La jornada electoral es reflecteix en el "mirall immediat" de la xarxa

La jornada de reflexió va quedar en entredit amb una activitat intensa a les xarxes, on moltes persones aprofitaven les últimes hores per suggerir la direcció del vot simplement anunciant les seves intencions. Les normes preinternet van fent-se antigues sense remei. De la mateixa manera, la jornada electoral s'ha reflectit en el mirall social configurat per fragments diversos de realitats personals expressades a la xarxa.
La jornada electoral es reflecteix en el
janquim

La jornada electoral es reflecteix en el "mirall immediat" de la xarxa

La jornada de reflexió va quedar en entredit amb una activitat intensa a les xarxes, on moltes persones aprofitaven les últimes hores per suggerir la direcció del vot simplement anunciant les seves intencions. Les normes preinternet van fent-se antigues sense remei. De la mateixa manera, la jornada electoral s'ha reflectit en el mirall social configurat per fragments diversos de realitats personals expressades a la xarxa.
#28n s'ha convertit en l'etiqueta preferent

#28n s'ha convertit en l'etiqueta preferent

Al matí feia força fred quan els presidents i vocals constituïen les meses i el procés democràtic començava la seva rutina clara. Durant les primeres hores, abans que les sigles dels partits ocupessin l'actualitat, el protagonisme requeia en l'abstenció anunciada i finalment batuda.

#jovoto


Per això tenia sentit una proposta com la que ha fet pública el politòleg Albert Medran des del seu blog. Suggeria a tothom que fes servir un lloc com Foursquare, que actua com a joc social alhora que permet geolocalitzar la situació dels usuaris i registrar-se al lloc on són. Era un intent complex, la penetració d'aquest servei no té aquí la potència que sembla exhibir als Estats Units. Però Medran ha estat coherent i al cap d'unes hores mostrava al seu perfil de Facebook una fotografia que demostrava que ja havia exercit el seu dret de vot.

A més de la seva idea perquè molts usuaris es registressin al col·legi electoral i animessin la gent a votar, també esmentava l'opció de fer servir una etiqueta a Twitter (se solen anomenar, en anglès, "hashtag") que deixés clara aquesta voluntat de participació: #jovoto.

Un plaer

Ja s'havia dit abans i la prova és que molts usuaris de Twitter l'han emprada. El #jovoto s'ha situat ben amunt en els rànquings d'un lloc com Twit.cat i ha entrat a les deu etiquetes més freqüents de les últimes vint-i-quatre hores segons Umap.cat.

L'augment global de la participació, tot i que irregular en el territori, s'ha rebut com una bona notícia. Valgui com a exemple d'un punt de partida aquesta declaració d'un exdiputat que ja s'ha allunyat de la política professional: "Pels qui no van poder fer-ho, pels qui lluitaren perquè ho féssim, pels qui encara no ho poden fer #votaresunplaer #28N".

El seu missatge, com tants d'altres, portava al final aquest indicador temàtic: #28n s'ha convertit en l'etiqueta preferent, seguida per #e10 (que cal llegir com a "eleccions 2010"). Amb aquestes dues terminacions s'han emès molts missatges durant tot el dia. Sovint per fer saber als amics i coneguts que ja s'han visitat les sales de les urnes i de tant en tant per animar el vot cap a aquesta o aquella idea. El silenci que volia imposar la jornada de reflexió no tenia avui cap norma digital.

Escletxes i onades


La tarda ha sigut entretinguda gràcies a les escletxes. Si els usuaris d'internet no van fer cas de l'obligació suposada de reflexionar sense obrir la boca, als sondejos a peu d'urna els ha passat una cosa semblant. Un periodista que hi tenia accés ho ha deixat a l'abast, de manera que altres mitjans de comunicació se n'han fet ressò i ben aviat els missatges a Twitter se centraven en els rumors d'uns números que confonien les dades de la primera i la segona onades. Al sondeig final de les 20.00 ja s'hi havia incorporat la tercera onada. I ha provocat reaccions precipitades tant a les xarxes socials com en les declaracions oficials.

hi ha hagut qui s'ha mostrat poc generós i qui ja entomava malament la derrota. Però anotar aquests missatges seria una mica com posar la lupa damunt d'un formiguer en un matí assolellat. I avui feia fred. Després de tot, cada paraula que es pronuncia en la llengua de Twitter queda escrita en zeros i uns i consta als arxius digitals. Com passa amb les clàssiques hemeroteques, tot és allà.

Retorn a la contenció

Cridava l'atenció una frase escrita amb contundència: "Catalunya torna". Devia ser una relliscada a causa de l'emoció per la victòria anticipada fa dies. Perquè fins i tot el seu autor sap que el país no és o no és segons que governin aquests o aquells. Aquest tarannà havia quedat enrere, enterrat a la mateixa capsa on hi ha els devedés i les lleis preinternet. Però la immediatesa té això. A l'altre costat, un ciberactivista sempre animós es rendia hores abans de saber els resultats, atorgant a l'opció que prefereix una possibilitat entre un milió. Entremig, el progrés de l'escrutini allunyava l'extrema dreta formal del Parc de la Ciutadella i algunes reaccions s'assossegaven també a les xarxes.

Però amb la contenció que les càmeres imposen, al plató de la televisió pública, els ànims s'asserenaven. Els clars guanyadors es mostraven prudents i amb amplitud de visió i els perdedors assumien la derrota sense embuts, escapant d'aquell tradicional "tots hem guanyat".

Partidaris d'uns i altres expressaven amb ànim festiu o dolgut la seva reacció, però cada vegada que un fotògraf intentava capturar l'actualitat rabiosa les dades de l'escrutini aportaven novetats. La pel·lícula és al "núvol", i qui tingui afany documentalista la pot revisitar.

En moviment

Aquest mitjà, per exemple, ha ofert un cert retrat en moviment de la conversa que hi havia a Twitter gràcies a un simple giny que afegeix diversos usuaris. El seu seguiment permetia interpretar tant les paraules com els silencis. Però tant les decepcions profetitzades com l'entusiasme predibuixat no tenien a internet cap diferència substancial amb les que es vivien amb visibilitat als quarters de la nit electoral o amb discreció a les llars del país. Després de tot, a internet no hi parlen extraterrestres sinó els mateixos ciutadans, fets d'àtoms com el món palpable.

Si de cas, cal anotar un gest singular, arribat d'un informàtic dedicat a empènyer causes com l'obertura de les dades públiques. Al seu blog "Brou casolà", Marc Garriga ha fet pública, un dia abans que s'obrissin les urnes, la seva "Carta oberta al futur president de la Generalitat". Aquesta és l'altra virtut: amb un blog és possible adreçar-se a la màxima autoritat del pais fins i tot abans que li sigui penjada al coll la medalla presidencial. Proposa al mandatari que tingui en compte internet, que entengui que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) seran un factor clau en la represa del país i allarga la seva llista d'idees fins a deu punts, que s'ofereix a "comentar".