Mor Josep Maria Subirachs, autor dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família

L'artista barceloní va viure durant 20 anys a la casa del conjunt escultòric de la Sagrada Família
Mor Josep Maria Subirachs, autor dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família
Barcelona

Mor Josep Maria Subirachs, autor dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família

L'artista barceloní va viure durant 20 anys a la casa del conjunt escultòric de la Sagrada Família
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art barceloní Josep Maria Subirachs ha mort als 87 anys. Subirachs tenia una llarga malaltia neurodegenerativa. La cerimònia fúnebre es farà en la intimitat de la família, tot i que hi haurà un acte públic per acomiadar l'artista.

Artista polifacètic, Subirachs ha destacat sobretot en l'escultura. Una de les seves grans obres, molt controvertida, és la decoració escultòrica de la façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família, que va fer entre el 1987 i el 2005. Fins i tot va viure i treballar durant aquest temps en una casa situada dins del mateix temple dissenyat per Gaudí.

L'escultor va néixer a Barcelona l'any 1927. Va començar la seva carrera d'escultor del 1942 al 1947 com a aprenent d'Enric Monjo, on adquireix els coneixements tècnics i que consolida treballant al costat de l'escultor noucentista d'Enric Casanovas amb qui treballa fins al gener del 1948. Una de les característiques de la seva obra escultòrica és quan incorpora el grattage, no deixant mai llises les superfícies, fent-les rugoses i rústegues per accentuar l'expressió de la matèria.

L'escultor també és un dels fundadors el 1950 del grup Postectura junt amb els seus companys Francesc Torres Monsó i Martí Sabé i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira. L'any següent, el Cercle Maillol de l'Institut Francès li va concedir una beca per ampliar els estudis a París, on es contagia de les darreres avantguardes europees i entra en contacte amb l'escultor Henry Moore. Durant aquests anys, el pintor belga Luc Peire descobreix la seva obra al Saló d'Octubre i el convida a traslladar-se a Bèlgica, on s'hi instal·la entre 1954 i 1956.

Un any més tard, el 1957, s'instal·la 'Forma 212', la primera obra abstracta emplaçada en un espai públic de Barcelona, el 1958 es col·loca a la façana de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el relleu 'Les taules de la Llei' i el 1960 inaugura 'Evocació marinera', al barri de la Barceloneta.

Una de les obres més destacades de l'escultor és la realització dels grups escultòrics de la façana de La Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona. De fet, està considerada la seva gran obra, formada per més d'un centenar de figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze, i hi dedica quasi vint anys, entre 1987 i el 2005. 

Subirachs és l'autor de més d'un centenar d'escultures públiques arreu del món, més de 70 de les quals estan a Barcelona, com el monument a Francesc Macià a la plaça de Catalunya, el monument a Narcís Monturiol, el fris 'Barcelona' a l'Ajuntament de Barcelona, i la porta de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, entre moltes altres.

Al llarg de la seva vida, Subirachs també ha treballat altres disciplines, com la pintura, el dibuix, l'obra gràfica, el tapís, la il·lustració de llibres, l'encunyació de medalles i el disseny de joies. Va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi. Fa dos anys, Subirachs va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona. L'autor dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família ja estava malalt. La seva filla, Judit Subirachs-Burgaya, va recollir la medalla en nom seu.

Durant la seva carrera, ha exposat en multitud de ciutats d'arreu del món com Anvers, Brussel·les, durant la seva etapa a Bèlgica als anys 60; junt amb altres ciutats europees com Zuric, Hamburg, París i Roma; als Estats Units, com Chicago (1962) i Nova York (1982), i fins i tot al Japó (1990) i a la Xina, com a Hangzhou i Pequín, els anys 2005 i 2006. També ha exposat en nombroses ciutats d'arreu de l'Estat, com Saragossa, Santander, Sevilla i Lleó.

 

 

 

 

 

 

 

VÍDEOS RELACIONATS