat el discurs, l'eufòria ha esclatat entre les desenes de milers de persones congregades a la plaça Tahrir del Caire, emblema de les protestes. També a les portes del palau presidencial, on molts manifestants s'havien aplegat, i arreu del país.

La resposta no s'ha fet esperar als carrers d'Egipte, però també hi ha hagut reaccions a l'anunci a tot el món.

La marxa del conegut com l'"últim faraó" d'Egipte ha estat una lenta agonia davant d'una resistència popular contundent: milions de joves desocupats, una societat empobrida i una arma que s'ha revelat letal: Facebook, Twitter i internet en general.

Cronologia d'una renúncia

Davant el clam de centenars de milers de persones al carrer, Mubarak va optar per reformar el govern a la desesperada i va nomenar un vicepresident, un càrrec que mai havia volgut que existís. Però els manifestants no van callar.

El rais va prometre'ls llavors que no es presentaria a la reelecció i va descartar la candidatura del seu fill Gamal, cridat a ser-ne el successor. Però al carrer va seguir la protesta.

Mubarak va mobilitzar llavors partidaris armats que van sembrar la violència, però l'oposició es va mantenir ferma.

Arribats a aquest punt, Mubarak va obrir el diàleg amb l'oposició i va anunciar que delegaria alguns poders mentre es resistia a renunciar, enmig del rebuig popular. Fins que ha arribat el desenllaç final.


VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS