La reforma del Codi Civil català instaurarà la custòdia compartida com a opció preferent, però no obligatòria
La custòdia compartida dels fills serà l'opció preferent davant d'una separació, però no s'atorgarà per defecte. Així consta en el projecte de llei del llibre segon del Codi Civil de Catalunya relatiu a la persona i la família, que aquest dimarts ha aprovat la comissió de Justícia del Parlament. La nova llei obliga les parelles que se separin a presentar un pla de parentalitat en el qual hi figurin les propostes de cada progenitor sobre la custòdia dels fills i la seva participació en la seva criança i educació. La custòdia compartida, però, quedarà condicionada a un acord entre els pares. Si no n'hi ha, serà el jutge el que determinarà com s'ha d'exercir la guarda dels menors.
El text precisa que la separació "no altera les responsabilitats que corresponen als progenitors cap als fills" i, en conseqüència, "aquestes responsabilitats mantenen el seu caràcter compartit i, fins a on sigui possible, s'han d'exercir conjuntament". Això, però, no implicaria en tots els casos un repartiment de la convivència al 50%.
Si resulta impossible que els pares es posin d'acord, serà l'autoritat judicial el que determinarà com s'ha d'exercir la guarda dels fills. El jutge podria reconèixer "el caràcter conjunt de les responsabilitats parentals" o bé, que "la guarda s'exerceixi de forma individual si això és el més adequat per a l'interès del fill".
Canvis respecte a la llei actual
El fet que la custòdia compartida sigui l'opció preferent introdueix un canvi molt important. Fins ara el jutge només l'establia quan els dos progenitors la demanaven o en casos molt especials.
D'atra banda, la llei trenca la tendència que automàticament atribuïa l'habitatge familiar al cònjuge que assumia la custòdia dels fills. S'admetran excepcions a aquesta dinàmica si el beneficiari té prou mitjans econòmics.
S'incorpora el concepte de "progenitors" en detriment del de "pares" i s'inclouen diferents models de família com les formades per parelles homosexuals, famílies monoparentals i també les reconstituïdes. La llei promou també els acords de divorci o de separació amistosa.
Un dels aspectes més destacables de la llei i que va ser motiu d'un controvertit debat és l'obligació dels pares de fills adoptats a fer-los saber que ho són com a màxim als 12 anys.
El projecte de llei s'ha aprovat a la comissió de Justícia del Parlament amb els vots del tripartit i l'abstenció dels grups de l'oposició, que el consideren massa intervencionista. També el qualifiquen de poc ambiciós perquè, a diferència de la llei aprovada a l'Aragó, el projecte català no imposa la custòdia compartida per defecte.
La comissió parlamentària ha consensuat que, una vegada aprovada al Parlament, la llei entri en vigor l'1 de gener del 2011.
Si resulta impossible que els pares es posin d'acord, serà l'autoritat judicial el que determinarà com s'ha d'exercir la guarda dels fills. El jutge podria reconèixer "el caràcter conjunt de les responsabilitats parentals" o bé, que "la guarda s'exerceixi de forma individual si això és el més adequat per a l'interès del fill".
Canvis respecte a la llei actual
El fet que la custòdia compartida sigui l'opció preferent introdueix un canvi molt important. Fins ara el jutge només l'establia quan els dos progenitors la demanaven o en casos molt especials.
D'atra banda, la llei trenca la tendència que automàticament atribuïa l'habitatge familiar al cònjuge que assumia la custòdia dels fills. S'admetran excepcions a aquesta dinàmica si el beneficiari té prou mitjans econòmics.
S'incorpora el concepte de "progenitors" en detriment del de "pares" i s'inclouen diferents models de família com les formades per parelles homosexuals, famílies monoparentals i també les reconstituïdes. La llei promou també els acords de divorci o de separació amistosa.
Un dels aspectes més destacables de la llei i que va ser motiu d'un controvertit debat és l'obligació dels pares de fills adoptats a fer-los saber que ho són com a màxim als 12 anys.
El projecte de llei s'ha aprovat a la comissió de Justícia del Parlament amb els vots del tripartit i l'abstenció dels grups de l'oposició, que el consideren massa intervencionista. També el qualifiquen de poc ambiciós perquè, a diferència de la llei aprovada a l'Aragó, el projecte català no imposa la custòdia compartida per defecte.
La comissió parlamentària ha consensuat que, una vegada aprovada al Parlament, la llei entri en vigor l'1 de gener del 2011.
