L'entreteniment impulsa el sector del mòbil mentre es creen serveis educatius i d'intercanvi de dades

El negoci de l'entreteniment és el motor que ha d'empènyer el sector del mòbil, o així és com ho veuen, si més no, els representants de les empreses que han intervingut en la primera jornada del Mobile 2.0, que té lloc a l'edifici que Telefónica ha estrenat fa poc a l'àrea del Fòrum de Barcelona.
L'entreteniment impulsa el sector del mòbil mentre es creen serveis educatius i d'intercanvi de dades
janquim

L'entreteniment impulsa el sector del mòbil mentre es creen serveis educatius i d'intercanvi de dades

El negoci de l'entreteniment és el motor que ha d'empènyer el sector del mòbil, o així és com ho veuen, si més no, els representants de les empreses que han intervingut en la primera jornada del Mobile 2.0, que té lloc a l'edifici que Telefónica ha estrenat fa poc a l'àrea del Fòrum de Barcelona.
El creador del popular joc "Angry birds", Peter Versterbacke, a Barcelona

El creador del popular joc "Angry birds", Peter Versterbacke, a Barcelona

Peter Vesterbacka és el creador del popular joc "Angry Birds" i ha compartit amb els assistents el que considera que són les raons fonamentals del seu èxit. Es resumeixen en dos conceptes: la marca i els fans, i val la pena destacar que no es refereix mai a clients ni usuaris sinó que adopta aquest terme per destacar la implicació emocional que vol aconseguir. En efecte, un joc senzill en què es tracta de llançar ocells amb cara de mala bava contra uns porcs verdosos ha tingut més de 250 milions de descàrregues en dos anys.

Vesterbacka creu que el mòbil serà el centre de qualsevol negoci, el punt de sortida des d'‘on es podrà créixer. D'aquí a dues setmanes, es posa a la venda el llibre dels "Angry Birds", ja n'hi ha ninos i roba i no es descarta una pel·lícula. En broma, ho ha comparat amb el paper del ratolí Mickey com a inici de l'imperi Disney... però potser no era una broma.

La idea exposada al Mobile 2.0 és que al voltant d'una aplicació es pot crear un model de negoci que vagi més enllà del preu d'adquisició. La seva intervenció volia animar els altres participants en aquesta trobada sobre l'evolució de la telefonia mòbil, com per exemple els creadors de SoundCloud, que serveix per enregistrar i compartir tota mena d'àudios, o els de GBanga, un projecte suís que combina els jocs a internet amb un lloc real. Els seus usuaris han d'aplegar objectes inexistents que estan geocodificats, per això n'hi ha que fan volta per tornar a casa des de la feina duts per l'afany de guanyar més punts. Els béns virtuals no sols mouen un gran negoci de diners de debò sinó que també fan caminar els jugadors.

Dades de la gent o dels governs

Si a les sessions del matí ha quedat clar que l'entreteniment és la caça major, com ja s'havia apuntat al congrés mundial del mòbil, a les intervencions de la tarda s'ha posat de relleu que aquest aparell, com ja se sap, té altres utilitats.

Usman Haque, el creador de Pachube, ha recordat que compartir les dades és un servei amb beneficis concrets i ha posat d'exemple el cas del mesurament de la radiació que s'ha fet al Japó, després de l‘incidident a la central nuclear de Fukushima. El debat intens s'ha produït a l'hora de valorar l'interès de les dades que les diferents administracions posen a l'abast dels desenvolupadors, en aquest procés anomenat "obertura de dades" que a Catalunya ja ha emprès el govern i també diversos ajuntaments.

Di-Ann Eisnor, de l'equip que ha produït Waze, estava convençuda que les dades importants han d'arribar de la gent. És així com ells informen sobre el trànsit en temps real en diverses ciutats del món. Sostenia el mateix Jyri Engeström, de manera raonable perquè defensava Ditto, una aplicació que es basa en la participació dels usuaris i que, més enllà de la mera indicació d'una posició geogràfica, com poden fer Foursquare i Gowalla, proposa coneixences basades en gustos compartits sobre restaurants, pel·lícules o gairebé qualsevol altra activitat d'oci.

Els ha contradit Assaf Biderman, del SENSEable City Laboratory, amb la idea que les dades de les administracions són clau, sobretot les que provenen del nivell local. La combinació adequada de les dues procedències hauria de millorar la qualitat de la informació.

La rèplica de Haque és que la informació que interessa a una administració no és la mateixa que volen els ciutadans. Així, ha fet notar que les dades de pol·lució se solen mesurar a tres metres de terra, per evitar una captura desenfocada cap als màxims nivells a prop del sòl, però potser la gent prefereix saber com està l'aire a l'altura del seu aparell respiratori.

Llibres per a tothom i aplicacions per a estudiants

La UOC ha desenvolupat una aplicació pròpia per a mòbil i a més treballa en el pilot d'una aplicació que amb la realitat augmentada permetrà als alumnes que s'endinsin en el coneixement del patrimoni cultural, fins al punt que si els "descobreix" a prop d'un edifici que apareix esmentat en els materials educatius els advertirà amb una alarma sobre l'oportunitat de saber-ne més coses.

Per un altre costat, Colin McElwee ha presentat el projecte solidari WorldReader, que té de lema una proposta ambiciosa: "Llibres per a tothom". Han començat amb un pla pilot a Ghana i el que fan és oferir e-lectors als escolars per mirar d'incrementar els índexs de lectura. No ha quedat clar què hi feia un defensor tan acèrrim d'aquest aparell en un encontre convocat per entreveure el futur del mòbil, però s'ha entès que la tecnologia té alguna altra motivació que l'entreteniment, potser per demostrar que hi ha més vida a internet abans que els "ocells enrabiats" arribin a competir amb Disney.

El futur de tot

Ara bé, com serà el futur? Carlos Domingo, el conseller delegat de Telefónica I+D, ho ha volgut capgirar fent servir una expressió de Matt Galligan que ha tingut molt d'èxit en les mencions que avui es feien al Twitter, a través de l'etiqueta #m2eu: "El futur del mòbil és el futur de tot". Així de contundent.

Domingo ha recordat que el mòbil ha assumit el rol de la coneguda navalla suïssa, un control remot que interactua amb cada vegada més aparells i amb més sensors, i ha anticipat que el que arribarà serà la potència del context, perquè l'aparell es comporti de manera diferent segons l'entorn i la situació. Encara més: aquest context a interpretar hauria d'incloure la salut, l'estat d'ànim, la meteorologia... Les respostes contextualitzades amb les recomanacions adequades són la via que Domingo ha assenyalat com a destacada.

També ha previst una explosió de les comunicacions en vídeo i de la relació que establirem amb cada vegada més objectes. De la mateixa manera que les ciutats se sensoritzen, el voltant dels humans s'omplirà d'aparells com un descapsulador que mitjançant Bluetooth envia un missatge a les xarxes socials cada vegada que es fa servir per obrir una ampolla. El patrocina una marca de cervesa. És només una curiositat, però també una pista del que hi haurà. Els reptes són el trànsit de dades, el volum d'aparells connectats i l'escassetat de l'espectre.

L'altra previsió interessant l'ha feta Simon Best, d'Orange, quan ha resumit els canvis amb gestos. Primer ens acostàvem l'aparell a l'orella, després hem après a tenir-lo a la vista per fer coses amb les mans, i el tercer pas consistirà a moure'l per tocar coses, des d'un altre mòbil fins als receptors que permetran pagar la compra&

NOTÍCIES RELACIONADES