La població de meros, sargs i llobarros s'ha recuperat a les illes Medes

Uns 25 anys després d'haver-se iniciat la protecció de la reserva marina a les Medes, les poblacions de meros, sargs imperials i llobarros estan recuperades. La tendència es trenca en el cas de les orades.
La població de meros, sargs i llobarros s'ha recuperat a les illes Medes
Estartit

La població de meros, sargs i llobarros s'ha recuperat a les illes Medes

Uns 25 anys després d'haver-se iniciat la protecció de la reserva marina a les Medes, les poblacions de meros, sargs imperials i llobarros estan recuperades. La tendència es trenca en el cas de les orades.
Redacció
Fons marí de les illes Medes. (Foto: Aquàtica)

El mero i el sarg imperial han respost positivament a la protecció. (Foto: Aquàtica)

Uns 25 anys després d'haver-se iniciat la protecció de la reserva marina de les illes Medes, a la Costa Brava, les poblacions de meros, sargs imperials i llobarros estan pràcticament recuperades, mentre que les de corbina estan en fase d'estabilització i les del déntol encara creixen.

Aquesta tendència es trenca en el cas de les orades, en declivi dins l'àrea marina protegida per l'efecte de la pesca en els límits de la reserva, segons les conclusions d'un estudi de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes.

El treball s'ha centrat en sis espècies de peixos litorals: el mero ("Epinephelus marginatus"), el déntol ("Dentex dentex"), el llobarro ("Dicentrarchus labrax"), el sarg imperial ("Diplodus cervinus"), la corbina ("Sciaena umbra") i l'orada ("Sparus aurata"). Segons explica un dels investigadors, "es tracta de peixos que són bons indicadors de l'efecte reserva perquè són espècies vulnerables a la pesca professional i esportiva, tenen una vida llarga i un hàbitat compartit i, a causa de la protecció, són més abundants dins que fora de l'àrea protegida".

Segons els biòlegs, la resposta a l'efecte reserva varia entre espècies. El mero i el sarg imperial, de perfil més sedentari, responen positivament a la protecció i s'han recuperat totalment. El cas de l'orada, però, és l'excepció, ja que la població s'està reduint malgrat les àrees de protecció a l'arxipèlag de les Medes. "L'orada --segons explica Bernat Hereu, un dels autors de l'estudi-- és una espècie que freqüenta hàbitats diferents. Quan arriba la tardor, forma agregacions per reproduir-se i ser més eficient en aquesta funció. Aquest és un efecte descrit i conegut en altres espècies, i és probable que la sobrepesca de les agregacions de reproducció redueixi les poblacions d'orada".