Montserrat acomiada Cassià Maria Just en un funeral multitudinari i emotiu

El cant del "Virolai" ha tancat un emotiu i multitudinari adéu a Cassià Maria Just. La cançó a la verge de Montserrat ha acompanyat el descens del taüt des del pi cap a la cripta de l'abadia. Milers de persones han seguit dins i fora de la basílica la cerimònia. La cerimònia l'ha oficiat l'actual abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que ha destacat la faceta humana i el patriotisme de Cassià. Els tres últims presidents de la Generalitat, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, han encapçalat la nodrida representació institucional.
Montserrat acomiada Cassià Maria Just en un funeral multitudinari i emotiu
Barcelona

Montserrat acomiada Cassià Maria Just en un funeral multitudinari i emotiu

El cant del "Virolai" ha tancat un emotiu i multitudinari adéu a Cassià Maria Just. La cançó a la verge de Montserrat ha acompanyat el descens del taüt des del pi cap a la cripta de l'abadia. Milers de persones han seguit dins i fora de la basílica la cerimònia. La cerimònia l'ha oficiat l'actual abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que ha destacat la faceta humana i el patriotisme de Cassià. Els tres últims presidents de la Generalitat, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, han encapçalat la nodrida representació institucional.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El funeral de Cassià Maria Just oficiat per l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha estat un exemple del respecte i d'estimació cap a l'abat emèrit. Centenars de persones han omplert l'interior de la basílica. Entre els assistents, una nodrida representació de les societats civil i eclesiàstica catalanes. També hi ha estat present la classe política catalana, encapçalada pel president de la Generalitat, José Montilla, i els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall.

Després de la missa d'exèquies ha acabat amb el cant del "Virolai". Una cerimònia on també s'ha escoltat la "Salve montserratina". Una salve composada pel mateix Cassià i que va demanar específicament que fos interpretada durant el seu funeral. Ara les despulles de Cassià Maria Just ja descansen a la cripta de l'abadia de Montserrat.

Més de 1.500 persones han passat per la capella ardent de Cassià Maria Just en els dos dies que ha estat oberta. L'abat emèrit de Montserrat durant gairebé vint anys, entre el 1966 i el 1982, ha despertat un cop més la calidesa de la gent. Persones anònimes i nombroses personalitats han volgut retre un últim homenatge a l'abat. Polítics i organitzacions socials han coincidit a destacar el seu paper en la defensa de la identitat catalana i de les llibertats. Al taüt de pi, l'han acompanyat un ram de flors i un llibre de condolences. La Sala de Romeries de l'abadia ha acollit el fèretre fins al funeral. A la façana de l'abadia, un crespó negre ha estat l'únic senyal de dol. Les persones que s'han arribat a la capella ardent per donar-li l'últim adéu han remarcat les seves conviccions i la defensa dels drets socials.

Una vida dedicada a Montserrat

Cassià Maria Just va néixer el 1926 a Barcelona. La seva relació amb Montserrat va començar als 13 anys, quan va ingressar a l'escolania per estudiar música. Amb 16 anys ja era novici i amb 24 el van ordenar sacerdot. Va continuar els estudis musicals, centrats en l'orgue, una de les seves passions, a l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma i a París fins al 1956. Posteriorment, i com a organista, va escriure diverses composicions polifòniques.

El 1964 va ser nomenat prior del monestir de Montserrat i, al cap de dos anys, el 1966, el van escollir abat, en substitució d'Aureli Maria Escarré, que va haver de marxar a l'exili en plena dictadura franquista per unes declaracions fetes contra el règim. Va continuar el camí marcat pel seu antecessor. Sempre va defensar els drets humans i va ser molt crític amb la jerarquia eclesiàstica, a la qual reclamava obertura i un canvi en el plantejament d'alguns missatges per ser més oberta i pròxima als temps actuals.

El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El mateix any va crear la Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes.

Un gran defensor dels drets humans

Un dels moments més remarcables de la seva biografia és el 2004, quan va donar suport públic a Josep-Lluís Carod-Rovira per les acusacions d'haver mantingut converses amb ETA a Perpinyà. A més, va assistir en diversos actes a favor de la pau al País Basc. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser al programa de "La Marató" de TV3.

Va ser un gran defensor dels drets humans i de la catalanitat del santuari, en una època especialment canviant, com va ser la Transició, i va apostar sempre per allunyar-se de la rigidesa d'alguns postulats de l'Església i de la mateixa jerarquia eclesiàstica. En aquest sentit va reflexionar diverses vegades en entrevistes a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

Sobre la interrupció de l'embaràs, en una entrevista a Catalunya Ràdio poc després de ser operat del cor, va assegurar que "quan hi va haver la notícia que dones bosnianes havien estat violades va sortir una nota del Vaticà que recordava que no era lícit l'avortament. Jo vaig pensar: Viuen a la Lluna? A unes dones que han patit una violació el que heu de fer és donar-los una paraula de confort. Estimeu les persones i transmeteu una paraula de confort". Aquestes declaracions són tot un exemple del seu tarannà progressista dins l'Església.

El càncer ha posat fi a la seva vida. La seva salut, però, era delicada des de feina temps i havia empitjorat després que diumenge tingués una embòlia.

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS