L'FMI preveu que l'atur a Espanya toqui sostre aquest any i arribi a una taxa del 27%
El Fons ha rectificat el seu últim informe del gener i pronostica una contracció d'una dècima per a Espanya, fins a l'1,6% per a aquest any. Per al 2014 preveu un creixement del 0,7%. Aquestes dades contrasten amb les del govern espanyol, que per a aquest anys havia calculat una reculada del PIB del 0,5% i per al 2014 un repunt de l'1,2%.
RedaccióActualitzat
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha presentat el seu informe sobre les "Perspectives Econòmiques Globals". La situació a Espanya empitjora. Respecte a l'últim informe del gener, el Fons preveu una contracció del PIB espanyol d'una dècima per a aquest any, fins a l'1,6%, de manera que Espanya es mantindrà a la cua de les economies avançades. Per al 2014 es preveu un creixement del 0,7%. Aquestes dades contrasten amb les del govern espanyol, que ha previst per a aquest 2013 una reculada del PIB del 0,5% i un repunt de l'1,2% per al pròxim any.
Pel que fa a l'atur, el Fons espera que la desocupació a Espanya toqui sostre aquest 2013 i arribi a una taxa del 27%, la més elevada de l'eurozona juntament amb Grècia. L'atur no es començarà a reduir lleugerament fins al 2014, quan es preveu que se situï en el 26,5%.
Pel que fa als preus, es preveu una progressiva reducció de les pressions inflacionistes a Espanya, del 2,4% del 2012 a un 1,9% de finals del 2013 i a un 1,5% per al tancament del 2014.
Com a dada encoratjadora, s'espera que la balança del compte corrent torni a ser positiva el 2013 amb un 1,1% i creixi fins al 2,2% el 2014, estimulada per l'avanç del sector exterior espanyol.
Amb aquestes dades, l'economista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard, ha demanat més esforços a Espanya per ajustar un deute que continuarà creixent fins més enllà del 2014 i que representa un risc per a la futura prosperitat econòmica. En l'informe s'adverteix Madrid que li queda un llarg camí per aconseguir una bona salut fiscal.
El Fons revisa també a la baixa les perspectives de l'eurozona, amb un retrocés del 0,3% del PIB per a aquest any. Aquest descens és més destacable a França i Itàlia. França tancarà aquest any amb recessió i amb una caiguda del PIB del 0,1%, davant del 0,3% positiu previst al gener. Itàlia aguditzarà la seva recessió el 2013 fins a l'1,5%, respecte a l'1,1% previst fa tres mesos. Alemanya, considerada la locomotora europea, veu revisat a l'alça el seu creixement per al 2013 amb un 0,6%. És l'únic increment a l'Eurozona previst per l'FMI en aquest nou informe.
A mitjà termini, l'organisme internacional dirigit per Christine Lagarde ha subratllat que "els desafiaments per a la zona euro són la fatiga de l'ajust fiscal, les insuficients reformes institucionals i un prolongat estancament".
L'FMI torna a reincidir en la importància d'aprofundir en la reforma laboral, amb especial èmfasi en els països del sud d'Europa, "per augmentar la seva competitivitat" i millorar la seva productivitat. Així mateix, el Fons urgeix que "el ritme de consolidació fiscal sigui creïble, amb objectius estructurals més que nominals" a l'eurozona.
L'organisme insisteix en la seva crida al Banc Central Europeu (BCE) perquè mantingui la seva política monetària expansiva, en apuntar que, tenint en compte "el descens esperat de les pressions inflacionistes, encara hi ha espai monetari per a més mesures d'estímul no convencionals".
Per a la segona meitat de l'any i principis del 2014 s'espera que es comenci a deixar notar una recuperació "molt gradual" de l'economia a la zona euro, ajudada per un "fre fiscal menor i una moderada millora de les condicions de crèdit".
Pel que fa a l'atur, el Fons espera que la desocupació a Espanya toqui sostre aquest 2013 i arribi a una taxa del 27%, la més elevada de l'eurozona juntament amb Grècia. L'atur no es començarà a reduir lleugerament fins al 2014, quan es preveu que se situï en el 26,5%.
Pel que fa als preus, es preveu una progressiva reducció de les pressions inflacionistes a Espanya, del 2,4% del 2012 a un 1,9% de finals del 2013 i a un 1,5% per al tancament del 2014.
Com a dada encoratjadora, s'espera que la balança del compte corrent torni a ser positiva el 2013 amb un 1,1% i creixi fins al 2,2% el 2014, estimulada per l'avanç del sector exterior espanyol.
Amb aquestes dades, l'economista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard, ha demanat més esforços a Espanya per ajustar un deute que continuarà creixent fins més enllà del 2014 i que representa un risc per a la futura prosperitat econòmica. En l'informe s'adverteix Madrid que li queda un llarg camí per aconseguir una bona salut fiscal.
El Fons revisa també a la baixa les perspectives de l'eurozona, amb un retrocés del 0,3% del PIB per a aquest any. Aquest descens és més destacable a França i Itàlia. França tancarà aquest any amb recessió i amb una caiguda del PIB del 0,1%, davant del 0,3% positiu previst al gener. Itàlia aguditzarà la seva recessió el 2013 fins a l'1,5%, respecte a l'1,1% previst fa tres mesos. Alemanya, considerada la locomotora europea, veu revisat a l'alça el seu creixement per al 2013 amb un 0,6%. És l'únic increment a l'Eurozona previst per l'FMI en aquest nou informe.
A mitjà termini, l'organisme internacional dirigit per Christine Lagarde ha subratllat que "els desafiaments per a la zona euro són la fatiga de l'ajust fiscal, les insuficients reformes institucionals i un prolongat estancament".
L'FMI torna a reincidir en la importància d'aprofundir en la reforma laboral, amb especial èmfasi en els països del sud d'Europa, "per augmentar la seva competitivitat" i millorar la seva productivitat. Així mateix, el Fons urgeix que "el ritme de consolidació fiscal sigui creïble, amb objectius estructurals més que nominals" a l'eurozona.
L'organisme insisteix en la seva crida al Banc Central Europeu (BCE) perquè mantingui la seva política monetària expansiva, en apuntar que, tenint en compte "el descens esperat de les pressions inflacionistes, encara hi ha espai monetari per a més mesures d'estímul no convencionals".
Per a la segona meitat de l'any i principis del 2014 s'espera que es comenci a deixar notar una recuperació "molt gradual" de l'economia a la zona euro, ajudada per un "fre fiscal menor i una moderada millora de les condicions de crèdit".
