Les ciutats europees aprenen a obrir les dades públiques per generar nous serveis

El procés d'obertura de dades per part de l'administració viu un període intens arreu d'Europa i avui s'ha fet notar en una sessió convocada per Esade i Localret a Barcelona, que ha comptat amb una mostra de les accions que tenen lloc a les ciutats de Berlín, Amsterdam, Hèlsinki i les principals administracions catalanes.
Les ciutats europees aprenen a obrir les dades públiques per generar nous serveis
janquim

Les ciutats europees aprenen a obrir les dades públiques per generar nous serveis

El procés d'obertura de dades per part de l'administració viu un període intens arreu d'Europa i avui s'ha fet notar en una sessió convocada per Esade i Localret a Barcelona, que ha comptat amb una mostra de les accions que tenen lloc a les ciutats de Berlín, Amsterdam, Hèlsinki i les principals administracions catalanes.
Les ciutats europees intercanvien la seva experiència en aquest terreny i la cita d'avui a Esade, conjuntament amb Localret, ha permès una reunió de treball entre els ponents, el dia abans de la sessió, per avaluar qui aprèn què de qui. La primera conclusió és que tot i compartir l'objectiu de posar les dades a l'abast de tercers, perquè puguin crear aplicacions i serveis d'utilitat, cada ciutat aposta per un recorregut diferent.

Amics dels "hackers"

Amsterdam sosté un model més agosarat, ja que ha establert vincles potents amb la comunitat "hacker" local, en comptes de demonitzar les seves activitats, de manera que s'han acordat objectius comuns. Ja s'han fet diversos encontres i accions comunes i, com ho ha explicat Frank Kresin, a través de la Waag Society llancen iniciatives per aconseguir nous serveis d'interès ciutadà.

A Hèlsinki és una fundació la que posa en comú l'esforç del sector públic i el privat. El director del Forum Virium, Jarmo Eskelinen, sosté que les bones idees no poden provenir d'un geni individual sinó de l'esforç col·lectiu i per això pretenen evitar la falta d'eficiència de les administracions que desconeixen la informació que acumulen.

Concurs d'aplicacions

A Berlín, han convocat un concurs d'aplicacions per animar els desenvolupadors a trobar maneres interessants d'oferir serveis ciutadans basats en les dades públiques. Han triat deu propostes d'entre setanta-dues i el proper dia 24 lliuraran els reconeixements.

Aquest és el model inspirat en Apps for democracy, que va néixer als Estats Units fa dos anys i que a hores d'ara ja s'ha estès a més de trenta països, com ha recordat als assistents el seu responsable, Peter Corbett. Ciutats com París i Amsterdam també emprendran accions semblants les setmanes vinents i Apps4Finland també presenta resultats. La voluntat és estimular els desenvolupadors perquè vulguin crear serveis útils amb les dades que l'administració obre.

Catalunya no es fa enrere

A Catalunya, el model sembla menys obert a la ciutadania i més conduït des de la política, però és cert que hi ha hagut avenços molt importants. D'una banda, el gerent del Centre de Telecomunicacions, Josep Lluís Checa, ha confirmat que mantindran el pla d'obertura de dades que va iniciar el govern anterior, tot i que fa ben poc s'havia donat la pista d'una reducció de despeses en els entorns de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

L'anterior responsable del projecte, Marta Continente, s'ha incorporat a l'ajuntament barceloní, institució que també va anunciar no fa gaire la seva intenció d'obrir les dades. Ha centrat la seva intervenció a destacar l'interès de la sensorització de l'espai públic per oferir als ciutadans dades en temps real sobre el que passa a la ciutat, una idea que encara no s'ha desenvolupat del tot però que es podria concretar en qüestions com ara el trànsit, la contaminació de l'aire i l'acústica.

Privacitat i serveis

Ja fa un cert temps que les ciutats europees busquen una ruta segura per dur a terme l'obertura de dades. El pinyol del debat ara mateix es troba en la privacitat de les dades. L'alemany Wolfgang Both ha posat un exemple aclaridor. Si es fan públiques les dades d'inspecció de restaurants, es proprociona als ciutadans una informació a la qual tenen dret, com ara quins establiments es troben en millors condicions higièniques, però al paquet hi anava inclòs el nom del propietari i el del cuiner i aquestes es consideraven dades privades.

Caldrà veure fins a quin punt ho són però és obvi que la societat encara és refractària a aquesta nova manera d'entendre el que és públic. N'hi ha prou d'observar els conflictes que Google troba a Europa, i sobretot a Alemanya, en contrast amb el marge d'actuació de què disposa als Estats Units,

Quan es donen a conèixer les dades de criminalitat d'un barri, i s'hi accedeix amb una senzilla aplicació per a mòbil, és possible que es perjudiqui les opcions de vendre l'immoble però es garanteix una informació fiable i transparent a què tenen dret els ciutadans. A Badalona, per exemple, un mapa localitza els avisos d'emergència cívica que s'han tramès mitjançant un SMS a la Guàrdia Urbana i, pel que sap aquest mitjà, també al tinent d'alcalde que té les competències de seguretat.

Mentre les administracions de l'Europa continental s'emboliquen en una discussió sobre què poden obrir i què prefereixen filtrar, en societats com la nord-americana o la britànica comencen a veure que les dades no són de cap govern sinó de la gent i té sentit que es facin servir com la gent prefereixi.

Decisió ciutadana

És així que hi ha empreses dedicades al desenvolupament d'aquest tipus d'aplicacions i s'han posat en marxa sistemes d'avisos urbans conduïts pels mateixos usuaris. Les referències activades per ciutadans catalans són ara mateix el web que informa del servei ferroviari a partir de les notificacions dels usuaris i una creació peculiar que obté les dades suficients per controlar extraoficialment l'activitat dels europarlamentaris

Ara bé, als Estats Units han anat més enllà i han institucionalitzat procediments per compartir els codis, de manera que a qualsevol lloc del món puguin treure profit de la feina feta en algun altre lloc del món.

Fins i tot el Banc Mundial ha demanat que altres facin servir les seves dades per contribuir amb aplicacions a favor del desenvolupament i ja supera el centenar de creacions. Tard o d'hora, totes les administracions hauran emprès aquesta via. Després de tot, gestionen unes dades que són de la ciutadania i té sentit que la ciutadania n'exigeixi la seva obertura per treure'n profit amb serveis d'utilitat.