L'Associació Catalana de Síndrome de Sjögren es constitueix per sensibilitzar la societat i el col·lectiu sanitari
L'Associació Catalana de Síndrome de Sjogren s'ha constituït amb l'objectiu de difondre les característiques d'aquesta malaltia, tan poc coneguda, entre la societat catalana, però sobretot amb la voluntat de sensibilitzar el col·lectiu sanitari mèdic i privat perquè inverteixi en recerca. La Síndrome de Sjögren afecta un 1% de la població catalana, en la gran majoria dels casos dones d'entre 40 i 60 anys. Apareix normalment coincidint amb la menopausa i els metges tenen dificultats per diagnosticar-la perquè els símptomes són molt variats. Sobretot destaca la sequedat d'ulls i artritis.
La relacions públiques de l'Associació, Maria Victòria Espiniella, ha explicat que la Síndrome de Sjögren es pot presentar tant com un "dolor i cansament, com una sequetat generalitzada al cos, com també atacant-te diferents òrgans del cos". Per a Espinella el més greu és que a causa d'aquesta diversitat de símptomes, en la majoria de casos les persones afectades per aquesta Síndrome reben un diagnòstic "després de 3 o 4 anys d'estar patint aquesta malaltia i no saber a quina porta trucar".
Espiniella destaca la incomprensió de la societat i dels familiars de l'afectada, a causa del desconeixement de la malaltia. L'Associació disposa d'un grup de suport per a l'intercanvi d'experiències.
La Síndrome de Sjögren rep el nom de l’oftalmòleg suec que a principis dels anys trenta va descriure per primer cop aquesta malaltia que es caracteritzava per la sequetat d’ulls i l’artritis. La definició d’aquesta patologia ha anat augmentant fins a arribar a l’actual, una malaltia reumàtica crònica de causa desconeguda en la qual els limfòcits envaeixen unes glàndules del cos humà, cosa que fa que aquestes funcionin de forma deficient.
D’aquesta manera el sistema immunitari del cos destinat a defensar de les agressions externes reacciona contra ell mateix produïnt anticossos que destrueixen els teixits de les glàndules a les que no reconeix com a propis. Aquestes glàndules són les encarregades de produir els líquids que hidraten, lubriquen i suavitzen i en no treballar amb normalitat les seves funcions queden disminuïdes o anul•lades.
