El G-20 acorda reduir el dèficit però no consensua com fer-ho ni una taxa per als bancs
Els països del G-20 s'han compromès a reduir el seu dèficit a la meitat el 2013. El compromís, però, no ha anat acompanyat d'un acord sobre com aconseguir-ho i es recomana que cada estat apliqui la mesura a la seva manera. Una llibertat de moviments que també s'ha acordat a l'hora d'imposar una taxa als bancs per recuperar els diners que se'ls ha prestat. Espanya, que ha hagut de tornar a lidiar amb els rumors d'intervenció, ha reclamat transparència i ha apostat per posar deures als mercats. Zapatero ha garantit que el país complirà tant els objectius marcats a Toronto com els que li exigeix Europa.
De Toronto se n'esperaven dos grans objectius: trobar solucions per promoure la recuperació econòmica mundial i acabar amb la inestabilitat dels mercats financers. Dos punts que no han acabat de trobar el consens global i que, segons les conclusions de la reunió, s'han salvat anunciant que cada país aplicarà els seus criteris per assolir-los.
Els líders dels països més industrialitzats i dels emergents han pactat un compromís: reduir a la meitat el dèficit públic el 2013 i que tres anys més tard, el 2016, aquest s'hagi estabilitzat. "A priori", els països de la Unió Europea haurien de tenir assolit aquest objectiu atenent els compromisos comunitaris aprovats en el Pacte d'Estabilitat i Creixement. Els països desenvolupats, però, no s'imposen cap mecanisme per aconseguir aquest ajustament fiscal. Les discrepàncies inicials -cadascú arribava a la cimera amb les seves pròpies fórmules- s'han mantingut i al final s'ha optat per deixar la porta oberta perquè cada país triï la via que consideri més adequada.
Tot i això, la decisió de reduir el dèficit s'acosta més a les tesis europees que a les dels Estats Units. Washington veu amb reticència els plans d'austeritat que han adoptat diversos països europeus. Creu que les retallades de sous i pensions i la falta d'inversió en obra pública suposarà que corrin menys diners i que això farà caure el consum i, per tant, el creixement. Tot plegat, temen que podria frenar la recuperació. La Unió europea, però, ha defensat que l'adopció de mesures dràstiques és compatible amb el creixament.
José Luis Rodríguez Zapatero ha defensat en la reunió les mesures empreses pel seu govern en la reforma fiscal i la retallada del dèficit. Tot això, davant els rumors constants de rescat financer que envolten Espanya. A la cimera, diversos líders l'han tornat a posar al mateix sac que Grècia i li han donat pressa per moure's. El president espanyol ha garantit als altres líders que compliran els seus compromisos.
No hi haurà taxa bancària global
Un altre dels temes que hi havia sobre la taula, la possible aplicació d'una taxa mundial als bancs, ha acabat de la mateixa manera. Tant els Estats Units com Europa consideren que aquesta mesura és imprescindible i que aquesta injecció de diners suposaria una bona solució per recuperar part dels diners públics que alguns governs han aportat a la banca per ajudar-la a evitar la fallida. La proposta, però, no ha convençut tothom i ha quedat només en una recomanació. El Canadà i Austràlia, per exemple, la rebutgen, perquè en el seu cas el sector financer no ha necessitat cap rescat amb diner públic.
Zapatero: "Cal posar deures als mercats"
El president espanyol i president de torn de la Unió Europea, José Luis Rodríguez Zapatero, ha advertit als seus col·legues del G-20 de la responsabilitat de posar deures als mercats. Per fer-ho, ha dit que Espanya està estudiant ampliar las competències del ja veterà i eficaç Fons de Garantia de Dipòsits. La vicepresidenta Salgado ha comentat la possibilitat que el fons, a part de garantir els dipòsits, asseguri també els productes que emeten els bancs o els diners que es deixen els bancs entre ells.
Enfrontaments al carrer
Al carrer han continuat els enfrontaments entre la policia i alguns manifestants, sense la gravetat dels que en les últimes hores han deixat un balanç de més de 400 detinguts. Aquest diumenge a la tarda, el districte financer de Toronto continuava sent un escenari fantasma. Mc Donalds, habitual perjudicat per les ires antisistema, ha tapat els seus aparadors. Boques de metro tancades, constants identificacions policials de vianants i un generós desplegament de seguretat per protegir les comitives dels caps d'estat i de govern feien tot l'efecte d'un estat d'excepció.
La recuperació econòmica encara és fràgil
En la cimera del G-8 prèvia a la del G-20, que es va celebrar dissabte a Toronto, es va constatar que la recuperació econòmica mundial encara és fràgil. Els caps dels vuit països més rics del món van reiterar que la crisi econòmica global és la més greu des de fa generacions i van admetre que la crisi havia retardat alguns dels objectius del mil·lenni, que s'havien d'assolir d'ara al 2015.
Més enllà de l'economia mundial, en l'extens comunicat que el G-8 ha emès també hi destaquen dos punts de tipus polític. Els dirigents del Canadà, els Estats Units, el Japó, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Rússia han condemnat els programes nuclears de Corea del Nord i l'Iran, i han qualificat d'"insostenible" la situació de la Franja de Gaza, que diuen que ha de canviar.
A banda dels vuit països més rics, el Canadà també havia convidat deu estats més en vies de desenvolupament i els mandataris de països del Tercer Món de l'Àfrica i d'Amèrica, entre els quals hi ha Haití, Algèria, el Senegal, Malawi, Sud-àfrica, Nigèria, Egipte i Jamaica, entre d'altres. A més, també hi van assistir altres mandataris amb veu pròpia en matèria de seguretat, com el president colombià, Álvaro Uribe.
Els líders dels països més industrialitzats i dels emergents han pactat un compromís: reduir a la meitat el dèficit públic el 2013 i que tres anys més tard, el 2016, aquest s'hagi estabilitzat. "A priori", els països de la Unió Europea haurien de tenir assolit aquest objectiu atenent els compromisos comunitaris aprovats en el Pacte d'Estabilitat i Creixement. Els països desenvolupats, però, no s'imposen cap mecanisme per aconseguir aquest ajustament fiscal. Les discrepàncies inicials -cadascú arribava a la cimera amb les seves pròpies fórmules- s'han mantingut i al final s'ha optat per deixar la porta oberta perquè cada país triï la via que consideri més adequada.
Tot i això, la decisió de reduir el dèficit s'acosta més a les tesis europees que a les dels Estats Units. Washington veu amb reticència els plans d'austeritat que han adoptat diversos països europeus. Creu que les retallades de sous i pensions i la falta d'inversió en obra pública suposarà que corrin menys diners i que això farà caure el consum i, per tant, el creixement. Tot plegat, temen que podria frenar la recuperació. La Unió europea, però, ha defensat que l'adopció de mesures dràstiques és compatible amb el creixament.
José Luis Rodríguez Zapatero ha defensat en la reunió les mesures empreses pel seu govern en la reforma fiscal i la retallada del dèficit. Tot això, davant els rumors constants de rescat financer que envolten Espanya. A la cimera, diversos líders l'han tornat a posar al mateix sac que Grècia i li han donat pressa per moure's. El president espanyol ha garantit als altres líders que compliran els seus compromisos.
No hi haurà taxa bancària global
Un altre dels temes que hi havia sobre la taula, la possible aplicació d'una taxa mundial als bancs, ha acabat de la mateixa manera. Tant els Estats Units com Europa consideren que aquesta mesura és imprescindible i que aquesta injecció de diners suposaria una bona solució per recuperar part dels diners públics que alguns governs han aportat a la banca per ajudar-la a evitar la fallida. La proposta, però, no ha convençut tothom i ha quedat només en una recomanació. El Canadà i Austràlia, per exemple, la rebutgen, perquè en el seu cas el sector financer no ha necessitat cap rescat amb diner públic.
Zapatero: "Cal posar deures als mercats"
El president espanyol i president de torn de la Unió Europea, José Luis Rodríguez Zapatero, ha advertit als seus col·legues del G-20 de la responsabilitat de posar deures als mercats. Per fer-ho, ha dit que Espanya està estudiant ampliar las competències del ja veterà i eficaç Fons de Garantia de Dipòsits. La vicepresidenta Salgado ha comentat la possibilitat que el fons, a part de garantir els dipòsits, asseguri també els productes que emeten els bancs o els diners que es deixen els bancs entre ells.
Enfrontaments al carrer
Al carrer han continuat els enfrontaments entre la policia i alguns manifestants, sense la gravetat dels que en les últimes hores han deixat un balanç de més de 400 detinguts. Aquest diumenge a la tarda, el districte financer de Toronto continuava sent un escenari fantasma. Mc Donalds, habitual perjudicat per les ires antisistema, ha tapat els seus aparadors. Boques de metro tancades, constants identificacions policials de vianants i un generós desplegament de seguretat per protegir les comitives dels caps d'estat i de govern feien tot l'efecte d'un estat d'excepció.
La recuperació econòmica encara és fràgil
En la cimera del G-8 prèvia a la del G-20, que es va celebrar dissabte a Toronto, es va constatar que la recuperació econòmica mundial encara és fràgil. Els caps dels vuit països més rics del món van reiterar que la crisi econòmica global és la més greu des de fa generacions i van admetre que la crisi havia retardat alguns dels objectius del mil·lenni, que s'havien d'assolir d'ara al 2015.
Més enllà de l'economia mundial, en l'extens comunicat que el G-8 ha emès també hi destaquen dos punts de tipus polític. Els dirigents del Canadà, els Estats Units, el Japó, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Rússia han condemnat els programes nuclears de Corea del Nord i l'Iran, i han qualificat d'"insostenible" la situació de la Franja de Gaza, que diuen que ha de canviar.
A banda dels vuit països més rics, el Canadà també havia convidat deu estats més en vies de desenvolupament i els mandataris de països del Tercer Món de l'Àfrica i d'Amèrica, entre els quals hi ha Haití, Algèria, el Senegal, Malawi, Sud-àfrica, Nigèria, Egipte i Jamaica, entre d'altres. A més, també hi van assistir altres mandataris amb veu pròpia en matèria de seguretat, com el president colombià, Álvaro Uribe.
