Els manifestants mantenen el pols amb el govern turc i la tensió per les protestes es trasllada a Ankara
Els manifestants mantenen el pols amb el govern turc arreu del país. Els enfrontaments entre policia i manifestants s'han estès a tot el país i han estat especialment violents a la capital, Ankara, davant el temor que els concentrats intentin arribar a la seu de l'executiu. A Istanbul milers de persones continuen ocupant la plaça Taksim. Les mobilitzacions, ininterrompudes des de dilluns, suposen un seriós toc d'atenció al govern d'Erdogan.
TV3/RedaccióActualitzat
L'ocupació de la plaça Taksim d'Istanbul, lluny de remetre, no para de créixer. Cada vegada més persones se sumen a les protestes, en aquesta i en altres ciutats de Turquia, contra les polítiques conservadores i islamistes del govern de Recep Tayyip Erdogan.
La imatge no té res a veure amb la que oferia fa només 24 hores el centre de la ciutat turca més europea. Els violents enfrontaments de divendres i dissabte al matí, amb una brutal repressió policial que encara va encendre més els ànims i va mobilitzar més sectors de la societat, s'han fet més esporàdics.
La violència, però, s'ha estès a altres punts del país. Aquest diumenge a la tarda, per exemple, els agents han intentat desallotjar per la força les prop de 10.000 persones que hi havia concentrades en una cèntrica plaça de la capital turca, Ankara, pròxima a la seu del govern, on el primer ministre té la seva oficina. La policia ha utilitzat gasos lacrimògens i mànegues d'aigua per dispersar els manifestants en una intervenció que ha causat nombrosos ferits. A la ciutat d'Esmirna, la tercera més gran de Turquia, i a Adana, al sud del país, també s'han registrat enfrontaments violents.
Amnistia Internacional parla de dos morts i un miler de ferits en els enfrontaments a tot el país. Des de divendres, la policia ha detingut 1.700 persones, la majoria joves contestataris.
Regust triomfal
Centenars de joves han conquerit el centre d'Istanbul amb un clamor triomfal després de dos dies d'enfrontaments i d'haver resistit als gasos lacrimògens i a les bales de goma. Estan convençuts que la seva determinació és la que ha forçat el govern a retirar la policia de Taksim i expliquen que aquesta és la mostra de la vitalitat i l'inconformisme de la societat turca, capaç d'aïllar el cap del govern.
Potser no hi ha motius per a tanta alegria, perquè és cert que Recep Tayyip Erdogan ha reculat una mica, però no ha dit que pensi aturar la destrucció del parc de Gezi, causa immediata de la crisi.
Futur imprevisible
El que ja s'anomena "primavera turca" va començar com una protesta per salvar uns cèntrics jardins d'Istanbul. Ara s'ha convertit en un autèntic pols amb el govern d'Erdogan de conseqüències imprevisibles.
Un sector de la societat vol parar els peus a un Erdogan que s'ha acostumat a governar a cop de decret, sense comptar amb l'oposició. Molesta que vulgui construir un centre comercial sobre un dels pocs espais verds del centre, però molesta més que no hagi consultat els veïns, que hagi ignorat el mateix Ajuntament. I com això, que també estigui islamitzant els costums sense tenir en compte que hi ha una part de la societat que defensa la llibertat individual i el laïcisme.
La imatge no té res a veure amb la que oferia fa només 24 hores el centre de la ciutat turca més europea. Els violents enfrontaments de divendres i dissabte al matí, amb una brutal repressió policial que encara va encendre més els ànims i va mobilitzar més sectors de la societat, s'han fet més esporàdics.
La violència, però, s'ha estès a altres punts del país. Aquest diumenge a la tarda, per exemple, els agents han intentat desallotjar per la força les prop de 10.000 persones que hi havia concentrades en una cèntrica plaça de la capital turca, Ankara, pròxima a la seu del govern, on el primer ministre té la seva oficina. La policia ha utilitzat gasos lacrimògens i mànegues d'aigua per dispersar els manifestants en una intervenció que ha causat nombrosos ferits. A la ciutat d'Esmirna, la tercera més gran de Turquia, i a Adana, al sud del país, també s'han registrat enfrontaments violents.
Amnistia Internacional parla de dos morts i un miler de ferits en els enfrontaments a tot el país. Des de divendres, la policia ha detingut 1.700 persones, la majoria joves contestataris.
Regust triomfal
Centenars de joves han conquerit el centre d'Istanbul amb un clamor triomfal després de dos dies d'enfrontaments i d'haver resistit als gasos lacrimògens i a les bales de goma. Estan convençuts que la seva determinació és la que ha forçat el govern a retirar la policia de Taksim i expliquen que aquesta és la mostra de la vitalitat i l'inconformisme de la societat turca, capaç d'aïllar el cap del govern.
Potser no hi ha motius per a tanta alegria, perquè és cert que Recep Tayyip Erdogan ha reculat una mica, però no ha dit que pensi aturar la destrucció del parc de Gezi, causa immediata de la crisi.
Futur imprevisible
El que ja s'anomena "primavera turca" va començar com una protesta per salvar uns cèntrics jardins d'Istanbul. Ara s'ha convertit en un autèntic pols amb el govern d'Erdogan de conseqüències imprevisibles.
Un sector de la societat vol parar els peus a un Erdogan que s'ha acostumat a governar a cop de decret, sense comptar amb l'oposició. Molesta que vulgui construir un centre comercial sobre un dels pocs espais verds del centre, però molesta més que no hagi consultat els veïns, que hagi ignorat el mateix Ajuntament. I com això, que també estigui islamitzant els costums sense tenir en compte que hi ha una part de la societat que defensa la llibertat individual i el laïcisme.
