"Els riscos d'estar al 'núvol' d'internet" (i II)

A quin servidor van a parar les dades que poso a Facebook o a Google Docs? Quantes empreses tenen accés a la informació que deixo en un correu web? Aquest dimecres i dijous s'ha celebrat, a Barcelona, la primera jornada del VI Congrés Internacional IDP (Internet, Dret i Política), organitzat per la UOC, que enguany està dedicat al "cloud computing" o núvol a la xarxa. Els principals ponents han destacat els seus avantatges però també els buits legal que hi ha sobre la privacitat de les dades dels usuaris.
"Els riscos d'estar al 'núvol' d'internet" (i II)
Karma Peiró / Barcelona

"Els riscos d'estar al 'núvol' d'internet" (i II)

A quin servidor van a parar les dades que poso a Facebook o a Google Docs? Quantes empreses tenen accés a la informació que deixo en un correu web? Aquest dimecres i dijous s'ha celebrat, a Barcelona, la primera jornada del VI Congrés Internacional IDP (Internet, Dret i Política), organitzat per la UOC, que enguany està dedicat al "cloud computing" o núvol a la xarxa. Els principals ponents han destacat els seus avantatges però també els buits legal que hi ha sobre la privacitat de les dades dels usuaris.
Actualitzat
La segona jornada del "VI Congrés Internet, Dret i Política" ha continuat destacant el "costat fosc del núvol d'internet". Malgrat que els ponents han volgut deixar un missatge optimista i promouen l'ús del "cloud computing" com un avenç social, tots han reconegut els problemes legals, policials o tecnològics actuals que comporta.

Karin Deutsch Karlekar, representant de l'organització nordamericana independent House of Freedom, ha presentat l'informe "Freedom on the Net", on destaca les accions governamentals per espiar, censurar i restringir les llibertats d'expressió no només en països amb dictadures com ara Cuba, la Xina o l'Iran sinó també en altres de democràtics, com el Regne Unit o els EUA. "Els ciutadans haurem d'estar ben alerta sobre les tàctiques que els governs, aliats amb grans empreses que operen a internet, fan servir per vigilar i controlar mitjançant la xarxa".

A l'àmbit de les administracions públiques, tant la representant del govern obert basc, Nagore de los Ríos, com Miquel Estapé, del govern català, han destacat la voluntat política de ser en el núvol per apropar-se a la ciutadania. Els objectius principals d'Irekia i del Consorci de l'AOC són provocar un canvi de mentalitat per part dels funcionaris i polítics. "Si volem complir els reptes que ens planteja la societat, l'administració electrònica ha de ser al núvol. Si no, l'administració no existirà", ha comentat Estapé.

Destacable ha estat també la intervenció del mosso d'esquadra Rubèn Mora i del fiscal de la Fiscalia de Granada, Francisco Hernández Guerrero, que han participat a la taula rodona "La persecució del crim a la xarxa". Ha estat una mica descoratjador constatar que els representants de la policia catalana i del sistema judicial espanyol especialitzats en les TIC constatin la manca de recursos que tenen per fer front als delictes criminals que es produeixen al núvol d'internet. "Detectar el crim és molt més difícil amb el icloud computing'. Per la disparitat de lleis de diferents països que hi intervenen i perquè no se sap mai des de quin ordenador s'està cometent el delicte", ha explicat el mosso d'esquadra. El segon problema és que "estem assistint a una criminalitat molt professionalitzada, estructurada en xarxes distribuïdes per tot el planeta", ha afegit el fiscal de Granada. Per acabar, tant Mora com Hernández han volgut deixar el missatge de conscienciar la població perquè mitjançant els mecanismes democràtics exigeixin als representants polítics que dotin de més recursos aquests organismes.

La primera jornada del congrés

Potser el terme "cloud computing" o l'expressió "ser al núvol" pot resultar confusa o nova per a molts. Però si preguntem quants dels que estan llegint aquestes línies tenen un correu de Google, Yahoo! o un Hotmail, la proporció disminueix. Si a més fem aixecar les mans als que tinguin un perfil a Facebook o LinkedIn, ja serem molts més. I si afegim que es pronuniciin tots aquells que publiquen fotos a Flickr o vídeos a YouTube veurem que, en realitat, som molts els que estem al núvol d'internet.

La conferència inaugural del VI Congrés d'Internet, Dret i Política, organizat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha estat intensa i reveladora. El professor de la Universitat de Tilburg (Holanda) Ronald Leenes ha destacat que ser al núvol té els seus avantatges: com ara no haver d'instal·lar cap programa per treballar a la xarxa amb les nostres dades; no preocupar-nos per la capacitat d'emmagatzemar megues o gigues d'informació o no haver de pensar en la renovació de les versions dels programes que fem servir. Però, sens dubte, el millor del "cloud computing" és la ubiqüitat. És a dir, que des de qualsevol ordinador del món podem accedir a les nostres dades.

També té punts negatius, per descomptat. El principal és que la nostra informació i privacitat la posem en moltes mans, i totes desconegudes. L'usuari final té poques possibilitats de saber qui està controlant la seva informació perquè darrere de la marca (per exemple, Google) hi ha intermediaris que operen de manera gairebé invisible.

Llegir les clàusules de privacitat

La jornada ha servit també per prendre consciència de la importància de llegir-se les clàusules de privacitat que tothom aprova indiscriminadament alhora de crear-se un nou perfil a Facebook o publicar vídeos a YouTube, per posar dos exemples. Leenes ha repassat algunes de les lleis vigents a Europa i als EUA en relació amb la privacitat i la propietat intel·lectual i no queda clar que incloguin els serveis que ofereixen les aplicacions de "cloud computing". Per ara, l'usuari final i l'empresa queden desprotegits en aquest sentit. "Quan fem servir un servei de Google o d'Amazon ens hauríem de preguntar si el servidor el tenen als EUA, a Europa o en alguna altre part del món. Llavors esbrinar què diuen les lleis d'aquell lloc al respecte i de quina manera estan protegint la informació professional o personal que publiquem".

On és la nostra privacitat?

Pau Garcia-Milà, cofundador de l'empresa catalana EyeOs -dedicada al "cloud computing"- i la taula rodona següent, composta per tres advocats, ha aprofundit molt més en el tema legal. Garcia-Milà ha recordat que bona part de les nostres dades a internet estan controlades per tres grans companyies. "Ho deixem tot en mans de Google, Amazon i Microsoft, que són els que tenen els majors servidors de 'cloud computing' actualment". Ens hauria d'amoïnar, això?

Ramon Miralles, de l'Agència de Protecció de Dades, ha volgut desmitificar les pors que hi ha amb la privacitat de les dades al núvol. "Sabem la informació que tenim però sabem a on va a parar quan la publiquem? Per què amoïnar-nos ara? Com a usuaris finals, tampoc sabrem qui les té perquè hi ha intermediaris que són invisibles o desconeguts". Segons aquest expert, el 2008, un 69% dels internautes nord-americans ja estaven al núvol. I el fenomen va en augment. "Però quan realment ens assabentarem del que suposa treballar al núvol serà quan les empreses s'hi fiquin massivament. Llavors sí que caldrà preocupar-se de veritat per la protecció de les dades".

I per si el tema no era prou complex també s'ha parlat del "núvol obert" en contraposició a l'actual. El principal avantatge com a usuari seria saber on estan ubicades físicament les dades personals. Per promoure aquesta modalitat s'ha creat l'"Open cloud computing Manifesto", que ja comença a tenir seguidors i promotors arreu del món.

NOTÍCIES RELACIONADES