Portada del conte "Allà on viuen els monstres".
Portada del conte "Allà on viuen els monstres".
Washinton

Mor Maurice Sendak, autor d'"Allà on viuen els monstres"

L'autor de literatura infantil nord-americà Maurice Sendak, considerat un dels il·lustradors de contes infantils més importants del segle XX, ha mort als 83 anys per les complicacions derivades d'un vessament cerebral.

RedaccióActualitzat
La seva obra literària és àmplia, però Maurice Sendak és conegut, sobretot, per una desena llarga de contes infantils que ell mateix va il·lustrar. D'aquests, n'hi ha un, "Allà on viuen els monstres", publicat al 1963, que li va portar la fama i que encara avui continua sent un èxit de ventes arreu del món. El 1964 aquest títol li va fer guanyar la prestigiosa medalla Caldecott i dos anys més tard va ser guardonar amb la Medalla Nacional de les Arts, de mans del llavors president dels Estats Units Bill Clinton, per la seva obra.

Sendak va ser pioner a presentar als petits lectors el costat més fosc de la pisque humana, alhora que les seves històries i il·lustracions els transporten a un món màgic de grans riqueses visuals i narratives. A través de la seva obra, que va marcar la infància nord-americana dels anys 60, Sendak va deixar clar que no l'incomodava trencar motlles i tradicions de la literatura infantil. Prova d'això són els herois i heroïnes dels seus contes, a vegades tossuts i desagradables, lluny del que dicten les convencions.

Però com acostuma a passar en aquests casos, la seva obra, a més d'elogis també ha suscitat controvèrsia i censura. És el cas de "La cocina de noche", que va arribar a ser censurat perquè hi apareix un nu infantil en què alguns van veure connotacions eròtiques.

"Allà on viuen els monstres", que ha estat adaptat al teatre i el cinema, explica la història del Max, un nen a qui la seva mare castiga al llit sense sopar. Un cop a la seva habitació, el Max inicia un viatge per la seva imaginació. Imagina una extensa jungla poblada per monstres aterradors, els quals finalment aconsegueix vèncer amb valentia, mirant-los fixament als ulls, sense tancar-los. Impressionats, els monstres el converteixen en el seu rei, però el Max se sent sol i acaba tornant a casa seva, on l'espera el sopar, que ja s'ha refredat una mica.

Anar al contingut