L'arquitecte Joan Bassegoda, una de les màximes autoritats en Antoni Gaudí, ha mort als 82 anys
L'arquitecte Joan Bassegoda, una de les màximes autoritats en la vida i obra d'Antoni Gaudí, ha mort a Barcelona als 82 anys. Al llarg de la seva carrera, Bassegoda va ocupar diferents càrrecs, com el de president de l'Associació d'Amics de Gaudí, i va dirigir la Reial Càtedra Gaudí, càrrec que va ocupar fins que es va jubilar, l'any 2000.
RedaccióActualitzat
Segons ha informat l'Associació d'Amics de Gaudí, l'arquitecte Joan Bassegoda Nonell, una de les màximes autoritats en la vida i obra d'Antoni Gaudí, ha mort a Barcelona als 82 anys. L'arquitecte barceloní va ser un dels màxims divulgadors de l'obra de Gaudí i un dels més grans experts en la restauració de les seves obres.
Nascut a Barcelona el 1930, Bassegoda es va llicenciar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1956 i el 1966 va ser elegit president de l'Associació d'Amics de Gaudí.
El 1968 va obtenir la càtedra d'Història de l'Arquitectura de l'ETSAB i va ser nomenat director de la Reial Càtedra Gaudí-UPC, càrrec que va ocupar fins que es va jubilar, l'any 2000, quan va ser designat conservador vitalici de la càtedra, per passar l'any 2010 a ser-ne director honorari.
Com a arquitecte, es va especialitzar en la restauració de monuments i edificis històrics gaudinians com la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet o la cripta de la Colònia Güell. També va restaurar edificis medievals com la catedral de Barcelona, l'església de Santa Maria del Mar, el monestir de Poblet, i d'altres èpoques, com el Palau de la Música Catalana o el Teatre del Liceu.
Bassegoda va escriure una trentena de llibres i prop de 1.500 articles dedicats a la història de l'arquitectura i, sobretot, a l'obra i vida de Gaudí.
Entre els seus llibres destaquen "Guía de Gaudí" (1970), "La catedral de Barcelona" (1973), "Historia de la arquitectura" (1976), "La Pedrera de Gaudí" (1980), "El gran Gaudí" (1989) i "Gaudí o espacio, luz y equilibrio" (2002).
Bassegoda va ser també membre i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i corresponent de les acadèmies de San Fernando de Madrid i Santa Isabel de Sevilla, entre altres, i va rebre la Medalla d'Or de les Belles Arts.
Nascut a Barcelona el 1930, Bassegoda es va llicenciar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1956 i el 1966 va ser elegit president de l'Associació d'Amics de Gaudí.
El 1968 va obtenir la càtedra d'Història de l'Arquitectura de l'ETSAB i va ser nomenat director de la Reial Càtedra Gaudí-UPC, càrrec que va ocupar fins que es va jubilar, l'any 2000, quan va ser designat conservador vitalici de la càtedra, per passar l'any 2010 a ser-ne director honorari.
Com a arquitecte, es va especialitzar en la restauració de monuments i edificis històrics gaudinians com la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet o la cripta de la Colònia Güell. També va restaurar edificis medievals com la catedral de Barcelona, l'església de Santa Maria del Mar, el monestir de Poblet, i d'altres èpoques, com el Palau de la Música Catalana o el Teatre del Liceu.
Bassegoda va escriure una trentena de llibres i prop de 1.500 articles dedicats a la història de l'arquitectura i, sobretot, a l'obra i vida de Gaudí.
Entre els seus llibres destaquen "Guía de Gaudí" (1970), "La catedral de Barcelona" (1973), "Historia de la arquitectura" (1976), "La Pedrera de Gaudí" (1980), "El gran Gaudí" (1989) i "Gaudí o espacio, luz y equilibrio" (2002).
Bassegoda va ser també membre i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i corresponent de les acadèmies de San Fernando de Madrid i Santa Isabel de Sevilla, entre altres, i va rebre la Medalla d'Or de les Belles Arts.
