Les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús, una alternativa d'accés a la vivenda

Davant el greu problema de l'habitatge, hi ha una tercera via que tot just comença a obrir-se camí aquí, però que ja està molt estesa al nord d'Europa: les cooperatives
Les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús, una alternativa d'accés a la vivenda
Barcelona

Les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús, una alternativa d'accés a la vivenda

Davant el greu problema de l'habitatge, hi ha una tercera via que tot just comença a obrir-se camí aquí, però que ja està molt estesa al nord d'Europa: les cooperatives
Alonso Carnicer / Sara Grimal Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Davant el greu problema de l'habitatge, amb desenes de milers de desnonaments per impagaments d'hipoteca i una gran demanda d'habitatge social sense atendre, ajuntaments, particulars i col·lectius busquen solucions. Una alternativa que comença a obrir-se camí són les cooperatives d'habitatge amb cessió d'ús. Es tracta d'aconseguir que un privat o un ajuntament cedeixi una finca o solar en desús, a un termini molt llarg, de 50 a 100 anys. La cooperativa rehabilita o hi construeix. Els socis de la cooperativa paguen una entrada i un lloguer baix, i poden disposar de l'habitatge de per vida encara que mai seran propietaris: la propietat és de la cooperativa. Una fórmula molt estesa al nord d'Europa que ara, a Catalunya, es comença a veure com una opció interessant.

Al carrer Princesa de Barcelona, prop del Born, un edifici d'habitatges de propietat municipal feia anys que estava buit. L'Ajuntament n'ha cedit el dret de superfície per 75 anys a una cooperativa d'habitatge, Sostre Cívic,  que el rehabilitarà. La Griscel, una de les persones que hi viuran, explica que per ella és una gran oportunitat: "Sóc sòcia de la cooperativa fa una mica més d'un any. També pertanyo a una fundació que som dones víctimes de violència de gènere però supervivents, que ens en sortim en positiu. Estic agraïda, feliç perquè és una oportunitat molt important, amb un preu mensual molt baix en comparació amb els de la zona on estem."

Els socis de la cooperativa Sostre Cívic que accedeixin a un dels sis habitatges previstos ho faran en règim de cessió d'ús. Pagaran una entrada de 6.000 euros i un lloguer mensual baix, de 375. No seran mai propietaris, però tenen garantit que s'hi podran estar tota la vida i la possibilitat de transmetre el dret de permanència als fills o parents pròxims. Participaran activament en el disseny dels espais privats i comuns. La cooperativa finançarà a través de la banca ètica la rehabilitació de l'edifici, que estarà enllestida d'aquí a un any. 

Sostre Cívic té en marxa diversos projectes amb el model de cessió d'ús, molt comú en altres països. A Copenhaguen un terç dels habitatges funcionen amb aquest sistema, que s'anomena "andel". A Alemanya és un 10% dels habitatges, la majoria amb caràcter d'habitatge social. Una "tercera via" entre el lloguer i la compra que dóna més estabilitat als usuaris, que poden marxar en qualsevol moment i recuperar l'entrada. Per Raül Robert, president de Sostre Cívic, l'avantatge de la cessió d'ús és que: "Ets usuari d'un habitatge sense necessitat d'estar hipotecat i amb més avantatges que un lloguer de curta durada. Et sents més propi l'habitatge perquè pots estar-hi molt més temps. El que busca la cooperativa és generar habitatge assequible permanent en el temps, des d'una iniciativa ciutadana, o privada o autogestionada, en col·laboració amb l'administració." A Sostre Cívic creuen que l'habitatge a Espanya és massa rígid, amb un 79% de vivenda de propietat i només un 16% de lloguer, mentre que en un país com Alemanya un 46% és de propietat i el 54% de lloguer. I aquí l'opció del lloguer sovint és cara i, amb contractes de 3 o de 5 anys, dóna poca estabilitat. Que hi hagi tres milions d'habitatges buits a Espanya, 450.000 a Catalunya, és la prova que el model no funciona i que cal una alternativa a la propietat i al lloguer.

A l'antic recinte industrial de Can Batlló, la plataforma veïnal que ha recuperat i gestiona dues naus en desús es planteja un ambiciós projecte d'habitatge cooperatiu. S'ha format una associació que ja té uns 60 membres i que aviat es constituirà amb el nom de Cooperativa La Borda. Negocien amb l'Ajuntament de Barcelona perquè els cedeixi per un període de 75 a 99 anys un solar al carrer Constitució, qualificat com a sòl per a vivenda pública, per poder edificar-hi trenta habitatges, amb espais compartits com una bugaderia, un espai polivalent, pis per a visitants, etc. Hi haurà tres mides d'habitatges, de 40, 50 i 70 metres quadrats. Els socis pagaran una entrada que oscil·larà entre els 12.000 i els 18.000 euros en funció de la superfície del pis, i una quota mensual d'entre 350 i 700 euros.

Com explica Arnau Andrés, membre de la cooperativa d'arquitectes LaCol i de la cooperativa d'habitatges La Borda, ara es busca la fórmula per assegurar-ne el finançament. "Amb l'Ajuntament estem negociant la cessió del solar. És un camí d'anada i tornada en què les entitats financeres faciliten el finançament quan veuen assegurada la cessió i l'Ajuntament farà la cessió quan vegi que el projecte és perfectament solvent. No hi ha una promotora que gestiona tot el procés des de l'adquisició del sòl fins a la comercialització del producte; en aquest cas som totes les persones que impulsem el projecte que hi estem treballant." Es preveu que els socis puguin participar activament en algunes fases de la construcció, com ja s'ha fet al Bloc Onze de Can Batlló. Esperen tancar aviat l'acord amb l'Ajuntament, que els ha fet arribar el plec de condicions, i poder estrenar els habitatges al desembre del 2016. Ja hi ha llista d'espera, i els impulsors de la cooperativa esperen que un cop construït el primer conjunt de vivendes, el model es pugui anar estenent i crear una nova xarxa d'habitatge social.

A la masia de Cal Cases, al Bages, el model fa set anys que està en funcionament. Hi viuen vint adults i deu infants. Cada família disposa d'un habitatge propi, però la resta dels espais són d'ús comú i la majoria de serveis són compartits.   

Com explica Judit Sanz, sòcia de Cal Cases, "és un model d'habitatge no especulatiu. Hem formulat una cooperativa que és propietària de la finca. Cap de nosaltres som propietaris de cap espai individual, per tant, no podem vendre i no podem llogar, i d'aquesta manera protegim el projecte de vida en col·lectivitat." Inicialment no es plantejaven viure en un entorn rural: "Ens qüestionàvem si agafar un edifici a la ciutat, viure cadascú en un pis i intentar fer un projecte en la planta baixa d'escola bressol o alguna cosa així. Però l'especulació ens ha expulsat a molta gent de la ciutat, i per l'altra banda anar al món rural també ens semblava atractiu: descongestionar la ciutat i veure altres formes de vida. Ens ha donat molta feina extra que no la prevèiem però que ens està agradant molt." Xavi Carpena, també soci de Cal Cases, assenyala: "Al principi vam estar discutint quina era la millor fórmula. Si compartir-ho absolutament tot o tenir espais més privats. Vam pensar a fer una opció intermèdia. Intentar compartir recursos; ens semblava absurd, per exemple, que cada família tingués una rentadora."

A Cal Cases les decisions es prenen de manera assembleària. La masia és on es fa la major part de la vida en comú, juntament amb altres espais destinats a tallers i activitats col·lectives. Cada un dels socis cuina un dia de la setmana, i trien si els àpats els fan col·lectivament o en privat. La fórmula de cooperativa amb dret d'ús redueix costos, dóna més estabilitat que un habitatge de lloguer i alhora una flexibilitat que no té la propietat. Mariona Bosch, sòcia de la cooperativa, destaca que amb aquest sistema també trenquen amb la idea del lloguer, "perquè no hem de pagar el lloguer a ningú, ens el paguem a nosaltres mateixos. I, alhora, si algú se'n vol anar, se'n pot anar i pot entrar una altra persona. Aleshores és com una altra manera d'entendre l'habitatge."

Un model que esperen que es pugui estendre com a alternativa viable davant el dèficit d'habitatge social.

VÍDEOS RELACIONATS