La cimera contra la "llei Wert" acorda esmenar el projecte en el tràmit al Congrés per mantenir la immersió en català
CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP volen consensuar unes esmenes contra la reforma educativa del PP, que passen perquè el model educatiu basat en la immersió lingüística en català continuï igual. La Generalitat destaca la unitat dels partits en els aspectes fonamentals de l'oposició a la LOMCE, i tots els grups coincideixen que la norma, tal com està plantejada, és inaplicable a Catalunya.
RedaccióActualitzat
Els partits que defensen el sistema d'immersió lingüística en català han acordat en una cimera al palau de la Generalitat presentar un seguit d'esmenes a la "llei Wert" durant la tramitació del projecte al Congrés. Aquestes esmenes, que se sumaran al recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), tenen com a objectiu que el sistema educatiu català continuï sent tal com és ara.
CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, juntament amb una representació del Consell Escolar, han escenificat la unitat d'acció contra la reforma educativa del Partit Popular. Tot i que la Generalitat ha destacat que l'objectiu de la cimera ha arribat a "bon port", partits com el PSC, Iniciativa i la CUP també han qüestionat la feina del govern i han demanat que es prohibeixi subvencionar les escoles que separen l'alumnat per sexe i destinar més recursos a beques menjador.
El paquet d'esmenes que el govern ha posat damunt la taula busca modificar 12 articles i una disposició addicional de la LOMCE que fan referència a l'ensenyament del català, el currículum escolar i la distribució de competències i modalitats d'avaluació, entre altres aspectes.
Així, per exemple, consideren que, quan es tracta de l'ús de la llengua pròpia o cooficial com a llengua vehicular del sistema educatiu, la referència seran els respectius Estatuts d'Autonomia i les lleis d'educació. És a dir, que les esmenes pretenen que hi continuï havent immersió en català i que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) en sigui el marc de referència, en contra del que determina la "llei Wert", que pretén que el castellà també sigui vehicular. Per evitar suspicàcies, el text recull que els alumnes hauran de tenir "el ple domini de les dues llengües cooficials en acabar l'educació obligatòria".
També planteja que els alumnes no hagin de triar entre Batxillerat i Formació Professional a Quart d'ESO i que, a l'hora de definir el currículum escolar, el ministeri continuï decidint el 55% del contingut i la resta sigui competència autonòmica.
La trobada ha durat més de dues hores i mitja i hi han participat tots els partits parlamentaris excepte el PP i Ciutadans. El cap de l'executiu, Artur Mas, hi ha estat acompanyat pels consellers Irene Rigau, Ferran Mascarell i Francesc Homs.
Rigau: "Estem d'acord en allò que és fonamental"
La consellera d'Ensenyament ha celebrat que els grups hagin consensuat una estratègia comuna davant d'una llei que, coincideixen, és "inaplicable". Rigau ha argumentat que implicaria que la Generalitat "perdi la possibilitat de dirigir el sistema educatiu de Catalunya". Tot i que encara s'ha de decidir si les esmenes es presentaran de forma conjunta al Congrés i si es modificaran els textos que ha proposat el govern, Rigau ha destacat que "la veu majoritària de les forces catalanes coincidirà" en aquests documents.
La consellera ha insinuat que, si la llei es retarda al Congrés i al TC, podria no entrar en vigor fins el curs 2015-2016 però llavors el PP ja podria haver perdut les eleccions espanyoles. Rigau ha remarcat que, si prospera la "llei Wert", en cinc anys els alumnes catalans podrien deixar de conèixer les comarques, els rius, la història o la literatura catalanes.
Preguntada per les crítiques al concert amb les escoles d'elit que separen nens i nenes, la consellera ha recordat que ara s'estan aplicant els concerts acordats pel tripartit i que l'impacte real d'una prohibició es veuria d'aquí a 13 anys, perquè hi ha el compromís amb els nens de 3 anys de pagar-los l'educació fins als 16.
Els matisos de la unitat
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha assegurat que hi ha una "unitat sense fissures" a l'hora de defensar el model educatiu català. "Hi ha unitat absoluta i no hi ha escletxa en la unitat d'acció interna a Catalunya, amb les esmenes al Congrés i a l'hora de portar això al Tribunal Constitucional", ha explicat després de la cimera.
El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha remarcat també l'acord assolit entre els assitents a la reunió per "resistir contra la llei un cop estigui aprovada. Aquesta resistència s'ha de basar en una acció conjunta al Parlament i al Congrés, sense renunciar a accions jurídiques i a anar a institucions europees".
El PSC comparteix el fons de les esmenes a la LOMCE que ha plantejat el govern de CiU, però, a l'espera de veure com es concreten, obre un front amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Els socialistes presentaran aquest dimecres dues esmenes a la Llei d'Educació de Catalunya amb l'objectiu que es prohibeixi el concert a les escoles que separen els alumnes per sexe i que obligui a consensuar amb els ajuntaments el possible tancament d'una escola pública en una població.
El líder d'Iniciativa Verds, Joan Herrera, ha reclamat que s'incrementin les beques menjador i que se substitueixi els professors malalts el dia següent d'agafar la baixa a Catalunya. Herrera ha qualificat el context socioeconòmic actual com "una situació extrema" i ha dit que és el moment que "les escoles d'elit que segreguen nens i nenes deixin de rebre el concert" i "aquests recursos es destinin a beques menjador i a garantir que els professors que estan de baixa siguin substituïts" l'endemà. Pel que fa a la LOMCE, els ecosocialistes han qualificat la "llei Wert" de "retrocés sense precedents" i "la pitjor llei que mai hem vist".
El diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha coincidit que davant l'aprovació de la LOMCE cal que la comunitat educativa resisteixi. La llei és "inaplicable i s'ha de fer inaplicable. Hem de construir una muralla popular que faci inaplicable aquesta mesura. Que vingui el ministre Wert o la policia centre a centre a aplicar-la". A nivell polític "es tracta d'un intent de cop d'estat educatiu que mira d'uniformitzar l'educacio a nivell de l'estat espanyol".
Avantprojecte aprovat
El govern espanyol ja n'ha aprovat l'avantprojecte de la reforma per discutir-lo al Congrés. La setmana passada, després de presentar-lo en la Comissió d'Educació, el ministre es va oferir a negociar acords parcials, que van ser rebutjats. Els grups de l'oposició volen que es retiri el projecte i es comenci de nou, però amb consens.
CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, juntament amb una representació del Consell Escolar, han escenificat la unitat d'acció contra la reforma educativa del Partit Popular. Tot i que la Generalitat ha destacat que l'objectiu de la cimera ha arribat a "bon port", partits com el PSC, Iniciativa i la CUP també han qüestionat la feina del govern i han demanat que es prohibeixi subvencionar les escoles que separen l'alumnat per sexe i destinar més recursos a beques menjador.
El paquet d'esmenes que el govern ha posat damunt la taula busca modificar 12 articles i una disposició addicional de la LOMCE que fan referència a l'ensenyament del català, el currículum escolar i la distribució de competències i modalitats d'avaluació, entre altres aspectes.
Així, per exemple, consideren que, quan es tracta de l'ús de la llengua pròpia o cooficial com a llengua vehicular del sistema educatiu, la referència seran els respectius Estatuts d'Autonomia i les lleis d'educació. És a dir, que les esmenes pretenen que hi continuï havent immersió en català i que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) en sigui el marc de referència, en contra del que determina la "llei Wert", que pretén que el castellà també sigui vehicular. Per evitar suspicàcies, el text recull que els alumnes hauran de tenir "el ple domini de les dues llengües cooficials en acabar l'educació obligatòria".
També planteja que els alumnes no hagin de triar entre Batxillerat i Formació Professional a Quart d'ESO i que, a l'hora de definir el currículum escolar, el ministeri continuï decidint el 55% del contingut i la resta sigui competència autonòmica.
La trobada ha durat més de dues hores i mitja i hi han participat tots els partits parlamentaris excepte el PP i Ciutadans. El cap de l'executiu, Artur Mas, hi ha estat acompanyat pels consellers Irene Rigau, Ferran Mascarell i Francesc Homs.
Rigau: "Estem d'acord en allò que és fonamental"
La consellera d'Ensenyament ha celebrat que els grups hagin consensuat una estratègia comuna davant d'una llei que, coincideixen, és "inaplicable". Rigau ha argumentat que implicaria que la Generalitat "perdi la possibilitat de dirigir el sistema educatiu de Catalunya". Tot i que encara s'ha de decidir si les esmenes es presentaran de forma conjunta al Congrés i si es modificaran els textos que ha proposat el govern, Rigau ha destacat que "la veu majoritària de les forces catalanes coincidirà" en aquests documents.
La consellera ha insinuat que, si la llei es retarda al Congrés i al TC, podria no entrar en vigor fins el curs 2015-2016 però llavors el PP ja podria haver perdut les eleccions espanyoles. Rigau ha remarcat que, si prospera la "llei Wert", en cinc anys els alumnes catalans podrien deixar de conèixer les comarques, els rius, la història o la literatura catalanes.
Preguntada per les crítiques al concert amb les escoles d'elit que separen nens i nenes, la consellera ha recordat que ara s'estan aplicant els concerts acordats pel tripartit i que l'impacte real d'una prohibició es veuria d'aquí a 13 anys, perquè hi ha el compromís amb els nens de 3 anys de pagar-los l'educació fins als 16.
Els matisos de la unitat
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha assegurat que hi ha una "unitat sense fissures" a l'hora de defensar el model educatiu català. "Hi ha unitat absoluta i no hi ha escletxa en la unitat d'acció interna a Catalunya, amb les esmenes al Congrés i a l'hora de portar això al Tribunal Constitucional", ha explicat després de la cimera.
El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha remarcat també l'acord assolit entre els assitents a la reunió per "resistir contra la llei un cop estigui aprovada. Aquesta resistència s'ha de basar en una acció conjunta al Parlament i al Congrés, sense renunciar a accions jurídiques i a anar a institucions europees".
El PSC comparteix el fons de les esmenes a la LOMCE que ha plantejat el govern de CiU, però, a l'espera de veure com es concreten, obre un front amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Els socialistes presentaran aquest dimecres dues esmenes a la Llei d'Educació de Catalunya amb l'objectiu que es prohibeixi el concert a les escoles que separen els alumnes per sexe i que obligui a consensuar amb els ajuntaments el possible tancament d'una escola pública en una població.
El líder d'Iniciativa Verds, Joan Herrera, ha reclamat que s'incrementin les beques menjador i que se substitueixi els professors malalts el dia següent d'agafar la baixa a Catalunya. Herrera ha qualificat el context socioeconòmic actual com "una situació extrema" i ha dit que és el moment que "les escoles d'elit que segreguen nens i nenes deixin de rebre el concert" i "aquests recursos es destinin a beques menjador i a garantir que els professors que estan de baixa siguin substituïts" l'endemà. Pel que fa a la LOMCE, els ecosocialistes han qualificat la "llei Wert" de "retrocés sense precedents" i "la pitjor llei que mai hem vist".
El diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha coincidit que davant l'aprovació de la LOMCE cal que la comunitat educativa resisteixi. La llei és "inaplicable i s'ha de fer inaplicable. Hem de construir una muralla popular que faci inaplicable aquesta mesura. Que vingui el ministre Wert o la policia centre a centre a aplicar-la". A nivell polític "es tracta d'un intent de cop d'estat educatiu que mira d'uniformitzar l'educacio a nivell de l'estat espanyol".
Avantprojecte aprovat
El govern espanyol ja n'ha aprovat l'avantprojecte de la reforma per discutir-lo al Congrés. La setmana passada, després de presentar-lo en la Comissió d'Educació, el ministre es va oferir a negociar acords parcials, que van ser rebutjats. Els grups de l'oposició volen que es retiri el projecte i es comenci de nou, però amb consens.
