Inauguren una placa en homenatge als veïns del Camp de la Bota
Aquest diumenge al matí s'ha col·locat una placa commemorativa davant l'edifici Fòrum per recordar un paisatge urbà molt diferent de l'actual: el del Camp de la Bota, el barri de barraques que va existir en el lloc que ara ocupa el Parc del Fòrum, des del 1870 fins a l'enderroc definitiu, l'any 1989, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona.
A l'acte d'inauguració hi han assistit antics habitants del Camp de la Bota, molts actualment veïns del barri de la Mina. També persones que van treballar per millorar les condicions de vida en un barri molt desatès per les autoritats durant el franquisme.
És la segona de les plaques commemoratives que es col·loquen per iniciativa de la Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona, per fer visible en el paisatge urbà una realitat que va ser viscuda per més de 100.000 persones, un set per cent de la població de la ciutat als anys seixanta. El barraquisme va sorgir per la falta d'habitatges per a la gent treballadora, i va durar gairebé un segle. El 25 de novembre es va posar la primera placa a la platja del Somorrostro, que va recuperar el nom gràcies a una iniciativa ciutadana, impulsada arran de l'emissió del programa del "30 minuts" de TV3 "Barraques. L'altra ciutat" i del documental del "Sense ficció" "Barraques. La ciutat oblidada".
El Camp de la Bota
El barri de barraques del Camp de la Bota estava situat en un antic terreny de sorra i aiguamolls, entre la via del tren de la costa i la platja, una zona sovint inundada pels temporals de mar. El principal nucli, Pequín, a la vora d'un edifici militar conegut com el castell de les Quatre Torres, ja existia des del 1870, quan era un barri de pescadors. La població va anar creixent amb les onades migratòries del segle XX, a causa de la falta d'habitatge a la ciutat, i va arribar als 4.500 habitants. Sense clavegueram ni els serveis més elementals, les condicions de vida eren molt difícils. Les barraques eren de dimensions molt petites i es vivia al carrer.
Antònia Farré, antiga veïna, va arribar amb la seva família des de Manlleu, el 1946, fugint de la gana. El seu pare va construir una barraca i un local conegut com el "bar del Catalán." Es van integrar molt bé en un barri on la vida es feia al carrer i on hi havia una bona convivència: "Jo m'he criat amb castellans i amb catalans, però m'he criat molt amb gitanos, i estic molt contenta."
Per Francisco Moreno, nascut en un altre barri de barraques, el Somorrostro, al Camp de la Bota "no hi havia paios ni gitanos, no hi havia classes. Hi havia gent treballadora que havia de viure el dia a dia. Tots els veïns es coneixien i la pena d'un era la de tots."
A partir dels anys seixanta, els dos nuclis del Camp de la Bota, Pequín a Barcelona i el Parapet a Sant Adrià de Besòs, es van convertir en destí de famílies d'altres barris de barraques enderrocats. El Camp de la Bota era un indret remot i aïllat que durant la postguerra es va fer servir per fer-hi afusellaments. Entre 1939 i 1952, la meitat de les execucions a Catalunya es van fer al Parapet. El barri va anar agafant fama de lloc conflictiu.
Francisco Moreno creu que "si el barri estava en aquell lloc remot era perquè a la ciutat de Barcelona li convenia, era com un gueto que no parava de créixer. Barri marginal? Era un barri de treballadors, de gent lluitadora. Potser faltat de cultura, perquè en aquella època no la van donar."
El barri estava desatès per les autoritats franquistes. Els escolapis van muntar una escola al castell ja abandonat pels militars i després Càritas va fer un dispensari i la guarderia. També es van crear equipaments específics per a la població gitana. El 1974, el nou polígon de la Mina va absorbir molts veïns, però amb la constant arribada de nous habitants, les barraques del Camp de la Bota encara van durar fins l'any 1989 quan es van enderrocar les últimes.
Les obres dels Jocs Olímpics i després el Fòrum van esborrar el barri del mapa, però no pas de la memòria dels antics habitants, que en molts casos en tenen un record positiu pels vincles de solidaritat que hi havia. Lamentaven el fet que no hi hagués cap constància en el lloc de l'existència del barri.
Ara, amb la col·locació de la placa commemorativa, s'ha fet un pas contra l'oblit, i en les pròximes setmanes es col·locaran més plaques en altres indrets de Barcelona on van existir barris de barraques.
