La sida va néixer a Kinshasa cap al 1920

La pandèmia va començar a Kinshasa al voltant del 1920, però l'expansió del ferrocarril i el comerç sexual van ser determinants perquè s'estengués per tota l'Àfrica i la resta del món
La sida va néixer a Kinshasa cap al 1920

La sida va néixer a Kinshasa cap al 1920

La pandèmia va començar a Kinshasa al voltant del 1920, però l'expansió del ferrocarril i el comerç sexual van ser determinants perquè s'estengués per tota l'Àfrica i la resta del món
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player

Aquesta és una història trista que va començar fa gairebé un segle. És la història d'una de les pitjors malalties que ha patit la humanitat, amb més de 36 milions de morts a tot el món. Fins ara, se sabia que la sida es va detectar per primer cop als Estats Units el 1981. Uns pocs casos d'origen desconegut, que dos anys després es van començar a atribuir al virus de la immunodeficiència humana, el VIH.

La història amagada de la sida

Però exactament on va començar la sida? I sobretot, com va aconseguir estendre's fins arribar als cinc continents? Un estudi que publica aquest divendres la revista "Science" va a l'arrel de la pandèmia, intentant cobrir el buit que va des dels seus inicis, a l'Àfrica negra, fins a la seva arribada al primer món. És "la història amagada de la sida", tal com la defineix un dels autors de l'estudi, David Posada, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Vigo.

La investigació ha analitzat grans mostres de seqüències genètiques de l'Àfrica Central per descobrir el focus inicial del grup genètic del VIH més important. Així han arribat a la conclusió que la sida va començar a Kinshasa al voltant del 1920.

Els científics estan d'acord amb la tesi que la malaltia va passar dels ximpanzés als humans, probablement en tallar o menjar carn contaminada.

Factors demogràfics i humans

Però, a partir d'aquí, estableixen que es va estendre per la combinació d'un conjunt de factors demogràfics i humans que podrien haver-se evitat o mitigat: l'augment de població i l'expansió ferroviària al país sota el colonialisme belga, el comerç sexual i el sistema de salut pública.

A més, hi va haver dues fases: durant 40 anys, en l'època colonial, es va anar expandint lentament, a d'altres grans ciutats del país per via fluvial i ferroviària. El sud del país era miner i la circulació ferroviària era molt important. Les potències europees hi enviaven grans remeses de treballadors per explotar-les. "Només el 1949 es va desplaçar un milió de persones en tren pel país", diu Posada.

Però, a partir del 1960, es va produir un segon canvi radical en l'expansió del virus i la sida va triplicar la seva taxa d'infecció. Des de Kinshasa, on hi havia petits grups socials amb taxes molt altes d'infecció, es va disseminar ràpidament per l'augment de de la prostitució, que està documentat, i pel tractament de pacients en clíniques de malalties de transmissió sexual on els investigadors han trobat que "es van fer campanyes de salut pública amb xeringues mal esterilitzades".

L'article descarta la hipòtesi que el virus pogués patir una modificació genètica que el fes molt més infecciós (coneguda com la teoria de les teterines) i sosté que la pandèmia "no es va deure a cap canvi genètic sinó a canvis demogràfics i socials produïts a Kinshasa, fonamentalment".

Aquestes condicions van facilitar la propagació de VIH primer per l'Àfrica i després per la resta del planeta, fins arribar a la pandèmia actual, que ja ha infectat 75 milions de persones.

Pels autors de la investigació, la descoberta és important per recordar que "les pandèmies no només estan causades per un virus, sinó pel comportament social", tal com conclou David Posada.

VÍDEOS RELACIONATS