L'assessor jurídic de la Casa del Rei diu que va advertir Urdangarin que deixés Nóos el 2006

L'assessor jurídic de la Casa del Rei desvincula el monarca de l'Institut Nóos i afirma davant del jutge que va ser ell, a títol personal, qui va demanar al duc de Palma que s'apartés de Nóos per evitar que obtingués beneficis econòmics "per ser qui és". El comte de Fontao ha declarat com a testimoni davant del jutge instructor del cas.
L'assessor jurídic de la Casa del Rei diu que va advertir Urdangarin que deixés Nóos el 2006
Madrid

L'assessor jurídic de la Casa del Rei diu que va advertir Urdangarin que deixés Nóos el 2006

L'assessor jurídic de la Casa del Rei desvincula el monarca de l'Institut Nóos i afirma davant del jutge que va ser ell, a títol personal, qui va demanar al duc de Palma que s'apartés de Nóos per evitar que obtingués beneficis econòmics "per ser qui és". El comte de Fontao ha declarat com a testimoni davant del jutge instructor del cas.
Redacció Actualitzat
El comte de Fontao, José Manuel Romero, ha declarat durant una hora i mitja. (Foto. EFE)

El comte de Fontao, José Manuel Romero, ha declarat durant una hora i mitja. (Foto. EFE)

L'assessor jurídic de la Casa del Rei, José Manuel Romero, comte de Fontao ha assegurat al jutge José Castro que el 2006 va demanar a Iñaki Urdangarin que deixés les activitats a Nóos per evitar que obtingués rèdits econòmics "per ser qui és". El noble, que ha comparegut davant de la justícia com a testimoni, ha desvinculat el rei de les activitats de l'Institut i ha precisat que va ser ell, a títol personal, el que va fer la petició al duc de Palma.

Segons fonts jurídiques, Romero, que ha declarat durant una hora i mitja davant del jutge, hauria afirmat que es va adreçar al gendre del rei després d'assabentar-se a través d'una revista i d'una persona de les activitats a l'Institut, que, segons la seva opinió, no encaixaven amb l'ètica de la Casa del Rei.

Romero ha precisat que no dubtava que les activitats d'Urdangarin fossin lícites, però temia que fossin contràries a les pautes institucionals de la Casa del Rei, en el sentit d'aprofitar-se del càrrec per tasques que serien acceptables en una altra persona.

El comte ha arribat enmig d'una forta expectació mediàtica i sense fer declaracions als mitjans de comunicació.

González Pons nega que la seva firma fos clau

Abans de Romero ha comparegut als jutjats de la plaça de Castilla, també en qualitat de testimoni, el vicesecretari general del PP i exconseller valencià de Presidència Esteban González Pons, que ha negat que la seva firma fos determinant perquè l'Institut Nóos, que va presidir Iñaki Urdangarin, cobrés més de 300.000 euros de la Generalitat Valenciana per organitzar uns Jocs Europeus que mai no es van dur a terme.

"És veritat que la meva firma apareix en un conveni amb l'Institut Nóos, però també és veritat que hi és perquè hi va haver un acord previ del govern de la Generalitat Valenciana i que, amb la meva firma, no es va comprometre ni un euro públic ni es va pagar un euro públic a l'Institut Nóos", ha argumentat. "Només amb la meva firma no li hauria suposat ni un euro a Nóos", ha afegit.

El conveni es va signar el 23 de desembre de 2005. Segons consta al sumari del cas, l'empresa aparentment no lucrativa d'Urdangarin i Diego Torres va rebre 382.203 euros de Presidència del govern valencià per preparar els Jocs per al 2006.

NOTÍCIES RELACIONADES