Les últimes caixes de "papers de Salamanca" arribaran a Catalunya al febrer

El director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, ha confirmat a Catalunya Ràdio que els documents catalans confiscats durant la Guerra Civil que encara són a l'arxiu de Salamanca "tornaran a Catalunya al febrer". Es tracta de 1.500 caixes d'ajuntaments, associacions i particulars que no van formar part del lliurament del primer bloc el 2006. Es calcula que només una desena part del que es va confiscar durant el franquisme es va enviar a Salamanca; la resta majoritàriament es va convertir en pasta de paper.
Les últimes caixes de "papers de Salamanca" arribaran a Catalunya al febrer
Barcelona

Les últimes caixes de "papers de Salamanca" arribaran a Catalunya al febrer

El director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, ha confirmat a Catalunya Ràdio que els documents catalans confiscats durant la Guerra Civil que encara són a l'arxiu de Salamanca "tornaran a Catalunya al febrer". Es tracta de 1.500 caixes d'ajuntaments, associacions i particulars que no van formar part del lliurament del primer bloc el 2006. Es calcula que només una desena part del que es va confiscar durant el franquisme es va enviar a Salamanca; la resta majoritàriament es va convertir en pasta de paper.
Actualitzat
Un dels documents de Catalunya confiscats a l'arxiu de Salamanca

Un dels documents de Catalunya confiscats a l'arxiu de Salamanca

Josep Maria Carreté ha assenyalat que actualment "els tècnics estan digitalitzant tot el material" i que es pot pensar que "el procés estarà acabat durant el mes de gener".

La comissió mixta Ministeri de Cultura-Generalitat va identificar a l'arxiu de Salamanca uns dos milions de documents confiscats a associacions i particulars a Catalunya després de la Guerra Civil. El 31 de gener del 2006 ja es va enviar un primer bloc amb 500 lligalls pertanyents al govern català.

Entre els 1.500 lligalls pendents hi hauria documents del cartellista Carles Fontseré, ja mort; de l'escriptora Teresa Pàmies, o de les famílies Cambó i Rovira i Virgili. També hi hauria documentació de partits i sindicats com la CNT i de diversos ajuntaments.

Un cop hagin arribat els lligalls, començarà el procés de retorn als particulars, entre els quals hi ha les famílies Cambó o Rovira i Virgili. Les famílies que així ho desitgin podran optar per guardar els documents a casa sempre hi quan puguin garantir la seva conservació. En cas contrari, es guardaran a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.

Segons l'historiador Josep Cruanyes, només s'ha conservat a Salamanca una desena part del que es va confiscar, un total de 160 tones. La resta s'hauria convertit majoritàriament en pasta de paper.