L'Aragó dóna reconeixement al català però sense fer-lo oficial

Les Corts de l'Aragó han aprovat la llei de llengües, que reconeix el català i l'aragonès sense fer-los oficials. Amb més drets que deures, el text protegeix la gent que parla català a la Franja i preveu que els qui vulguin rebre educació en català o dirigir-se en aquesta llengua a l'administració ho puguin fer, tot i que no serà obligatori. Mentre que els sectors conservadors ho veuen excessiu, a la Franja de Ponent creuen que s'ha fet curt, però que és un primer pas.
L'Aragó dóna reconeixement al català però sense fer-lo oficial
Saragossa

L'Aragó dóna reconeixement al català però sense fer-lo oficial

Les Corts de l'Aragó han aprovat la llei de llengües, que reconeix el català i l'aragonès sense fer-los oficials. Amb més drets que deures, el text protegeix la gent que parla català a la Franja i preveu que els qui vulguin rebre educació en català o dirigir-se en aquesta llengua a l'administració ho puguin fer, tot i que no serà obligatori. Mentre que els sectors conservadors ho veuen excessiu, a la Franja de Ponent creuen que s'ha fet curt, però que és un primer pas.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El ple de les Corts d'Aragó ha aprovat la Llei d'Ús, Protecció i Promoció de les Llengües Pròpies de la regió. La norma, aprovada amb els vots del PSOE i la Chunta Aragonesista, estableix el castellà com l'única llengua oficial de l'Aragó i el català i l'aragonès com a "llengües pròpies originals i històriques", que gaudiran de protecció i se'n garantirà i afavorirà l'ensenyament.

La llei de llengües aragonesa és un compromís personal del president d'aquesta comunitat, Marcel·lí Iglesias, que és catalanoparlant. Iglesias ha rebut el suport del seu partit, el PSOE, i de la Chunta Aragonesista, però no ha aconseguit el d'Izquierda Unida, que ha votat en contra de la llei perquè la considera insuficient. Tampoc hi han votat a favor el PP, que s'hi ha oposat amb molta duresa des que es va presentar, el mes de juny passat, ni el Partit Aragonès, soci de govern dels socialistes, que la considera innecessària.

La llei de llengües preveu, a banda que es puguin fer servir a les administracions oficials, la creació del Consell Superior de les Llengües d'Aragó, una institució que en garantirà l'ús. Pel que fa a l'assignatura de català que s'imparteix a la Franja, continuarà sent optativa.

El debat ha generat molt expectació. Fins a les Corts d'Aragó hi han anat membres de la plataforma No Parlem Català, que han desplegat una pancarta, però també alcaldes i polítics de la Franja que no s'han volgut perdre el moment. I és que aquesta llei és la culminació d'un procés que va començar fa 25 anys, quan es va iniciar l'ensenyament del català a les escoles de la Franja.

VÍDEOS RELACIONATS