Els pares del bosó de Higgs i el CERN, guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries de la ciència
El físic britànic Peter Higgs i el físic teòric belga François Englert, que el 1964 van postular per primera vegada l'existència del bosó de Higgs, han estat guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica 2013. També ha estat guardonat el CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, que ha confirmat l'existència del bosó.
RedaccióActualitzat
El físic britànic Peter Higgs i el físic teòric belga François Englert, que el 1964 van postular per primera vegada l'existència del bosó de Higgs, també conegut amb el nom de "partícula de Déu", han estat guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica 2013. També ha estat guardonat el CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, que ha confirmat l'existència del bosó.
Englert (juntament amb Robert Brout, mort el 2011) i Higgs van predir, cadascú per la seva banda, però al mateix temps, l'existència d'aquesta partícula, que va adoptar popularment el nom del segon britànic. No ha estat fins cinquanta anys més tard que aquesta predicció es va convertir en una certesa. El juliol passat, el CERN va anunciar el descobriment d'una nova partícula subatòmica que era, amb molta probabilitat, el bosó de Higgs, el responsable de donar massa a les coses.
El jurat del premi ha considerat que el descobriment d'aquesta partícula és "l'exemple emblemàtic de com Europa ha liderat un esforç col·lectiu per resoldre un dels enigmes més profunds de la física". Es tracta, de fet, de la peça que falta per completar el trencaclosques de l'anomenat model estàndard de física de partícules, que explicaria com són i com interaccionen les partícules elementals, és a dir, per què l'univers és com és; una "fita històrica", ha conclòs el jurat.
La metàfora de la piscina
Per entendre què és el bosó de Higgs, alguns divulgadors científics recorren a la metàfora de la piscina: imagineu-vos que l'univers és una piscina gegantina on tot el que avança en l'aigua es troba una resistència, que és el que els dóna la massa. Les partícules que troben molta resistència és que tenen més massa i les que no en troben cap és que no en tenen, com és el cas dels fotons, de la llum. En la metàfora, les molècules de l'aigua de la piscina serien l'equivalent dels bosons de l'univers de Higgs.
Englert (juntament amb Robert Brout, mort el 2011) i Higgs van predir, cadascú per la seva banda, però al mateix temps, l'existència d'aquesta partícula, que va adoptar popularment el nom del segon britànic. No ha estat fins cinquanta anys més tard que aquesta predicció es va convertir en una certesa. El juliol passat, el CERN va anunciar el descobriment d'una nova partícula subatòmica que era, amb molta probabilitat, el bosó de Higgs, el responsable de donar massa a les coses.
El jurat del premi ha considerat que el descobriment d'aquesta partícula és "l'exemple emblemàtic de com Europa ha liderat un esforç col·lectiu per resoldre un dels enigmes més profunds de la física". Es tracta, de fet, de la peça que falta per completar el trencaclosques de l'anomenat model estàndard de física de partícules, que explicaria com són i com interaccionen les partícules elementals, és a dir, per què l'univers és com és; una "fita històrica", ha conclòs el jurat.
La metàfora de la piscina
Per entendre què és el bosó de Higgs, alguns divulgadors científics recorren a la metàfora de la piscina: imagineu-vos que l'univers és una piscina gegantina on tot el que avança en l'aigua es troba una resistència, que és el que els dóna la massa. Les partícules que troben molta resistència és que tenen més massa i les que no en troben cap és que no en tenen, com és el cas dels fotons, de la llum. En la metàfora, les molècules de l'aigua de la piscina serien l'equivalent dels bosons de l'univers de Higgs.
