Maria Carme Roca guanya el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb un relat d'intrigues sobre la Corona d'Aragó

L'escriptora Maria Carme Roca ha guanyat el X Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb "Intrigues de palau", un relat ambientat a la cort catalanoaragonesa de finals del segle XIV i part del XV, quan diferents dones movien subtilment els fils de la política. És la primera vegada que una dona obté el Premi Néstor Luján, dotat amb 6.000 euros i organitzat per Columna Edicions, en els seus deu anys d'existència, després de posseir-lo altres autors com Antoni Dalmau, Alfred Bosch, Gabriel Janer Manila i Albert Salvadó. El jurat del premi ha valorat especialment, l'estil i el llenguatge d'una clàssica novel·la de lluites pel poder, on la reina Violant de Bar, vídua de Joan I, té el paper més rellevant.
Maria Carme Roca guanya el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb un relat d'intrigues sobre la Corona d'Aragó
Barcelona

Maria Carme Roca guanya el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb un relat d'intrigues sobre la Corona d'Aragó

L'escriptora Maria Carme Roca ha guanyat el X Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb "Intrigues de palau", un relat ambientat a la cort catalanoaragonesa de finals del segle XIV i part del XV, quan diferents dones movien subtilment els fils de la política. És la primera vegada que una dona obté el Premi Néstor Luján, dotat amb 6.000 euros i organitzat per Columna Edicions, en els seus deu anys d'existència, després de posseir-lo altres autors com Antoni Dalmau, Alfred Bosch, Gabriel Janer Manila i Albert Salvadó. El jurat del premi ha valorat especialment, l'estil i el llenguatge d'una clàssica novel·la de lluites pel poder, on la reina Violant de Bar, vídua de Joan I, té el paper més rellevant.
Un dia abans que el títol arribi a les llibreries, la també historiadora Maria Carme Roca ha descrit la seva obra, en què barreja de forma "descarada" ficció i realitat, com d'intriga, amb pinzellades d'aventures. El jurat, format per Francisca Esperanza de Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis i Josep Maria Solé Sabaté, ha concedit el premi per unanimitat.

La idea va sorgir fa uns anys quan va conèixer i va quedar captivada per la figura de Violant de Bar, que va quedar vídua, molt jove, el 1396, en morir de forma sobtada el seu marit Joan I, sense deixar descendència masculina. Aquest fet va provocar a la cort un buit de poder, la qual cosa aprofitarà Violant, que no vol que la regència passi a la seva cunyada Maria de Luna, mentre el seu marit Martí l'Humà, l'hereu i germà del difunt, viatge de Sicília a Barcelona, per ordir un pla per conservar el poder.

Dona culta, intel·ligent i refinada era, així mateix, molt ambiciosa i perquè la corona quedi del seu costat mantindrà durant un temps que està embarassada, amb la qual cosa la confusió s'apoderarà de palau.

Al voltant d'aquesta anècdota, Roca construeix una narració en la qual les dones tenen una especial preeminència, encara que directament tinguin vetat l'exercici del poder, que sempre era masculí.