Barcelona

Mor, als 99 anys, l'escriptor, filòleg i humanista Martí de Riquer

Era un dels erudits més importants de la Catalunya del segle XX. Filòleg i escriptor, era una autoritat mundial en història i literatura de l'Edat Mitjana, catalana, però també castellana, provençal i francesa. Tenia 99 anys.
Redacció

Martí de Riquer, un dels erudits més importants de la Catalunya del segle XX, ha mort als 99 anys a Barcelona. Filòleg i escriptor, era expert en la literatura catalana medieval i el Segle d'Or espanyol. Nét del pintor i poeta Alexandre de Riquer i pare de l'historiador Borja de Riquer, era catedràtic d'Història de les Literatures Romàniques, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membres de la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua (RAE).

Era Comte de Casa Dávalos i el rei Joan Carles, que el va tenir com a professor quan era príncep, el va nomenar  Gran d'Espanya. Va ser combatent franquista a la Batalla de l'Ebre i, en arribar la democràcia, va ser escollit senador per designació reial durant la legislatura constituent (1977-79).

Va treballar en les quatre edicions de "Tirant lo Blanc" i va publicar la història de la seva nissaga, "Quinze generacions d'una família catalana", que en la versió revisada del 1998 li va suposar el Premi Lletra d'Or.

De fet, la seva trajectòria va ser distingida amb nombrosos guardons, com ara el premi Ramon Llull (1970), la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (1983), el premi Príncep d'Astúries de les Ciències Socials (1997), el Premi Nacional de les Lletres del Ministeri de Cultura (2000) o la Creu de Sant Jordi (1992).

Un apassionat de l'Edat Mitjana

Quan se li preguntava a quina època li hauria agradat viure, Martí de Riquer contestava sempre, sense dubtar, que a l'Edat Mitjana. La seva curiositat per aquesta època se li va despertar de nen, quan un familiar li va regalar "El Quixot". Després va llegir el "Tirant lo Blanc" i així, deia, havia anat trobant el seu camí. El temps i l'estudi l'havien alçat a la categoria de savi, era una autoritat mundial en història i literatura de l'Edat Mitjana, catalana, però també castellana, provençal i francesa. Pocs com ell tenien un domini tan gran del català medieval.

Acompanyat sempre del fum d'una pipa, Riquer dedicava tantes hores com podia a la investigació. Era un treballador incansable que va treure a la llum alguns dels capítols més confusos i desconeguts de l'etapa medieval.

Comte de Casa Dávalos, nét del pintor modernista Alexandre de Riquer, era descendent d'una nissaga familiar plena d'escriptors i artistes, que durant segles havia recopilat tot tipus de documents escrits; potser era aquest arxiu familiar el que havia estimulat el seu entusiasme per l'estudi.

Era encara molt jove, només tenia 20 anys, quan va publicar el seu primer llibre. S'acabava de llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on aviat va aconseguir la Càtedra de Literatures Romàniques. Amb un estil desenfadat i divertit de donar classes, Riquer es va guanyar el respecte i l'estima de moltes generacions d'alumnes.

L'esperit didàctic de Martí de Riquer es deixava entreveure també als seus llibres, escrivia amb rigor, però amb un estil amè que feia la lectura atractiva per a tots els públics. Deixa més de 200 títols sobre trobadors, armes, heràldica o llegendes medievals, seus eren també els tres capítols dedicats a l'etapa medieval de la Història de la Literatura Catalana. Però si hi una obra clau en la seva trajectòria, aquests són els seus estudis sobre el "Tirant lo Blanc" que el 1991 li va fer guanyar el Premi Nacional d'Assaig. Era un dels grans especialistes en l'obra de Joanot Martorell i també en "El Quixot" de Cervantes.

Des del 1965 havia ocupat un seient a la Reial Acadèmia Espanyola i al Palau de Recasens havia tingut durant 33 anys el seu despatx de president de l'Acadèmia de Bones Lletres.

Amb 81 anys li havia arribat l'hora dels grans reconeixements, tenia ja el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi, l'any 97 se li va concedir el Príncep d'Astúries de Ciències Socials i el 2000 el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

Queda enrere una vida sencera de recerca i estudi intens i un humanista autèntic, capaç de transmetre a moltes generacions la seva passió per la literatura i la història.