Extremadura, Aragó i Madrid planten cara a Rajoy sobre la flexibilització del dèficit
Monago adverteix que "no permetrà" que es beneficiï Catalunya a costa de les autonomies "complidores". González, per la seva part, considera "inacceptable" que Mas vulgui "canviar diners per independència", però es mostra més obert a parlar d'uns "ajustos especials" segons les autonomies. El govern d'Aragó reclama que totes les autonomies compleixin igual per garantir així la igualtat de tots els espanyols. Galícia diu que està d'acord que s'ajudin les comunitats amb més dèficit, però a canvi de contrapartides per a aquelles que sí que compleixen.
RedaccióActualitzat
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha obert la porta a aplicar una flexibilització del dèficit a algunes autonomies, entre les quals hi hauria Catalunya. Extremadura, Madrid i Aragó han expressat la disconformitat amb Rajoy.
El president de la Junta d'Extremadura, José Antonio Monago, el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i el govern d'Aragó, tots tres del Partit Popular, han coincidit a criticar Catalunya per la petició que ha fet de tenir més marge sobre el límit de dèficit. Les seves declaracions suposen tot un desafiament al president del govern espanyol just l'endemà que va demanar als barons del partit "seny i generositat" per pactar un dèficit asimètric.
Monago ho ha dit a través d'una nota de premsa on ha advertit Rajoy que "no permetrà" que es beneficiï Catalunya a costa de les autonomies "complidores" que han aconseguit no superar l'objectiu de dèficit marcat. El govern extremeny també ha indicat que les comunitats que vulguin excedir del percentatge de l'1,2%, com és el cas de Catalunya, haurien de demanar el suport de les altres autonomies al Consell de Política Fiscal i Financera.
Per la seva banda, González ha considerat "inadmissible" que Mas tracti de "canviar diners per independència", tot i que ha admès que "amb caràcter excepcional" es podrien fer "ajustos especials" en els dèficits de les comunitats autònomes. El president de la Comunitat de Madrid s'ha mostrat més obert a una flexibilització segons autonomies i ha dit que, pel que fa a l'àmbit estrictament econòmic, els governs espanyol i català podrien arribar a "plantejaments comuns".
"Crec que canviar diners per independència és inadmissible. Encara que no hi hagués crisi, aquest plantejament no es pot admetre", ha assenyalat el president madrileny en una entrevista a la Cadena Cope.
Una mica abans, José Antonio Monago s'ha referit a la mateixa qüestió i ha exigit que "la lleialtat i el compliment han de ser recompensats en aquelles regions que han fet un esforç". El govern extremeny ha acompanyat les crítiques amb bones paraules, i ha dit que actuarà amb "seny" i sempre dins de la Constitució.
Per la seva banda, el govern d'Aragó demanarà que totes les autonomies tinguin el mateix objectiu de dèficit el 2013, és a dir, que totes assumeixin l'objectiu que finalment accepti Brussel·les per a Espanya i que probablement serà de l'1,2% davant del 0,7% que es va establir a principis d'any.
En la roda de premsa posterior a la reunió al Consell de Govern, el conseller de Presidència aragonès, Roberto Bermúdez de Castro, ha insistit que no ha variat "gens ni mica" la seva opinió" i que el dèficit ha de ser "igual per a tots". "És una línia vermella". "Mentre alguns ens hem ajustat, altres segueixen gastant en ambaixades i altres coses", ha lamentat. "Tots els ciutadans espanyols, visquin on visquin, són iguals" i per això tots tenen "els mateixos drets". Adoptar un objectiu de dèficit o un altre permet a les autonomies tenir més o menys recursos i, per tant, prestar més o menys serveis essencials, ha afegit Castro.
El govern d'Aragó ha emplaçat a esperar la pròxima reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en què es fixaran els objectius. Bermúdez de Castro no ha avançat quin serà el sentit del vot del govern d'Aragó, encara que, amb una proposta d'objectiu asimètric, l'executiu estarà, en principi, pel "no".
El 2012, cinc comunitats van incomplir l'objectiu de dèficit: Andalusia, les Balears, Catalunya, el País Valencià i Múrcia. El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques va assegurar que hauran d'acabar el 2013 per sota del registre que van obtenir l'any passat.
Fabra, l'altra cara de la moneda
En canvi, un altre baró del PP, el president valencià, Alberto Fabra, defensa el dèficit asimètric segons la realitat de cada autonomia. Fabra assegura que l'any passat la Comunitat Valenciana ja va fer un gran esforç i, tot i així, va quedar lluny de l'objectiu fixat. Per això ha defensat que el límit sigui, com a mínim, igual al que finalment es va aconseguir el 2012.
Galícia, en un terme mitjà
El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, accepta que s'actuï amb "generositat" amb les comunitats que no compleixen el dèficit, però ha advertit que les que sí que ho fan i "no són un problema" per als objectius de discriminació positiva tinguin prioritat en l'accés "a determinats fons estatals.
Feijoó ha emfasitzat que l'executiu de Rajoy ha ajudat "més que cap altre" les comunitats amb "molts problemes" mitjançant fons de liquiditat per pagar factures, aportant recursos addicionals per "reduir la demora" en el pagament a proveïdors o ampliant el termini per a la devolució de les liquidacions positives. "Entenem que aquestes comunitats necessiten unes ajudes, de la mateixa manera que també crec que la generositat amb les autonomies que no compleixen el dèficit no pot perjudicar les que sí que ho fan."
El president de la Junta d'Extremadura, José Antonio Monago, el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i el govern d'Aragó, tots tres del Partit Popular, han coincidit a criticar Catalunya per la petició que ha fet de tenir més marge sobre el límit de dèficit. Les seves declaracions suposen tot un desafiament al president del govern espanyol just l'endemà que va demanar als barons del partit "seny i generositat" per pactar un dèficit asimètric.
Monago ho ha dit a través d'una nota de premsa on ha advertit Rajoy que "no permetrà" que es beneficiï Catalunya a costa de les autonomies "complidores" que han aconseguit no superar l'objectiu de dèficit marcat. El govern extremeny també ha indicat que les comunitats que vulguin excedir del percentatge de l'1,2%, com és el cas de Catalunya, haurien de demanar el suport de les altres autonomies al Consell de Política Fiscal i Financera.
Per la seva banda, González ha considerat "inadmissible" que Mas tracti de "canviar diners per independència", tot i que ha admès que "amb caràcter excepcional" es podrien fer "ajustos especials" en els dèficits de les comunitats autònomes. El president de la Comunitat de Madrid s'ha mostrat més obert a una flexibilització segons autonomies i ha dit que, pel que fa a l'àmbit estrictament econòmic, els governs espanyol i català podrien arribar a "plantejaments comuns".
"Crec que canviar diners per independència és inadmissible. Encara que no hi hagués crisi, aquest plantejament no es pot admetre", ha assenyalat el president madrileny en una entrevista a la Cadena Cope.
Una mica abans, José Antonio Monago s'ha referit a la mateixa qüestió i ha exigit que "la lleialtat i el compliment han de ser recompensats en aquelles regions que han fet un esforç". El govern extremeny ha acompanyat les crítiques amb bones paraules, i ha dit que actuarà amb "seny" i sempre dins de la Constitució.
Per la seva banda, el govern d'Aragó demanarà que totes les autonomies tinguin el mateix objectiu de dèficit el 2013, és a dir, que totes assumeixin l'objectiu que finalment accepti Brussel·les per a Espanya i que probablement serà de l'1,2% davant del 0,7% que es va establir a principis d'any.
En la roda de premsa posterior a la reunió al Consell de Govern, el conseller de Presidència aragonès, Roberto Bermúdez de Castro, ha insistit que no ha variat "gens ni mica" la seva opinió" i que el dèficit ha de ser "igual per a tots". "És una línia vermella". "Mentre alguns ens hem ajustat, altres segueixen gastant en ambaixades i altres coses", ha lamentat. "Tots els ciutadans espanyols, visquin on visquin, són iguals" i per això tots tenen "els mateixos drets". Adoptar un objectiu de dèficit o un altre permet a les autonomies tenir més o menys recursos i, per tant, prestar més o menys serveis essencials, ha afegit Castro.
El govern d'Aragó ha emplaçat a esperar la pròxima reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en què es fixaran els objectius. Bermúdez de Castro no ha avançat quin serà el sentit del vot del govern d'Aragó, encara que, amb una proposta d'objectiu asimètric, l'executiu estarà, en principi, pel "no".
El 2012, cinc comunitats van incomplir l'objectiu de dèficit: Andalusia, les Balears, Catalunya, el País Valencià i Múrcia. El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques va assegurar que hauran d'acabar el 2013 per sota del registre que van obtenir l'any passat.
Fabra, l'altra cara de la moneda
En canvi, un altre baró del PP, el president valencià, Alberto Fabra, defensa el dèficit asimètric segons la realitat de cada autonomia. Fabra assegura que l'any passat la Comunitat Valenciana ja va fer un gran esforç i, tot i així, va quedar lluny de l'objectiu fixat. Per això ha defensat que el límit sigui, com a mínim, igual al que finalment es va aconseguir el 2012.
Galícia, en un terme mitjà
El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, accepta que s'actuï amb "generositat" amb les comunitats que no compleixen el dèficit, però ha advertit que les que sí que ho fan i "no són un problema" per als objectius de discriminació positiva tinguin prioritat en l'accés "a determinats fons estatals.
Feijoó ha emfasitzat que l'executiu de Rajoy ha ajudat "més que cap altre" les comunitats amb "molts problemes" mitjançant fons de liquiditat per pagar factures, aportant recursos addicionals per "reduir la demora" en el pagament a proveïdors o ampliant el termini per a la devolució de les liquidacions positives. "Entenem que aquestes comunitats necessiten unes ajudes, de la mateixa manera que també crec que la generositat amb les autonomies que no compleixen el dèficit no pot perjudicar les que sí que ho fan."
