L'Estatut, tururut

L'Estatut, tururut

L'Estatut, tururut

Actualitzat
Xavier Bosch, presentador i director del programa "Àgora"

Xavier Bosch, presentador i director del programa "Àgora"

Som periodistes per això. Per córrer com ahir, per canviar de plans quatre vegades en tres hores i, al capdavall, per intentar donar als espectadors de TV3 una explicació del que significa la sentència tocatardana del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Per estripar uns guions, per avançar l'horari, per muntar uns vídeos gairebé en directe, per desconvocar convidats i dur-ne uns altres no cal tenir cap sensació d'heroïcitat. Només és feina, però agraeixes sentir l'adrenalina de l'ofici i veure que els teus companys de l'equip de l'"Àgora" s'estimulen com tu. L'objectiu és explicar bé les coses i maldar perquè no es notin les decepcions professionals del dia. Per exemple, el disgust de veure que quan ja has convidat els portaveus parlamentaris del sis partits n'hi ha dos, com PSC i CiU, que es posen d'acord per no enviar ningú al programa. L'excusa oficial és que ningú de les seves formacions no farà declaracions durant dos dies. La paradoxa és que, en el mateix moment que per un telèfon t'estan dient això, per l'altre t'estan convocant a peu dret a la porta de Catalunya Ràdio perquè, abans del programa de Joan Barril, l'Artur Mas farà unes declaracions. En resum, quan falten cinquanta minuts per començar l'especial "Àgora" d'ahir, encara estàvem convidant directors de diari. Per una nit que no és gens avinent abandonar la redacció, els rotatius van saber estar a l'altura de la notícia. "La Vanguardia", "El Periódico", l'"Avui", "El Punt" i l'"Abc" no hi van faltar. Les edicions d'"El País" i d'"El Mundo", que també van ser convidats, no van poder-hi enviar ningú, tot i que ho van intentar.

A l'"Àgora" vam rebre la sentència a les nou tocades. A les onze, a l'inici del programa, podíem explicar quins catorze articles es consideraven inconstitucionals i quins 23 preceptes s'adequen a la Constitució, tan sols si se'n fa la interpretació que han decidit els deu magistrats. A mesura que a la redacció vam anar veient la lletra petita de la sentència, article per article, vam anar ensumant la magnitud de la retallada. Comptat i debatut, no ens podem consolar dient que han mantingut intacte el 95% del text, perquè n'hi ha hagut prou que passin el ribot pel 5% de la llei perquè ens portin molts graons avall en l'autogovern. En l'àmbit judicial –que era una de les gràcies de l'Estatut- la tisorada és enorme. En l'àmbit lingüístic, que és el moll de l'os del nostre país, la nostra cultura i la nostra identitat, el Constitucional mena el català al pitjor dels escenaris de la democràcia, i això que ens queda ens porta molt més enrere que a l'Estatut del 79. Hi hem perdut bous i esquelles. La sensació d'injustícia i d'impotència és profunda. I ja ens podem anar calçant. Aquesta setmana el Parlament aprovarà la llei del cinema amb els vots del tripartit i CiU, però ja podem saber que també quedarà en paper mullat quan el Partit Popular la recorri al Tribunal Constitucional. Però més val que no donem idees, oi?