L'escriptor Sergi Pàmies publica "La bicicleta estàtica", un nou llibre de contes
L'escriptor Sergi Pàmies encadena per primera vegada episodis autobiogràfics al seu nou llibre de contes "La bicicleta estàtica", publicada per Quaderns Crema, una selecció de 19 textos que converteixen en ficció alguns episodis de la seva vida, com la seva infantesa a l'exili, i que inclou fins i tot una "venjança" personal amb el llibre infantil "El petit príncep". Pàmies defensa el valor del record, que segons la seva opinió "et completa" davant de la nostàlgia, que és "paralitzant i erosionadora".
"No són unes memòries. El pacte amb el lector és que tot succeeix a la ficció", adverteix Pàmies, que aclareix que la seva biografia és present en totes les seves obres, perquè no sap separar el que viu del que imagina, encara que fins ara no havia trobat la manera d'incorporar "explícitament i argumentalment" les seves vivències a la literatura.
D'aquesta manera, Sergi Pàmies -fill de l'escriptora Teresa Pàmies i del líder comunista a la clandestinitat Gregorio López Raimundo- evoca en alguns dels seus contes la seva experiència a l'exili, un drama en què, malgrat tot, assegura que s'ho va passar "molt bé", o el moment en què va haver de buidar el pis del seu pare quan va morir.
L'escriptor reivindica la importància del record i la memòria, però abomina l'excés de nostàlgia, una emoció que, combinada amb l'esperança, li sembla especialment demolidora. Per ell, la nostàlgia és "una pornografia de la memòria", que utilitza els records per crear un relat dels fets manipulats. Adverteix l'escriptor, a més, que la nostàlgia actual és de "molt baixa qualitat", una espècie de "nostàlgia porqueria", bàsicament televisiva, recreada per tota una generació que no tenen una guerra i una postguerra per evocar.
D'aquesta manera, Sergi Pàmies -fill de l'escriptora Teresa Pàmies i del líder comunista a la clandestinitat Gregorio López Raimundo- evoca en alguns dels seus contes la seva experiència a l'exili, un drama en què, malgrat tot, assegura que s'ho va passar "molt bé", o el moment en què va haver de buidar el pis del seu pare quan va morir.
L'escriptor reivindica la importància del record i la memòria, però abomina l'excés de nostàlgia, una emoció que, combinada amb l'esperança, li sembla especialment demolidora. Per ell, la nostàlgia és "una pornografia de la memòria", que utilitza els records per crear un relat dels fets manipulats. Adverteix l'escriptor, a més, que la nostàlgia actual és de "molt baixa qualitat", una espècie de "nostàlgia porqueria", bàsicament televisiva, recreada per tota una generació que no tenen una guerra i una postguerra per evocar.
