La riquesa patrimonial de la franja marítima de Barcelona

La franja marítima de Barcelona concentra una gran riquesa de patrimoni, amb 130 edificis catalogats, que sovint afronten un futur incert. Estudiosos de la història, el patrimoni i l'evolució urbana demanen una urgent reflexió sobre l'impacte de les transformacions urbanístiques i analitzen el model que cal seguir per no perdre els senyals d'identitat.
La riquesa patrimonial de la franja marítima de Barcelona
Barcelona

La riquesa patrimonial de la franja marítima de Barcelona

La franja marítima de Barcelona concentra una gran riquesa de patrimoni, amb 130 edificis catalogats, que sovint afronten un futur incert. Estudiosos de la història, el patrimoni i l'evolució urbana demanen una urgent reflexió sobre l'impacte de les transformacions urbanístiques i analitzen el model que cal seguir per no perdre els senyals d'identitat.
Alonso Carnicer/Sara Grimal
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
La franja marítima de Barcelona concentra una gran riquesa de patrimoni, amb 130 edificis catalogats, molts dels quals són públics, però sovint afronten un futur incert i podrien acabar destinats a iniciatives privades. Estudiosos de la història, el patrimoni i l'evolució urbana han analitzat l'impacte de les transformacions urbanístiques sobre el teixit social i el patrimoni, i demanen una urgent reflexió sobre el model que cal seguir per no perdre els senyals d'identitat.

L'Hotel Vela defineix el perfil de la nova bocana del port de Barcelona. Al costat, l'empresa de moda Desigual hi acaba d'instal·lar la nova seu central. I, en uns antics magatzems portuaris, hi podria anar una franquícia del museu de L'Hermitage de Sant Petersburg. Mentrestant, al Port Vell avancen les obres per convertir-lo en marina per a iots de luxe.

La zona portuària de la ciutat viu canvis profunds que trenquen els usos tradicionals. Un exemple és la Facultat de Nàutica, que té gairebé 250 anys d'història a Barcelona; però, ara, la Universitat Politècnica de Catalunya posa a la venda la seu, un edifici del 1932, a causa del dèficit. Podria acollir una empresa de moda o se li podrien donar altres usos.

La franja marítima concentra grans edificis públics que marquen un espai representatiu a l'entorn del passeig de Colom. Molts estan infrautilitzats, com el govern militar. Altres, com la duana, es dediquen a altres finalitats. I n'hi ha que fa anys que estan tancats, com l'antiga foneria de canons, al peu de la Rambla.

Estudiosos i experts de diversos àmbits han fet un seminari a la Universitat de Barcelona sobre "estratègies i conflictes en el port i el front marítim". Analitzen l'impacte dels projectes sobre el teixit urbà, i el futur de grans edificis que han perdut la funció, com el que fins fa poc allotjava la Delegació del Govern a Catalunya, l'antiga duana de Barcelona, que es va aixecar al segle XVIII i és una peça molt representativa del patrimoni del front marítim urbà de Barcelona.

El difícil equilibri entre l'activitat turística i la vida dels ciutadans està vivint un intens debat al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. Abans no s'acabi el mes de juliol, està previst que l'Ajuntament aprovi un nou pla d'usos que ha estat objecte de moltes al·legacions. Per alguns empresaris de l'oci, l'hostaleria i la restauració, les normes són massa restrictives. En canvi, els col·lectius veïnals denuncien el greu perill que encara hi hagi més saturació d'usos turístics. També s'ha alertat que el pla obre la porta perquè molts edificis catalogats es converteixin en hotels.

A la web Barcelona Ciutat i Port, diversos experts han recollit una àmplia documentació sobre el patrimoni de la franja marítima de la ciutat i també sobre els plans i projectes urbanístics que definiran el seu futur. Per les coordinadores del seminari i de la web, la historiadora i geògrafa Mercè Tatjer i l'arquitecta Maricarmen Tapia, sovint el patrimoni públic està en una situació d'infrautilització i d'indefensió en un entorn de forta transformació, potenciada ara per la modificació del pla d'usos de Ciutat Vella. Creuen que en aquest context cal mantenir la coherència dels conjunts urbans, i també del teixit social. Mercè Tatjer afirma que "des de diferents institucions ciutadanes s'està impulsant la idea d'elaborar un pla de patrimoni per a tota aquesta zona que incorpori la protecció més estricta dels valors patrimonials i també els usos que es puguin fer. El que caldria en aquests moments és iniciar una reflexió sobre el tipus d'activitats adequades per a aquesta zona, que establissin un equilibri entre les activitats turístiques reglades i les activitats de caràcter ciutadà".

El repte és revitalitzar zones que havien perdut impuls econòmic sense perdre la barreja d'usos tradicional ni la relació històrica de la ciutat amb el mar.

VÍDEOS RELACIONATS